Calendari de Partits i Entrenos de tota la temporada

Fes-te Soci i posat La Bufanda del teu Club

18 de febr. 2013

2 COPS DURS EN POQUES HORES

Cap de setmana bastant dur el que ha passat tota la família del Torrente-Massalcoreig, tant dins de la pista com fora.
Pel que fa a la competició, aquest dissabte tornava la liga després de gairebé un més de parada. En enfrontàvem al Gimnàstic de Tarragona en el que era l'últim partit de la primera volta. Els de Tarragona, a l'igual que nosaltres, va pujar aquesta temporada a Territorial i arribava a Torrente de Cinca amb dos punts menys que els locals. De guanyar, haguerem deixat un rival directe a cinc punts, però el partit va acabar amb empat a 3.
No va ser, possiblement, el millor partit de la temporada del Torrente-Massalcoreig. De fet, va ser el Gimnàstic el que va tenir el control de la pilota en bona part del partit, així com també va tenir les millors ocasions. Tot i això, va ser l'equip local el que s'avançava en el marcador. El gol de Pau arribaria tot just al minut 2 de partit, quan una gran jugada individual de Gerard acabaria amb una passada al segon pal perquè el jugador de Mequinenza rematés a porteria buida. Amb l'1-0, el partit se'ns posava de cara.
Aquest gol va ser el més destacable d'una primera part amb poques ocasions. La més clara arribaria des del punt de doble penalti, però el Gimnàstic va desaprofitar l'ocasió de ficar l'empat o, millor dit, Oliver va impedir el 1 a 1.
Ja a la represa, el Torrente-Massalcoreig marcaria dos gols més davant d'un Gimnàstic que no estava gens encertat en els metres finals tot i tenir més, i millors oportunitats. El 2-0 va ser en pròpia porteria d'un defensor visitant que va intentar refusar a corner una centrada de Bieto, i el 3-0 va ser d'Albert, qui marcava el seu primer gol a casa de la temporada amb un bon xut des de fora de l'àrea. Amb aquest resultat, i tenint en compte que tant sols restaven set minuts per a la finalització del partit, semblava que la victòria estava bastant a prop.
Malauradament, però, tot va canviar en un tres i no res. En només un minut els de Tarragona feien dos gols més que escurçaven el marcador fins al 3-2. Amb aquest resultat, i veient que els visitants semblava que estiguessin més centrats en el joc, van arribar els nervis i la desesperació. Això va acabar portant cap a un empat a 3 que semblava propi d'un mal somni.
Inclús hagués pogut ser pitjor si Oliver no hagués refusat un altre doble-penalti ja en els darrers segons de joc. Amb aquesta ocasió es va acabar un partit que ens deixava amb molt mal sabor i amb la sensació de que s'havien escapat dos punts molt importants pel que fa a la classificació.


Torrente-Massalcoreig: Oliver, Juanma, Jaume, Pau, Gerard - Albert, Álvaro, Fran, Mingo, Bieto

Gimnàstic: Jordi, Carles, David, Gerard, Batista - Pablo, Alan, Adrià


La propera setmana jugarem un altre cop a casa. Ens enfrontarem a l'Amposta, un rival de la part alta, en el partit que donarà inici a la segona volta. Però de fet, aquest partit ha quedat en un segon pla ara mateix.
En primer pla tots tenim encara l'accident de cotxe que va sofrir Bieto en la matinada de dissabte a diumenge i que ens ha deixat a tots ben tocats. Des d'aquestes ratlles m'agradaria enviar-li tota la força i tots els ànims possibles i desitjar-li una molt bona recuperació. Vamos Bieto!!!



Joan Fargues

Reportatge Fotogràfic (Paco Badia):

27 de gen. 2013

GUANYEM A SOLSONA

Aquest dissabte viatjavem fins a Solsona per visitar un equip i una pista totalment desconeguts. Ens enfrontavem a l'equip de la Penya Barcelonista de la capital del Solsonès, un conjunt que estava quatre punts per sobre nostre en la classificació i que en la seva pista havia guanyat, entre d'altres, a un dels conjunts més forts del grup, l'Ascó. Per tant, no semblava, a priori, un rival gens còmode. Però res més lluny de la realitat, els nostres jugadors van fer un gran partit, controlant la pilota pràcticament en tot moment i tenint les millors ocasions. Fruit d'això, i aquest cop sí que va acompanyar també la sort i la punteria en els metres finals, la victòria, merescuda, va acabar arribant amb un clar resultat d'1-4.
La primera meitat, encara que sembli mentida en un esport com el futbol sala, va acabar igual com havia començat, amb empat a 0 en el marcador. Van ser uns primers vint minuts inicials en els quals les defenses es van imposar als atacs, i això va dificultar el poder veure cap gol.
Tot va canviar, però, després del descans. Possiblement el fet que va permetre veure un altre tipus de joc va ser el gol de Bieto en el primer minut de joc. El 0-1, merescut veient les ocasions d'uns i altres, va canviar la dinàmica del partit, i es van començar a veure millors jugades, sobretot al contraatac.
Va ser en una d'aquestes contres quan va arribar l'empat de l'equip local. Tant sols tres minuts més tard del gol visitant, Carles feia l'1 a 1 rebent la pilota en el segon pal. Aquesta jugada va ser una de les poques arribades del Solsona amb cert perill a la porteria d'Oliver.
Per sort, l'1 a 2 no va trigar massa en arribar. En una jugada en la qual la defensa local es va mostrar molt feble, Gerard s'endinsava dins l'àrea i, amb el peu dret, tornava a donar ventatja al Torrente-Massalcoreig. Aquest gol possiblement va ser la clau del partit. Ja que, tot i que encara quedava molt, els locals es veien per segon cop per darrere en el marcador i, s'havia de tenir en compte que els visitants eren els autèntics amos i senyors del partit, fent bones jugades en atac i molt atents en tot moment al darrere.
Amb aquest 1-2 van anar passant els minuts. Quan restaven quatre minuts per la finalització del partit, el Solsona es va decidir per treure porter-jugador. Aquest fet els va acabar de matar, ja que, a banda de no crear cap ocasió de perill, Álvaro sentenciava l'encontre amb una perfecta vaselina fent passar la pilota per sobre del defensa que es trobava sota pals.
El definitiu 1-4 va ser obra de Mingo des del punt de doble penalti quan només quedaven tres segons de joc. Amb aquest gol s'acabava el partit i arribava la segona victòria, com a visitant, del Torrente-Massalcoreig a Territorial Catalana. Una victòria tant necessitada, pel fet d'estar tant a prop dels llocs de descens, com merescuda veient el desenvolupament d'aquest partit contra un Penya Barcelonista de Solsona que es va mostrar com un rival molt feble tant en atac com en defensa.
Ara venen dos setmanes de descans pel que fa a la lliga, però no pel que fa als partits. El proper dissabte ens toca visitar Albelda per disputar el primer partit de la Copa d'Aragó, en la qual també hi estan el Tamarite i el Viaser de Fraga.


Penya Barcelonista Solsona: Albert S., Albert M., Pau, Eliseu, Joan - Ivan, Serafí, Carles, Hazel, Albert R., Joan A.
Entrenador: Joan Guardia

Torrente-Massalcoreig: Oliver, Juanma, Bieto, Jaume, Pau - Álvaro, Fran, Mingo, Gerard

Joan Fargues

Reportatge fotogràfic (Paco Badia):