El que feia unes jornades que s'estava resistint, s'ha acabat fent realitat: el Torrente de Cinca-Massalcoreig ha entrat en zona de descens. L'equip es troba en plena caiguda lliure, són massa jornades tenint la sort en contra, són molts partits seguits sense guanyar, i això, tard o d'hora, havia d'acabar passant factura.
El partit d'aquest dissabte és un resum trist i curt de com s'està desenvolupant aquesta temporada, sobre tot la segona volta. Ja no per la derrota, que està clar que podia arribar, sinó per com es va produïr aquesta. En un partit que era clau, ens enfrontàvem al Castellserà, l'últim classificat, ens trobem en que només van assistir al partit cinc jugadors i un porter: Oliver, Barneo, Gerard, Mingo, Pau i Jaume. Tot i que aquests sis homes van donar tot el que van poder i més durant els quaranta minuts, l'objectiu dels tres punts es fa molt més complicat quan només hi ha un jugador disponible a la banqueta, i a més en una pista com la de Castellserà, tant petita i amb l'afició tant a sobre.
Pel que fa referència al joc, poc a dir. El partit va acabar amb un clar, i molt contundent, 10-4 favorable als locals. El signe del partit ja va quedar gairebé clar en la primera meitat, la qual va acabar amb un parcial de 6-1.
M'agradaria agraïr als cinc jugadors de camp, més Oliver, el fet d'haver-ho donat tot sobre la pista i de no haver-se rendit mai. Sobretot donar-li les gràcies a Barneo, el nostre capità, que reapareixia sobre el terreny de joc després d'haver estat cinc mesos de baixa i que va rendir a un gran nivell aquest passat dissabte. També voldria donar-li les gràcies al nostre tècnic de la temporada passada, Xavi Molins. Tot i que enguany ja no ens fa d'entrenador, no ha deixat de venir als entrenaments i a algún que altre partit i aquest dissabte estava a Castellserà.
Ara venen dos caps de setmana seguits de descans. Caldrà recuperar-se bé i estar a punt per encarar al màxim una recta final de temporada que promet ser, si més no, plena de nervis i emoció. Estem en zona de descens, sí, però encara som a temps de sortir-hi. Jugadors, seguidors, són molts anys plens d'afanys, són molts gols que hem cridat i s'ha demostrat que mai ningú ens podrà tòrcer! Ara només cal una última empenta, ens en sortirem! Tots junts!
Castellserà: Xavier, Roger, Marc, Mohamed, David G.- David B., Aitor, Marcel, David C., Oualid
Torrente-Massalcoreig: Oliver, Mingo, Jaume, Pau, Gerard - Barneo
Joan Fargues
Reportatge Fotogràfic (Paco Badia):
Fes-te Soci i posat La Bufanda del teu Club
29 d’abr. 2013
22 d’abr. 2013
EMPAT VALUÓS, TOT I QUE INSUFICIENT
Partit molt igualat el d'aquest passat dissabte contra el Botarell. Hagués pogut guanyar qualsevol dels dos equips, i al final va acabar amb un empat que no acaba de satisfer a cap dels dos equips. Possiblement beneficia més al conjunt tarragoní, que ja té la permanència gairebé assegurada, que a un Torrente-Massalcoreig que no s'acaba d'allunyar dels llocs perillosos de la classificació.
Amb un parcial de 2-2 semblava que acabaria la primera meitat. El Botarell es va avançar dos cops en el marcador, però els locals van saber empatar en les dues ocasions amb gols de Gerard i de Mingo, aquest des del punt de doble-penalti.
Però en la última jugada abans d'arribar als vestidors, el Botarell va marcar el tercer gol davant la falta d'atenció de la defensa del Torrente-Massalcoreig. 2-3 al descans i amb la sensació de sempre: poc encert en atac i poca fortalesa en defensa.
Als quatre minuts de la represa arribava el 3-3, obra, un altre cop, de Gerard. Amb aquest empat semblava que s'aniria a més i que era el primer pas cap a la victòria. Però res més lluny de la realitat, el Botarell es tornava a avançar i, aquest cop, amb dos gols consecutius.
Per sort, encara hi havia temps per reaccionar, i així va ser. Gerard feia el seu tercer gol de la tarda poc després del 3-5 i deixava oberta la porta de la possible remuntada. El Torrente-Massalcoreig, ara sí, es va fer amb el total domini del partit i de la pilota i va començar a crear més jugades de perill. Així com també va augmentar la pressió en defensa.
Tota aquesta millora va fer possible empatar un partit que s'havia posat costa amunt. En una jugada de pressió en la sortida de la pilota, Mingo li robava la pilota al defensa i es plantava sol davant el porter, al qui va superar amb un potent xut.
Quedaven cinc minuts encara. El marcador reflexava un empat a 5, i, tot i que qualsevol empat a hores d'ara té un gran valor, s'havia d'anar a per la victòria. Es van tenir oportunitats per fer el sisè gol, però, malauradament, el resultat de 5-5 ja seria el definitiu.
El partit va acabar amb la sensació de que l'empat sabia a poca cosa i que, d'haver estat més atents en defensa, s'hagués pogut guanyar.
Toca passar pàgina i centrar-se en el següent partit. Aquest proper dissabte viatgem fins Castellserà per enfrontar-nos a un equip que vam guanyar 7-6 a la primera volta, i que, a hores d'ara, es troba situat en l'últim lloc de la classificació. Per tant, perquè no pensar amb la victòria? Vamos equipo!
Torrente-Massalcoreig: Oliver, Álvaro, Mingo, Pau, Gerard - David, Albert, Juanma, Fran
Botarell: Guillem, Jordi, Iván, Lluïs, Edgar - Andreu, Daniel, Marc, Eric, Andrés
Joan Fargues
Reportatge Fotogràfic (Paco Badia):
Amb un parcial de 2-2 semblava que acabaria la primera meitat. El Botarell es va avançar dos cops en el marcador, però els locals van saber empatar en les dues ocasions amb gols de Gerard i de Mingo, aquest des del punt de doble-penalti.
Però en la última jugada abans d'arribar als vestidors, el Botarell va marcar el tercer gol davant la falta d'atenció de la defensa del Torrente-Massalcoreig. 2-3 al descans i amb la sensació de sempre: poc encert en atac i poca fortalesa en defensa.
Als quatre minuts de la represa arribava el 3-3, obra, un altre cop, de Gerard. Amb aquest empat semblava que s'aniria a més i que era el primer pas cap a la victòria. Però res més lluny de la realitat, el Botarell es tornava a avançar i, aquest cop, amb dos gols consecutius.
Per sort, encara hi havia temps per reaccionar, i així va ser. Gerard feia el seu tercer gol de la tarda poc després del 3-5 i deixava oberta la porta de la possible remuntada. El Torrente-Massalcoreig, ara sí, es va fer amb el total domini del partit i de la pilota i va començar a crear més jugades de perill. Així com també va augmentar la pressió en defensa.
Tota aquesta millora va fer possible empatar un partit que s'havia posat costa amunt. En una jugada de pressió en la sortida de la pilota, Mingo li robava la pilota al defensa i es plantava sol davant el porter, al qui va superar amb un potent xut.
Quedaven cinc minuts encara. El marcador reflexava un empat a 5, i, tot i que qualsevol empat a hores d'ara té un gran valor, s'havia d'anar a per la victòria. Es van tenir oportunitats per fer el sisè gol, però, malauradament, el resultat de 5-5 ja seria el definitiu.
El partit va acabar amb la sensació de que l'empat sabia a poca cosa i que, d'haver estat més atents en defensa, s'hagués pogut guanyar.
Toca passar pàgina i centrar-se en el següent partit. Aquest proper dissabte viatgem fins Castellserà per enfrontar-nos a un equip que vam guanyar 7-6 a la primera volta, i que, a hores d'ara, es troba situat en l'últim lloc de la classificació. Per tant, perquè no pensar amb la victòria? Vamos equipo!
Torrente-Massalcoreig: Oliver, Álvaro, Mingo, Pau, Gerard - David, Albert, Juanma, Fran
Botarell: Guillem, Jordi, Iván, Lluïs, Edgar - Andreu, Daniel, Marc, Eric, Andrés
Joan Fargues
Reportatge Fotogràfic (Paco Badia):
Subscriure's a:
Missatges (Atom)