GUANYEM A SOLSONA

Aquest dissabte viatjavem fins a Solsona per visitar un equip i una pista totalment desconeguts. Ens enfrontavem a l'equip de la Penya Barcelonista de la capital del Solsonès, un conjunt que estava quatre punts per sobre nostre en la classificació i que en la seva pista havia guanyat, entre d'altres, a un dels conjunts més forts del grup, l'Ascó. Per tant, no semblava, a priori, un rival gens còmode. Però res més lluny de la realitat, els nostres jugadors van fer un gran partit, controlant la pilota pràcticament en tot moment i tenint les millors ocasions. Fruit d'això, i aquest cop sí que va acompanyar també la sort i la punteria en els metres finals, la victòria, merescuda, va acabar arribant amb un clar resultat d'1-4.
La primera meitat, encara que sembli mentida en un esport com el futbol sala, va acabar igual com havia començat, amb empat a 0 en el marcador. Van ser uns primers vint minuts inicials en els quals les defenses es van imposar als atacs, i això va dificultar el poder veure cap gol.
Tot va canviar, però, després del descans. Possiblement el fet que va permetre veure un altre tipus de joc va ser el gol de Bieto en el primer minut de joc. El 0-1, merescut veient les ocasions d'uns i altres, va canviar la dinàmica del partit, i es van començar a veure millors jugades, sobretot al contraatac.
Va ser en una d'aquestes contres quan va arribar l'empat de l'equip local. Tant sols tres minuts més tard del gol visitant, Carles feia l'1 a 1 rebent la pilota en el segon pal. Aquesta jugada va ser una de les poques arribades del Solsona amb cert perill a la porteria d'Oliver.
Per sort, l'1 a 2 no va trigar massa en arribar. En una jugada en la qual la defensa local es va mostrar molt feble, Gerard s'endinsava dins l'àrea i, amb el peu dret, tornava a donar ventatja al Torrente-Massalcoreig. Aquest gol possiblement va ser la clau del partit. Ja que, tot i que encara quedava molt, els locals es veien per segon cop per darrere en el marcador i, s'havia de tenir en compte que els visitants eren els autèntics amos i senyors del partit, fent bones jugades en atac i molt atents en tot moment al darrere.
Amb aquest 1-2 van anar passant els minuts. Quan restaven quatre minuts per la finalització del partit, el Solsona es va decidir per treure porter-jugador. Aquest fet els va acabar de matar, ja que, a banda de no crear cap ocasió de perill, Álvaro sentenciava l'encontre amb una perfecta vaselina fent passar la pilota per sobre del defensa que es trobava sota pals.
El definitiu 1-4 va ser obra de Mingo des del punt de doble penalti quan només quedaven tres segons de joc. Amb aquest gol s'acabava el partit i arribava la segona victòria, com a visitant, del Torrente-Massalcoreig a Territorial Catalana. Una victòria tant necessitada, pel fet d'estar tant a prop dels llocs de descens, com merescuda veient el desenvolupament d'aquest partit contra un Penya Barcelonista de Solsona que es va mostrar com un rival molt feble tant en atac com en defensa.
Ara venen dos setmanes de descans pel que fa a la lliga, però no pel que fa als partits. El proper dissabte ens toca visitar Albelda per disputar el primer partit de la Copa d'Aragó, en la qual també hi estan el Tamarite i el Viaser de Fraga.


Penya Barcelonista Solsona: Albert S., Albert M., Pau, Eliseu, Joan - Ivan, Serafí, Carles, Hazel, Albert R., Joan A.
Entrenador: Joan Guardia

Torrente-Massalcoreig: Oliver, Juanma, Bieto, Jaume, Pau - Álvaro, Fran, Mingo, Gerard

Joan Fargues

Reportatge fotogràfic (Paco Badia):

QUI PERDONA HO ACABA PAGANT

Aquest dissabte se'ns va escapar l'oportunitat de guanyar a un dels equips més forts del grup, l'Alforja. Els nostres jugadors van fer un gran partit, tenint al 2n classificat tancat al darrere i creant les millors ocasions d'un partit que es va escapar al minut 26 i que es va perdre havent fet mèrits, inclús, per haver guanyat. El resultat final va ser el d'un ajustat 4-5.
La primera meitat va començar amb un gol de l'Alforja als tres minuts de joc. Aquesta va ser una de les poques arribades dels visitants en tot el període, ja que a partir d'aleshores el Torrente-Massalcoreig es faria amb el control de la pilota. L'empat, totalment merescut, no arribaria fins nou minuts després sent Jaume el seu autor.
Possiblement, el fet negatiu d'una espectacular primera part es va trobar, a banda de les numeroses ocasions errades, fruit també de la mala sort, va ser el d'arribar a les cinc faltes comeses. Això va propiciar que l'Alforja, sense fer cap mena de mèrits per anar per davant en el marcador, marqués l'1-2 de doble-penalti.
Semblava mentida que després de l'espectacular primera part realitzada pel Torrente-Massalcoreig, s'estava a punt d'arribar al descans per sota en el marcador. Però encara quedava el millor.
En uns increïbles últims 30 segons, els nostres jugadors van marcar dos gols, concretament Pau i Mingo, que ens donaven una victòria parcial de 3-2 a la finalització dels primers vint minuts. Semblava mentida, però estàvem guanyant al 2n classificat i el resultat encara s'havia quedat curt veient els mèrits d'uns i altres.
La represa va tenir un minut fatídic, el sis, en el qual se'ns va escapar gran part del partit. Va ser un minut en el qual es va passar d'una jugada al contraatac, que hagués pogut significar el 4-2, a veure Javi, el nostre màxim golejador, una targeta vermella directa per haver-se encarat amb un rival.
Tot això ho va aprofitar l'Alforja per reaccionar i, jugant amb superioritat numèrica, fer el gol de l'empat pocs segons després. Més desgraciat va ser encara el 3-4, un gol fet de corner directe i en el qual la pilota va rebotar en Jaume abans d'entrar a la porteria defensada per David.
Ni anant per sota en el marcador els nostres jugadors van perdre els ànims, i van tornar a disfrutar d'ocasions per ficar l'empat a 4. Però l'equip que va marcar va ser el visitant. El 3-5, i faltant vuit minuts, ja es va veure com quelcom massa difícil d'aixecar i encara més tenint en compte que l'Alforja és un dels punters del grup.
Va sortir Juanma de porter-jugador per intentar escurçar les distàncies, però ni així es va poder crear massa perill a la porteria d'un Alforja que, anant per endavant en el marcador, ja es mostrava més segur al darrere. El gol d'Álvaro, el definitiu 4-5, va arribar des del punt de penalti quan només quedaven 30 segons per acabar el matx. Llavors ja era, per desgràcia, massa tard.
Una autèntica llàstima aquest partit, la veritat. Es va plantar cara al 2n classificat, es va jugar gairebé sempre en camp de l'Alforja, es van tenir les millors ocasions, i tot això no va ser suficient com per, almenys, treure-hi un empat. No en queda altra que aixecar-se, i que millor que fer-ho en el proper partit. Aquest dissabte viatgem fins a Solsona per jugar en una pista en la qual encara no hi hem jugat mai i on ens enfrontarem al Penya Barcelonista, un equip que tenim quatre punts per sobre. No serà gens fàcil, però es pot guanyar.

Torrente-Massalcoreig: Oliver, Álvaro, Juanma, Jaume, Javi - David, Fran, Mingo, Bieto, Pau

Alforja: Francesc X., Jordi, Òscar, Ivan, Sergi - Christian, Joaquim, Ernest, Joan, Gerard


Joan Fargues