Calendari de Partits i Entrenos de tota la temporada

Fes-te Soci i posat La Bufanda del teu Club

25 de des. 2012

DERROTA PER ACABAR UN GRAN 2012

No va poder ser. Es va buscar, sempre és millor aconseguir sumar els tres punts en l'últim partit de l'any, però l'Aldea, un dels més forts del grup, es va mostrar en tot moment com un equip molt ben conjuntat i amb un gran poder de reacció i, finalment, va acabar guanyant per 6-9.
El matx va començar amb un parcial de 0-2 favorable als de l'Aldea en els primers deu minuts de joc. Davant d'aquest resultat, els nostres jugadors es van decidir a treure a Juanma com porter-jugador, i el resultatno va trigar en arribar. Només dos minuts després Javi aprofitava un refús del porter després d'un xut de Fran i escurçava les distàncies en el marcador.
Desgraciadament, però, aquí va començar la tònica que tindria tot el que faltava d'encontre. Gol del Torrente-Massalcoreig i, gairebé a la jugada següent, gol de l'Aldea. L'1-3 arribaria en una jugada de molt mala sort, i es que en un xut de falta directe, que semblava que no comportaria cap perill per David, se li va escapar la pilota de les mans al porter i aquesta va acabar entrant suaument a la porteria local.
Juanma feia el 2-3 a les acaballes de la primera meitat en una gran jugada al contraatac, just abans de que l'Aldea fés el seu quart gol i ficant el 2-4 definitiu al descans.
A la segona meitat, més del mateix. Álvaro obria la llauna després d'un xut des de fora de l'àrea en el qual la pilota va tocar al pal i al porter abans d'entrar a la porteria. Amb aquest gol s'obria l'esperança de cara a una possible remontada que sinó va acabar arribant va ser més per mèrits d'uns, els de l'Aldea, que per demèrits dels altres.
Després del gol d'Álvaro, els visitants feien el 3-5. Javi tornaria a escurçar distàncies, i l'Aldea ficaria el 4-6. Després va ser Pau qui escurçaria distàncies amb el 5-6, però els visitants tornaven a reaccionar ficant el 5-7.
Amb aquest marcador s'entraria ja al darrer minut de partit. Un minut en el qual es van veure fins a tres gols, dos pels visitants i un pels locals. El gol del Torrente-Massalcoreig el va fer Pau entremig dels dos gols de l'Aldea.
Amb el xiulet de l'àrbitre es va acabar el partit i també el 2012. Un any que ha sigut un dels millors de la història del Torrente de Cinca-Massalcoreig FS. Aquest 2012 ha significat el de l'ascens a Territorial, la categoria més alta del futbol sala a nivell de Catalunya i, de moment, estem en la zona mitja de la classificació i fora dels llocs de descens.
Ara ve l'aturada per les festes de Nadal. La lliga torna a començar el segon cap de setmana de gener. El diumenge dia 13 visitarem, a les 12 del matí, un vell conegut com és l'Alcarràs, un equip que semblava, a principis de temporada, que estaria per la part alta de la classificació, però que ara mateix es troba situat en el darrer lloc de la taula amb solament cinc punts sumats. Esperem començar el 2013 amb bon peu sumant els tres punts en aquest partit.

Torrente-Massalcoreig: David, Juanma, Fran, Gerard, Javi - Oliver, Álvaro, Mingo, Pau
Entrenador: Francesc Barneo

L'Aldea: Albert, Carlos, Rafel, Enrique, Josep - Jordi, Sergi, Jose, Ledesma


Joan Fargues

Reportatge Fotogràfic (Paco Badia):

 

3 de des. 2012

DE LA TRANQUIL·LITAT AL SOFRIMENT

El passat dissabte ens enfrontàvem al Castellserà. Era tot just el segon partit de la temporada que disputàvem al poliesportiu de Torrente de Cinca i tocava sumar algún puntet després de dues derrotes consecutives contra dos equips de la part baixa com el Cambrils i el Botarell. Després de la desfeta contra el Cambrils, en el pitjor partit de la temporada, a Botarell ja hi va haver una clara sensació de recuperació i, tot i perdre, ens vam merèixer treure quelcom positiu d'aquell partit.
Contra el Castellserà s'havia d'afirmar aquesta recuperació i, tot i que el partit va acabar amb molt de sofrimet, els tres punts es van quedar a casa. 7-6 va acabar reflexant el marcador d'un encontre que va tenir dos parts ben diferenciades.
Els primers vint minuts van ser totalment nostres. El Castellserà, que semblava que havia vingut de passeig a Torrente de Cinca, es va mostrar totalment nefast davant del gran joc desplegat pels jugadors del Torrente-Massalcoreig en la que va ser, amb moltes possibilitats, la millor primera meitat de la temporada.
Un a un els gols van anar caient. Javi obria la llauna als tres minuts de joc i Álvaro, en dues ocasions, Mingo, Jaume i Pau el van seguir. Un 6-0 clar i merescut reflexava el marcador havent entrat ja al darrer minut de la primera meitat. Encara hi va haver temps, però, perquè el Castellserà marqués el seu primer gol abans d'arribar als vestidors.
Ni els més optimistes podien pensar que s'arribaria al descans amb el marcador de 6-1 i amb la sensació que s'hagueren pogut marcar uns quants gols més. Malauradament, però, tot canviaria a la segona meitat.
Massa relaxats van sortir els nostres jugadors al segon període. Uns massa relaxats i els altres, els del Castellserà, molt més enxufats del que ho havien estat en el primer temps. Aquest fet va propiciar que en només tres minuts els visitants retallessin encara més les distàncies amb dos gols de David.
Javi va fer el 7-3. Tot feia pensar que amb aquest gol el partit es tornaria a ficar en el seu lloc i que el Torrente-Massalcoreig tornaria a agafar el control de la pilota. Però res més lluny de la realitat, en un obrir i tancar d'ulls, el Castellserà va fer tres gols consecutius en poc més d'un minut i la tensió i el sofriment apareixien al pavelló.
Per sort, el sisè gol visitant va ser l'últim gol de la tarda. Tot i que qualsevol dels dos equips van disfrutar de clares ocasions de gol, el marcador ja no es va moure. Gràcies, en bona mesura, al gran joc en defensa realitzat pels jugadors locals durant els més de vuit minuts que restaven per la finalització.
D'aquest partit ens hem de quedar, més enllà de la victòria i els tres punts aconseguits, amb la gran primera meitat jugada, on vam passar totalment per sobre d'un equip, el Castellserà que la temporada passada va sumar un punt més que nosaltres a Preferent. Tot i això, tampoc s'ha d'oblidar que a Territorial no hi ha cap equip feble i que, a la mínima que et despistes, el rival pot canviar totalment la dinàmica d'un partit.
Ara venen dos caps de setmana de descans, un per la festivitat del 8 de desembre, i l'altre perquè el Prats de Rei es va retirar de la competició. Així doncs, només queda un partit per disputar en aquest 2012. Serà contra l'Aldea, un equip descendit enguany de 3a Nacional i que actualment té cinc punts més que el Torrente-Massalcoreig. No serà gens fàcil, però davant de la nostra afició tot és possible.

Torrente-Massalcoreig: David, Álvaro, Juanma, Bieto, Javi - Oliver, Fran, Mingo, Jaume, Pau, Gerard

Castellserà: Barbero, Marc, Moha, David, Castellà - Xavier, Sergi, Marcel, Oualid
Entrenador: Xavier Llobet

Joan Fargues

27 de nov. 2012

QUAN LA PILOTA NO VOL ENTRAR...

Una autèntica llàstima la que es produeix quan domines en un partit i tens les millors ocasions, i acabes perdent perquè la pilota no ha volgut entrar. Això és el que ens va passar aquest passat dissabte a Botarell. Ens enfrontàvem a un equip situat un punt per sota nostre i, per tant, tot feia preveure que almenys un empat es podia treure d'aquesta visita. Però no va poder. El resultat amb el qual es va arribar al final dels quaranta minuts mostrava un 5-3 totalment injust. Injust no potser pel fet d'haver jugat el millor partit de la temporada, però sí pel fet d'haver tingut moltes més ocasions que un equip local, el Botarell, que va tenir en tot moment la sort de cara i que va saber jugar molt bé les seves cartes.
A la primera meitat, el Botarell es va ficar en deu minuts amb el resultat de 2-0 gràcies a una bona jugada de Jordi i a una indecisió entre David i Jaume a l'hora de refusar la pilota. Van ser, possiblement, els pitjors minuts d'un Torrente-Massalcoreig que no va trigar gaire en reaccionar.
Només un minut després Juanma obria la llauna visitant i escurçava distàncies en el marcador. Amb el 2-1 el partit va canviar radicalment. Els nostres jugadors van crear moltes i diverses ocasions però que malauradament, entre els pals, el porter i la sort, es van encarregar de refusar.
Una ocasió rere l'altra anaven caient, fins que el Botarell, sense fer gran cosa, es va trobar amb un contraatac i amb el tercer gol de la tarda. Amb el 3-1 es va arribar al descans, tot i que Gerard, en un doble penalti, hagués pogut fer el 3-2. Però no, aquest dissabte no era el nostre dia.
A la segona meitat, més del mateix. Cert és, però, que durant els primers deu minuts no es va fer res de res. Però també és cert que a partir d'aleshores fins a la conclusió del partit, l'encontre va ser un monòleg ofensiu per part del Torrente-Massalcoreig. Tot i això, els nostres gols no van arribar fins als últims trenta segons de joc, quan ja perdiem 5-1 i quan els tres punts ja estava clar que es quedarien a casa.  Els gols d'Álvaro i d'Albert, dos jugadors que aquesta temporada tornen a l'equip i que s'estrenaven així com a golejadors, només van servir per tancar el matx amb el 5-3 definitiu.
D'aquest partit ens hem de quedar amb la bona reacció de l'equip després del mal partit jugat la setmana passada. No vam guanyar, però podem dir que vam ser superiors al Botarell, i que ens vam merèixer, almenys, l'empat.
Aquest proper dissabte ens visita el Castellserà. Aquest equip, al qual ja ens vam enfrontar la temporada passada, només porta tres punts més que nosaltres. Així que toca esperar que no plogui i que es pugui jugar el segon partit del curs a Torrente de Cinca. Ara, més que mai, hem d'apretar i hem de creure en nosaltres mateixos. Ara, més que mai, PODEMOS!

Botarell: Guillem, Jordi, Iván, Lluís, Víctor - David, Andreu, Daniel, Arnau, Marc, Eric, Andrés

Torrente-Massalcoreig: David, Bieto, Pau, Javi, Gerard - Oliver, Albert, Álvaro, Juanma, Fran, Mingo, Jaume


Joan Fargues

Reportatge Fotogràfic (Paco Badia) :

19 de nov. 2012

PARTIT TOTALMENT NEFAST

En el futbol sala, com en el futbol i en la resta d'esports, es pot guanyar, es pot empatar o també es pot perdre. De fet, aquesta temporada és gairebé segur que perdrem més partits dels que guanyarem. Però una cosa és perdre donant la cara, esforçant-se al màxim, intentant crear ocasions, i una altra cosa és perdre regalant el partit al contrari d'una forma descarada com va passar aquest dissabte.
I és que el partit d'aquest cap de setmana contra el Cambrils va ser per oblidar. L'equip del Solsonès, que encara no havia puntuat aquesta temporada, ens va passar totalment per sobre i, a més, de forma totalment merescuda.
Estem a Territorial Catalana, per si hi ha algú que encara no se n'ha enterat, i en aquesta categoria no val a badar. No val a badar perquè fins i tot un equip com el Cambrils, l'últim classificat, ens pot fer un traje i, de fet, aquest dissabte ens el va fer. 1-8 va ser el resultat al final dels quaranta pitjors minuts dels nostres jugadors aquest any.
Només Javi, amb un xut des de fora de l'àrea i després de que la pilota toqués en un defensa abans d'entrar a la porteria, va ser capaç de fer-nos creure amb que la remontada podia arribar. Era el minut 16 i llavors el marcador ja era de 0-3. Aquest gol, l'1-3, va arribar en una de les poques arribades amb perill del Torrente-Massalcoreig en tota la primera meitat i, de fet, en tot el partit.
A la segona meitat, més del mateix. Fins a cinc gols més va ser capaç de marcar el Cambrils davant la desesperació local. Amb el ja comentat 1-8 s'acabava el partit.
Potser el fet d'haver de jugar en una pista totalment desconeguda com és la del Poliesportiu de Seròs, ja que per la pluja que va caure el dissabte no es va poder jugar a Torrente de Cinca, va anar en contra dels nostres interessos i potser va afavorir més al Cambrils. Però això no és cap excusa com per haver regalat el partit d'una forma tant descarada.
Amb aquesta derrota, baixem dos llocs en la classificació. Ens situem al desè lloc de la taula i a sis punts de l'Alcarràs, l'últim amb només un punt. Estem més ben posicionats del que alguns possiblement ens pensàvem que estariem a aquestes alçades de la temporada, i tot és gràcies a aquests jugadors que tenim i que, quan volen i s'esforçen, són capaços de tot i més.
A la propera jornada ens toca viatjar cap a Botarell per jugar contra un equip, el d'aquella població, que té un punt menys que nosaltres. El partit sembla propici per poder reaccionar i tornar a aixecar els ànims. Així que a donar-ho tot i a intentar treure, almenys, l'empat.

Torrente-Massalcoreig: David, Juanma, Pau, Javi, Gerard - Oliver, Álvaro, Fran, Mingo, Barneo, Jaume

Cambrils: Marc, Jordi, Xavier, Bernat, Catalin - Joan, Serena, Albert, Obiols
Entrenador: Jordi Armengol

Joan Fargues

Reportatge Fotogràfic (Paco Badia):

12 de nov. 2012

EMOCIÓ FINS A L'ÚLTIM MINUT

Gran remontada la d'aquest dissabte del Torrente-Massalcoreig contra el Can Vicenç de la Pineda. En aquest partit s'havien d'aconseguir els 3 punts gairebé per obligació, ja que l'equip visitant tenia un punt menys que nosaltres i en cas de guanyar-nos ens passava en la classificació.
I sí, es va guanyar, tot i que no va ser, ni de llarg, el millor partit de la temporada. Sobretot en un primer quart d'hora de partit en que el Can Vicenç va ser el clar dominador del joc i el que va tenir les millors ocasions. Per sort, l'equip visitant no estava massa encertat en atac i Oliver refusava les arribades més perilloses. Tot i això els de La Pineda van poder avançar-se en el marcador gràcies a un gol d'Àlex en el minut setze.
Amb el marcador en contra, els nostres jugadors van començar a reaccionar i a agafar el control de la pilota. Poc a poc van anar tenint ocasions fins que ja en el darrer minut de joc una gran jugada individual de Pau en la banda esquerra acabava amb una passada de la mort a Mingo qui, estant lliure de marca, feia l'empat a 1. Amb aquest empat entre dos equips que en aquest partit s'hi jugaven molt, s'arribava al descans.
En la segona meitat, el domini va ser del Torrente-Massalcoreig. Encara que l'encert que no teniem nosaltres, sí que el tenia el conjunt visitant. El Can Vicenç, sense fer gaires mèrits en aquesta segona part, va veure com dos gols de Sergi i Raul li propiciaven un avantatge de dos gols en el marcador.
Faltaven quatre minuts per la conclusió del partit i el marcador reflectia un injust 1-3. Semblava que el partit ja estava sentenciat. Però res més lluny de la realitat, la sortida de Juanma com a porter-jugador va ressuscitar els ànims dels jugadors i de l'afició.
En dues jugades gairebé consecutives i ben acabades per Barneo, es va passar, en menys d'un minut, del 1-3 a l'empat a 3. El partit havía fet un gir radical en pocs segons i encara més es va girar la truita amb l'expulsió d'un jugador visitant. Jugant amb dos jugadors més, ja que Juanma continuava com a porter-jugador, va faltar una mica de paciència i de precisió en els metres finals. Tot i que Jaume, el protagonista del darrer minut de partit, feia el 4-3 materialitzant així el que no deixava de ser una gran remontada dels nostres jugadors.
Encara hi va haver, però, temps pel sofriment. Javi veia la segona targeta groga i deixava així el Torrente-Massalcoreig amb un jugador menys durant l'últim minut de joc. El Can Vicenç, conscient que amb aquesta superioritat numèrica s'obria la porta de l'esperança per almenys marxar amb un punt, va treure porter-jugador i s'ho va jugar tot a una carta. Per sort, els hi va faltar encert. L'encert que sí que van tenir tant David, fent una excel·lent passada amb les mans, com Jaume, el destinatari de la pilota i que, després de desfer-se bé del porter-jugador en carrera, marcava el que seria el 5-3 definitiu.
Aquest partit, amb aquesta gran remontada en els últims quatre minuts de joc, ha de servir com al·licient de cara als propers tres partits en els quals ens enfrontem a tres equips situats per sota en la classificació. La propera jornada ens visita el primer d'aquests, el Cambrils. Un equip, el del Solsonès, que la temporada passada va ser el clar dominador del nostre grup a Preferent, però que aquesta temporada encara no ha pogut sumar cap punt en sis jornades. Esperem que davant de la nostra afició poguem tornar a sumar una victòria.

Torrente-Massalcoreig: Oliver, Juanma, Bieto, Jaume, Javi - David, Fran, Mingo, Barneo, Pau, Gerard

Can Vicenç: Adrian, Sergi, Robert, Àlex, David - Miquel, Saül, Sergio, Raul, Manel
Entrenador: Rubén Blade  


Joan Fargues

Reportatge Fotogràfic  (Paco Badia):

30 d’oct. 2012

EMPAT AMB GUST A VICTÒRIA

Els resultats, si un creu amb sí mateix, acaben arribant. Així és com es podria resumir el partit jugat a Valls aquest cap de setmana. Ens enfrontàvem, possiblement, al pitjor equip dels que ens havíem enfrontat fins ara. El Valls, recent ascendit aquesta temporada com nosaltres, és un equip de mitja taula que té la salvació com a objectiu d'aquesta temporada, i això es va notar força.
Va ser un partit molt igualat, d'aquells en els quals pot guanyar qualsevol dels dos conjunts i en el qual treure-hi un punt s'acaba veient com quelcom molt satisfactori. Sobretot en el nostre cas, ja que tant sols haviem sumat una victòria fins aquest moment per tres derrotes encaixades. 5-5 va ser el resultat definitiu d'un partit que va tenir emoció fins en el darrer segon de joc. 
La primera meitat va començar amb els nostres jugadors molt ben posicionats en defensa i sortint amb perilloses jugades a la contra. Fruit d'una d'aquestes contres va arribar el primer gol del partit. Una jugada que va acabar amb falta a la frontal de l'àrea va ser llençada magistralment per Pau, qui va fer passar la pilota directament a l'escaire esquerra de la porteria local. 
Desgraciadament, però, aquest 0-1 va durar molt poc. I és que amb el gol encaixat, el Valls va reaccionar. En cinc minuts l'equip local va poder capgirar el marcador ficant un 2-1 que es podia veure com una mica injust. 
Perdent per només un gol, Bieto es va decidir per sortir a la pista amb la samarreta del porter-jugador en busca del gol de l'empat abans d'arribar al descans. Però si hi ha una cosa clara en l'esport del futbol sala és que si un jugador de pista juga de porter-jugador no es pot ficar a regatejar ja que té tota la porteria buida i qualsevol pèrdua de la pilota pot significar un gol de l'equip contrari. Això sembla que Bieto no ho tenia massa clar i un jugador del Valls ho va aprofitar per fer el 3-1 i marxar al descans amb una ventatja de dos gols. 
Només iniciar-se el segon temps, dos errors més en defensa ens van costar dos gols més en tant sols vint segons. Quedava encara un quart d'hora de joc, però el partit semblava sentenciat ja amb un clar 5-1 en el marcador. Res més lluny de la realitat, aquí és on va sortir el millor joc del Torrente-Massalcoreig en el partit i, possiblement, en la temporada. 
Bon posicionament en defensa, sacrifici i lluita per cadascuna de les pilotes, bones transicions en atac i, el que és més destacable, molt d'encert en els metres finals. Gràcies a tot això es va poder empatar el partit en només cinc minuts. És cert que amb el 5-1 a favor els locals van abaixar el ritme, però els gols de Javi, Barneo en dues ocasions, i Mingo, van fer arribar l'empat quan menys s'esperava. 
Haver marcat el sisè ja hagués sigut massa. D'ocasions se'n van tenir per això. La més destacada, després d'unes quantes parades d'Oliver, que un cop més va tornar a fer una gran actuació, la va tenir Bieto en el darrer segon de partit quan després d'una jugada embarullada se li va quedar la pilota morta als seus peus dintre de l'àrea però va acabar pegant en el pal i sortint fora. 
Amb el 5-5 es va arribar al final. Ara ja podem dir que sabem el que és puntuar jugant com a visitant en la nova categoria de Territorial i segur que, després d'aquest empat, en venen molts més de punts a fora. On convé sumar els màxims punts possibles és a casa, on, després del pont de Tots Sants, hi disputarem dos partits seguits contra dos equips que han començat la temporada pitjor que nosaltres. El primer serà La Pineda. 

Valls: Enrique, Jose Luis, Juan Antonio, Ivan, Jordi - Jose Antonio, Josep, Adrià, Marc, Alberto

Torrente-Massalcoreig: David, Juanma, Bieto, Jaume, Javi - Oliver, Mingo, Barneo, Pau

Joan Fargues

Reportatge Fotogràfic (Paco Badia):
 

22 d’oct. 2012

SEGONA PART PER OBLIDAR

Aquest dissabte jugavem el segon partit a casa de la temporada, tot i que al pabelló de Torrente de Cinca, que és on juguem de locals, encara no hi hem pogut jugar en tota la temporada. Si contra el Moreno's vam haver de jugar a Mequinenza per culpa de la pluja, aquest dissabte va tornar a ploure i ens vam haver de tornar a desplaçar cap a Mequinenza.
En aquesta jornada ens enfrontàvem a l'Ascó, un equip que, com al nostre, ha pujat enguany a Territorial i que té, com a objectiu per aquesta temporada, assolir l'ascens a Tercera Nacional. Per aquest motiu compta, en la seva plantilla, amb jugadors que han jugat en categories superiors. 
Aquesta diferència de nivell que pot semblar que hi hagi a primera vista entre el Torrente-Massalcoreig i l'Ascó, no es va notar gens en la primera meitat. Els nostres jugadors s'ho van deixar tot sobre la pista, sobretot en l'aspecte defensiu, i el resultat de 2-1, amb dos gols de Javi, amb el qual es van acabar els primers vint minuts encara es va quedar curt. Curt especialment pel mèrit dels nostres jugadors i per la gran quantitat d'ocasions que van tenir i que, entre els pals i la gran actuació del porter visitant, es van encarregar de malbaratar.  
A la segona meitat, el partit va fer un canvi radical. Els errors dels nostres jugadors es van veure incrementats, i això s'acostuma a acabar pagant davant d'un equip amb jugadors tant experimentats com l'Ascó. Del 2-1 es va passar al 2-4 en menys de deu minuts i això es va acabar acusant. Cert és que després encara vam tenir algunes ocasions jugant amb Juanma com a porter-jugador i que amb el 3-4 ens haguessem tornat a ficar dins del partit, però l'equip que va marcar va ser l'Ascó, el qual tancava el partit amb el 2-5 final.
D'aquest partit ens hem de quedar amb la bona sensació que va donar l'equip, especialment en la primera meitat, jugant-li de tu a tu a l'Ascó, un equip que de ben segur estarà entre els millors quan s'acabi la temporada. 
Portem només quatre jornades de lliga de les quals només n'hem pogut puntuar en una, però els números i les sensacions que dona l'equip no són gens dolentes. Només el Sant Julià ens va guanyar d'una manera totalment clara, l'Amposta i l'Ascó van haver de suar el seu per poder-nos guanyar i ens hem de quedar amb aquest fet. 
Queda molt per endavant, 26 jornades concretament, i els resultats, si es segueix amb aquest ritme, acabaran arribant. Esperem que comencin a arribar aquest proper dissabte. Ens toca viatjar fins a Valls per enfrontar-nos a un equip totalment desconegut i que també s'estrena enguany a Territorial. 
Ara, més que mai, PO-DE-MOS!!!

Torrente-Massalcoreig: Oliver, Bieto, Jaume, Javi, Gerard - David, Álvaro, Juanma, Fran, Mingo, Barneo, Pau

Ascó: Ruben, Cesar, Alejandro, Ivan, Miguel Angel - Albert, Sergio, Jordi, Lozano, Anderson
Entrenador: Cristian Carceller 

Joan Fargues

Reportatge fotogràfic (Paco Badia) :

8 d’oct. 2012

EL SANT JULIÀ ES MOSTRA MOLT SUPERIOR

La derrota d'aquest passat dissabte a Sant Julià va ser una derrota d'aquelles clares, d'aquelles que molt sovint es veuen en el futbol sala entre equips que tenen objectius molt diferents. Mentres que el nostre objectiu és el d'aconseguir mantenir-nos a Territorial, el del Sant Julià és el de pujar de categoria.
L'equip del Principat andorrà compta amb jugadors que han jugat en les millors categories del futbol sala espanyol, i això es va notar moltíssim aquest passat dissabte en un partit que va acabar amb un resultat, 9-1, que mostrava la clara superioritat local.
Només el gol de Bieto des de el punt de penalti al quart d'hora de partit, i quan el marcador ja reflectia un 2-0, ens va donar esperances de cara a poder treure quelcom positiu d'aquesta visita. Però aquestes esperances no van tardar massa estona en marxar, ja que el Sant Julià encara va poder fer dos gols més que li van permetre anar al descans amb un resultat de 4-1 i amb el partit pràcticament sentenciat.
Tot just començar el segon periode, els locals van fer el seu cinquè gol. A partir de llavors, una tímida reacció del Torrente-Massalcoreig, jugant amb Juanma com a porter-jugador, feia preveure que almenys podriem escurçar les distàncies. Però l'equip que va marcar, i fins a quatre gols més, va ser el Sant Julià.
Del partit ens podem quedar en ben poca cosa. A banda de destacar la gran actuació dels porters, tant de David com d'Oliver, els quals van impedir que el Sant Julià marqués més gols, probablement el més positiu va ser el retorn d'Álvaro a l'equip després d'una temporada en que el jove jugador va voler provar sort en el futbol.
El cap de setmana que ve es descansa, així que fins el següent no hi tornarà a haver partit. El rival, en el partit que es jugarà a Torrente de Cinca, serà l'Ascó, un equip que també ha pujat aquesta temporada a Territorial però que s'ha reforçat molt bé per tal d'acabar en els primers llocs de la classificació. No serà tampoc gens fàcil, però esperem que, amb el caliu de l'afició, poguem sumar la segona victòria de la temporada.

Sant Julià: Pere, Joanthan, Nuno, Jorge, Carlos - Daniel, Yuki, Xavier, Marc, Pedro, Omar
Entrenador: Neftalí Puyalto

Torrente-Massalcoreig: David, Bieto, Pau, Javi, Gerard - Oliver, Albert, Álvaro, Juanma, Mingo, Barneo

Joan Fargues

Reportatge Fotogràfic (Paco Badia):

1 d’oct. 2012

PRIMERA VICTÒRIA A TERRITORIAL

Aquest dissabte ens estrenàvem com a locals en la nova categoria de Territorial, tot i que, per culpa de l'aigüat que va caure, vam haver de viatjar fins a Mequinenza per poder disputar el partit en plenes condicions degut a les gotelleres que hi ha al sostre del Poliesportiu de Torrente de Cinca.
Pel que fa al partit, no era, a priori, gens senzill pels nostres interessos. Ens visitava un vell conegut, el Restaurante Moreno's de Lleida, equip que va pujar ara ja fa quatre temporades i que, a l'igual que nosaltres, havia perdut en el primer partit de lliga. 
La primera meitat va començar amb un Moreno's molt inspirat. En poc més de deu minuts els visitants ja portaven una renda de tres gols i semblava que tenien més de mig partit a la butxaca. 
Va ser llavors quan va sortir la casta, l'entrega i la màgia dels jugadors del Torrente-Massalcoreig. No volien que s'escapés el primer partit a casa de la temporada i van reaccionar d'una forma tant magistral com espectacular i increïble. En només dos minuts, del 17 al 19, s'aconseguia ficar l'empat a 3 en el marcador gràcies a gols de Pau, el xut del qual es va veure beneficiat per un rebot en un defensa, de Javi a porteria buida després d'un gran contraatac, i de Jaume, en un gran xut des de fora de l'àrea. Amb el 3-3 s'arribava al descans. 
Als quatre minuts de la segona meitat el Moreno's es tornava a avançar en el marcador. Va ser, però, l'últim gol dels visitants, ja que a la segona meitat van aparèixer dos factors claus en el que acabaria sent el resultat final del partit: la sort i la inspiració d'Oliver. 
Perdent 3-4, el Torrente-Massalcoreig es va decidir per treure a Juanma com a porter-jugador. I els resultats no van trigar en arribar. Mingo rebia una passada del de Mequinenza i engaltava un xut ras i col·locat des de fora de l'àrea davant del qual res va poder fer el porter visitant. 
El 4-4 es va mantenir uns cinc minuts durant els quals Bieto va ser expulsat per doble amonestació i el Moreno's va estar dos minuts amb un jugador més. Per sort, entre la bona defensa feta, les parades d'Oliver i la desesperació visitant, el resultat no es va moure fins que va entrar Gerard com a cinquè jugador i vam tornar a estar amb igualtat de condicions. 
El granjolí va ser, precisament, l'autor del gol. Gerard, qui va estar molt llest, es va desmarcar molt bé i, després de rebre la pilota i desfer-se d'un defensa, va enviar la pilota al fons de la xarxa. El Torrente-Massalcoreig es posava per primer cop per davant en el marcador i semblava que el partit ja el tenia bastant controlat. 
Fins a quatre gols més es van veure, i tots a favor nostre. Javi, Gerard i Juanma, aquest últim amb dos gols, es van encarregar d'ampliar la renda fins al 9-4 definitiu. 
Amb el bon regust que dóna el fet de fer les coses bé i d'obtenir una victòria tant àmplia, ens toca viatjar el cap de setmana que ve fins al Principat d'Andorra per visitar el Sant Julià en una pista en la que vam caure derrotats per 8-2 ara fa dues temporades. No serà gens fàcil puntuar, però ara més que mai... PODEMOS!

Torrente-Massalcoreig: David, Juanma, Bieto, Jaume, Javi - Oliver, Fran, Mingo, Barneo, Pau, Gerard

Moreno's: Joan, Cristian, Jonathan, Alexandre, Gerard - Pulido, Jose Luis, Rafael
Entrenador: Jose Moreno 

Joan Fargues

Reportatge  Fotogràfic (Paco Badia):


24 de set. 2012

SOBREN ELS ÚLTIMS 6 MINUTS

L'estrena a Territorial Catalana no hagués estat gens dolenta si el partit hagués durat 34 minuts en comptes de 40. I és que el Torrente-Massalcoreig, en un partit en el qual es van estrenar els fitxatges fets aquest estiu (Albert i Pau, jugadors de camp, i David, porter), es va buidar i va realitzar una gran feina davant un conjunt local, l'Amposta, que ja fa unes quantes temporades que està a Territorial.
El partit, que tot i acabar amb un resultat bastant ampli de 7-2 va ser molt igualat, es va veure sentenciat en els darrers sis minuts, moment a partir del qual la paciència i l'encert dels ampostins van acabar resultant claus.
Pel que fa al partit en si, millor no podien començar les coses pels nostres interessos. Al minut 5, el nouvingut Pau feia el seu primer gol oficial amb la samarreta del Torrente-Massalcoreig després d'una jugada ensajada en un córner. Tot i que aquest 0-1 va durar molt poc.
Només un minut més tard el local Jordi ficava l'empat a 1 i, poc després, Xavier s'encarregava de fer el 2-1. Amb aquest resultat es va acabar la primera meitat, gràcies en bona part a la bona feina feta per Oliver i Alexis, els dos porters titulars.
A la segona meitat, més del mateix. Joc molt igualat i moltes ocasions pels dos conjunts, encara que les més clares, i ben refusades per David, van ser pels locals. El primer gol no va arribar fins al minut 9.
L'autor d'aquest gol, a pilota parada, va ser Barneo, qui enguany, i amb la marxa de Xavier Molins, fa d'entrenador-jugador. Amb l'empat a 2 es van viure els millors moments del Torrente-Massalcoreig. Els nostres jugadors es van fer amb el control total de la pilota i van començar a crear tot un seguit de bones ocasions que, d'haver entrat, hagueren pogut canviar el resultat definitiu de l'encontre.
Malauradament, però, qui sí va marcar va ser el capità local, Dani, en una jugada també a pilota parada. Amb el 3-2, o si més no amb el 4-2 marcat vint segons després, es va acabar el partit. Els nostres jugadors es van venir avall i l'Amposta ho va aprofitar per a marcar fins a tres gols més tancant el partit amb el 7-2 definitiu.
D'aquest primer partit a Territorial ens hem de quedar amb les coses positives que, tot i la derrota, n'hi van haver i moltes. L'esforç, el treball, el sacrifici, la lluita per cadascuna de les pilotes, les ocasions fetes, el control de la pilota en pista contrària... tots aquests punts tard o d'hora tindran recompensa.
Dissabte que ve ens entrenem a casa contra els Moreno's, un vell conegut i que segurament tampoc ens ficaran les coses gens senzilles. Però ara, més que mai, PODEMOS!

Amposta: Alexis, Xavier, Ruben, Gerard, Dani - Rosendo, Jordi, Manuel, Ortiga

Torrente-Massalcoreig: Oliver, Bieto, Jaume, Javi, Gerard - David, Albert, Juanma, Fran, Mingo, Barneo, Pau

Joan Fargues

Reportatge Fotogràfic, Paco Badia:


25 de jul. 2012

EL TORRENTE DE CINCA MASSALCOREIG, F.S.
JA ÉS EQUIP DE TERRITORIAL CATALANA DE FUTBOL SALA 
TEMPORADA 2012-2013

ESPECTACULO I GOLES !!!


11 de juny 2012

VICTÒRIA EN L'ADÉU DEL MÍSTER

Aquest dissabte es tancava una altra temporada a Preferent Catalana. Ens enfrontàvem al Juneda, equip ja matemàticament salvat del descens i que, per tant, a l'igual que nosaltres ja no es jugava res. Nosaltres, com a molt podiem aspirar a acabar el curs en la segona plaça de la classificació si el Castellserà perdia a casa contra l'Alta Segarra, fet que no va acabar succeïnt. Per tant, el que es va viure al Pavelló de Torrent va ser més aviat una despedida de temporada i un agraïment cap al míster, Xavi Molins, qui ens deixa després d'estar tres temporades al nostre equip.
Pel que fa al partit, ben poca a dir-ne. Partit bastant plàcid del Torrente-Massalcoreig davant d'un Juneda que, tot i plantar cara durant el primer quart d'hora, va acabar emportant-se una clara derrota per 8-3. La primera meitat ja va deixar el partit vist per a sentència, ja que amb gols de Javi, Gerard i Fran, aquest últim en el darrer segon del període, ens situàvem amb un marcador de 3-0 al descans.
La segona meitat va servir perquè Javi fés tres gols més que el situaven, amb 42 gols en aquesta temporada, com a màxim golejador en una temporada en la història del club, deixant enrere els 39 gols aconseguits per Óscar la temporada passada. Mingo i Gerard, ja en la recta final, i després de que el Juneda es situés amb 6-3, serien els encarregats de tancar el marcador i posar el punt i final a la temporada.

Torrente-Massalcoreig: David, Juanma, Bieto, Jaume, Javi - Oliver, Fran, Mingo, Barneo, Gerard
Entrenador: Xavier Molins

Juneda: Adrià, Antoni, Jordi, Lorenzo, Luís - Oriol, Albert, Xavier

Aquesta temporada ha estat la millor de les quatre que porta el Torrente-Massalcoreig a Preferent. No la millor pel que fa a l'aspecte golejador, però si el millor el que fa a gols encaixats, a joc, sobretot el joc amb porter-jugador, i a punts.
Hem tancat la temporada amb 192 gols fets, 119 d'encaixats i 70 punts sumats. Xifres que ens situen com a segon tercer amb més punts de tota Preferent, per darrere de La Sínia del grup 2, el qual ha acabat amb 71 punts. I pel que fa a la classificació del grup 5, hem acabat tercers a quatre punts del Cambrils i tres del Castellserà, una posició que, si no canvien molt les coses, ens acabarà permetent l'ascens a Territorial.
Bona culpa d'aquesta tant bona trajectòria de l'equip la té, sense dubte, el míster, Xavi Molins, qui ens deixa després de tres temporades inoblidables i en les quals els nostres jugadors n'han après moltíssim. Cap paraula seria suficient com per agraïr-li al míster tot el que ha fet en el nostre equip. Simplement, i per enèsim cop, GRÀCIES XAVI!!!
També m'agradaria agraïr als jugadors tota la feina ben feta durant aquesta temporada, tot el treball, tota la lluita, tot el sacrifici i tots els gols que ens han permès acabar situats en una privilegiada tercera plaça. GRÀCIES NOIS!!!

Joan Fargues

Reportatge Fotogràfic (Paco Badia):

5 de juny 2012

VICTÒRIA MOLT TREBALLADA

La d'aquest dissabte a Isona no va ser una victòria gens fàcil d'aconseguir. Ens enfrontàvem al Conca d'Allà, un rival sempre molt perillós a casa seva, i partiem des de l'inici amb unes quantes circumtances no gens favorables per als nostres interessos, com el fet de jugar en una pista molt reduïda com és la d'Isona i, a sobre, amb la molta calor que feia dissabte a la tarda. A més de tot això, també s'havia de tenir en compte que jugàvem sense un porter fixe, i que tant sols teniem un canvi a la banqueta.
Els nostres jugadors, però, van lluitar i es van esforçar com mai i van rebre la seva recompensa en forma d'un tres punts molt treballats i molt merescuts. El marcador final, 8-10, així ho va acabar assenyalant.
Dels sis jugadors amb els que comptàvem, ens hem de quedar amb el gran partit que van fer els dos jugadors més veterans. Barneo i Bieto van jugar, possiblement, el seu millor partit de la temporada quan més els necessitàvem. L'ún, Barneo, a banda de fer dos gols a la primera meitat, va acabar resultant ser totalment decisiu jugant de porter i fent moltes parades, algunes de les quals de molt mèrit. Mentres que l'altre, Bieto, va jugar el seu millor partit de la història com a jugador del Massalcoreig en el que es refereix en l'aspecte de marcar gols, ja que en va fer un total de cinc superant així els quatre gols que va aconseguir en la segona jornada de la temporada 2006-07.
Pel que fa al partit d'aquest dissabte, va ser un partit totalment boig i típic del final de temporada. Molts gols, moltes ocasions, i continus canvis en el marcador. La primera part, que començava amb un 2-0 pel Conca d'Allà als cinc minuts de joc, acabaria amb empat a 4, després que dos gols de Barneo, un de Javi i un de Bieto anessin empatant el partit sempre que s'avançava l'equip local.
A la segona meitat, més del mateix. Encara que ara seria el Torrente-Massalcoreig el que s'avançava dos gols per endavant amb gols de Bieto i Mingo. El Conca, però, no s'impacientava, i tot i que després de fer el 5-6 Bieto feia el 5-7, l'equip local aconseguia remuntar el partit i ficar-se un altre cop per endavant amb el 8-7 quan quedaven, encara, nou minuts de joc.
Temps més que suficient perquè, per sort dels nostres interessos, poguessim remuntar el partit. I així va ser, ja que dos gols de Bieto, un dels quals des de el punt de penalti, ens tornaven a donar avantatge. Va ser llavors, amb el 8-9, quan va aparèixer un intratable Barneo sota els tres pals, refusant totes les pilotes que li arribàven i donant-nos esperances d'acabar guanyant el partit. Partit que es va sentenciar en els darrers segons de joc amb un gol de Mingo.
M'agradaria donar les gràcies als sis jugadors que es van presentar a Isona aquest passat dissabte i que ho van donar tot per aconseguir una victòria que serveix per tenir alguna opció, encara que molt remota, d'acabar la temporada en segona posició. Perquè això passi, necessitem guanyar en l'últim partit del curs al Juneda al Pavelló de Torrent i que el Castellserà perdi a casa seva davant l'Alta Segarra. Si això no acaba succeïnt, no passarà res. La temporada igualment haurà estat tot un èxit.

Conca d'Allà: Arnau, Isaac, Oscar, Jordi, Hubert - Jordi, Aubets, Santi, Danilo
Entrenador: Xavier Badia

Torrente-Massalcoreig: Juanma, Mingo, Bieto, Jaume, Javi - Barneo
Entrenador: Xavier Molins


Joan Fargues

Reportatge Fotogràfig de Paco Badia:

21 de maig 2012

VICTÒRIA EN UN DERBI MOLT DISPUTAT

El de divendres a Fraga va ser un derbi en majúscules. Va ser un partit amb faltes, amb gols, i amb emoció fins el darrer segon. El Fraga ens tenia ganes després de la derrota soferta en la primera volta, mentres que el Torrente-Massalcoreig volia una victòria per acabar de decidir quin és el millor equip del Baix Cinca en l'esport del futbol sala. I, tot i que l'equip fragatí va estar tota l'estona per davant en el marcador, els tres punts finalment van viatjar fins a Torrente de Cinca.
El partit no va tenir en cap moment un dominador clar del joc. Contínues arribades a les dues porteries amb diverses ocasions de gol pels dos equips feien presagiar que el partit seria d'anada i tornada constant.
El primer gol no va arribar fins a l'equador de la primera meitat, quan Mingo engaltava un bon xut des de fora de l'àrea que significava el 0-1. Aquest resultat, però, no va durar massa estona. El Fraga aconseguia ficar l'empat a 1 tant sols tres minuts més tard, amb un gol de falta directa de Ignacio.
Els vuit minuts finals de la primera meitat van ser dels més emocionants fins en aquell moment. Fins a tres ocasions clares vàrem tenir nosaltres per tornar-nos a ficar per davant en el marcador, com van ser una pilota al travesser i dos dobles penaltis errats per Barneo. El Fraga, per la seva banda, també en va tenir alguna d'ocasió errada, però una la va saber materialitzar. Pablo faria el 2-1 abans de que David parés un doble penalti que hagués pogut suposar el 3-1 pels locals.
Amb la momentània victòria per la mínima del Fraga, s'arribava al descans.
A la segona meitat els juagdors locals sortirien més enxufats que els nostres. Prova d'això va ser el gol de Tarrós al primer minut de joc després de desfer-se amb comoditat d'Oliver. I tot i que Gerard aconseguiria escurçar distàncies en una de les nostres primeres arribades, el Fraga tornaria a ficar-se dos gols per sobre amb un gol de Javier.
Aleshores es van veure, possiblement, els pitjors minuts del partit pel que fa a ocasions. El joc es va endurir, les  faltes s'anaven acumulant una rere l'altra fruit dels nervis i de la tensió que comporta un derbi, i l'àrbitre no va tenir cap més remei que començar a expulsar jugadors. Per part del Fraga van veure la roja Ignacio i Pablo, qui va acabar lesionat, i per part del Torrente-Massalcoreig, Bieto, Juanma i Barneo.
Amb tot aquest joc de picabaralles i targetes, l'equip que millor va saber jugar els minuts finals va ser el nostre. Primer, amb un gol de Jaume que servia per donar ales i esperança de cara a una més que possible remuntada, i que feia reviure els ànims d'una afició vinguda a menys després de veure el resultat de 4-2. Cinc minuts després era Mingo l'encarregat de ficar l'empat a 4 al marcador i d'augmentar l'emoció i la tensió en els dos minuts que quedaven.
Dos minuts, els últims, amb els quals els dos equips van estar amb només tres jugadors més el porter sobre la pista, degut a les expulsions, en la mateixa jugada, de Pablo i Barneo. Aquest fet va acabar per decantar el partit a favor nostre. Passats els dos minuts que va durar l'expulsió i, quedant encara quinze segons de joc, Fran va estar molt més atent per sortir a la pista del que ho va estar el jugador del Fraga, qui no va reaccionar i va sortir més tard. Això ho va aprofitar Fran per, en un dos contra un i rebre una bona passada de Jaume esquivant la sortida del porter, fer el definitiu 4-5 quan només quedaven sis segons de joc.
Apoteòsi final per uns jugadors que mai es van rendir tot i anar perdent 4-2 a falta de deu minuts, i per una afició que mai va deixar d'animar, i que va disfrutar com mai amb el millor equip de futbol sala del Baix Cinca.
GRÀCIES EQUIP!!! GRÀCIES AFICIÓ!!!

Fraga: Juan Antonio, Ruben, Tarrós, Samá, Lorenzo - Javier, Ignacio, Pablo, Imanol
Entrenador: Miquel March

Torrente-Massalcoreig: David, Bieto, Jaume, Javi, Gerard - Oliver, Juanma, Fran, Mingo, Barneo
Entrenador: Xavier Molins

Àrbitre: Joel Garcia


Joan Fargues

Reportatge Fotogràfic, Paco Badia:

15 de maig 2012

EMPAT JUST ENTRE DOS BONS EQUIPS

Prou ens va costar aquest passat disabte aconseguir, almenys, un puntet davant el Tremp. Cert que jugàvem a casa, però el conjunt visitant va fer un dels seus millors partits de la temporada, mostrant-se com un equip molt ben conjuntat defensivament i molt perillós al contraatac, amb jugadors molt ràpids. Al final, empat a 3, que, tot i que veient el partit el podem donar com a bo, no ens ajuda per seguir prop d'un Castellserà que ja marxa fins als tres punts de distància. 
0-2 va ser el resultat a la conclusió de la primera meitat. Per nombre d'ocasions per un i altre equip, aquest resultat és bastant enganyós, ja que les millors ocasions, fins i tot dos dobles-penaltis errats, van ser pel Torrente-Massalcoreig. En canvi, el Tremp va arribar tres vegades a la porteria de David i va poder fer dos gols. 
A la segona meitat, per sort, tot va canviar. Només començar Javi va poder escurçar el resultat ficant l'1-2 i obrint el camí cap a una altra remuntada després de l'aconseguida l'anterior jornada contra el Hong-Kong. Poc després, però, el Tremp faria el seu tercer gol en una falta directa fent passar la pilota per l'únic espai possible. Per sort, poc va durar aquest 1-3, ja que Fran, aprofitant una de les poques badades defensives de l'equip visitant, tornaria a retallar la distància a un gol tant sols dos minuts més tard. 
Encara quedava un quart d'hora de joc. Nosaltres estàvem més vius que mai en el partit, però no ens podiem despistar ni un segon, ja que el Tremp podia matar el partit en qualsevol contraatac. I de fet, van tenir l'opció de certificar la seva victòria en un ma a ma contra Oliver, encara que el porter va poder refusar-lo. 
Qui va estar més encertat cara a porta va ser Javi, el qual empatava el partit a falta de cinc minuts per a la conclusió. I en la jugada següent, haguerem pogut fer el quart si Bieto, totalment sol al segon pal, hagués tocat bé una pilota que va acabar marxant per sobre de la porteria. 
Però dissabte no tocava guanyar, i això que el Torrente-Massalcoreig va acabar jugant amb Bieto com a porter-jugador intentant fer el gol de la victòria en els darrers segons. El Tremp es va mostrar en tot moment molt segur sobre la pista i va aconseguir ser el segon equip en tota la temporada, després del Cambrils en la primera jornada, que aconseguia emportar-se quelcom positiu de Torrente de Cinca. 
La recta final del campionat ja ha arribat. A falta de tres jornades, ens trobem situats en tercer lloc amb 61 punts, 7 per sota del Cambrils i 3 per sota del Castellserà, amb el qual tenim el gol-average favorable. 
A la propera jornada visitarem el nostre rival del Fraga, en el que serà la tornada del derbi. El partit s'avança a divendres, per la qual cosa si guanyem dormirem en el segon lloc de la taula. SOM-HI!!!

Torrente-Massalcoreig: David, Barneo, Bieto, Jaume, Javi - Oliver, Fran, Mingo, Gerard
Entrenador: Xavier Molins

Tremp: Marc, Conrado, Sekou, Alberto, Josep - Ferran, Jordi, Xavier, Oscar, Josep, Hagi
Entrenador: Daniel Navarri

Àrbitre: Israel Rufàs

Joan Fargues

Reportatge Fotogràfic de Paco Badia:
 

7 de maig 2012

GRAN SEGONA PART

Tres punts més els que es van aconseguir aquest passat dissabte al Pavelló Onze de Setembre de Lleida. Ens enfontàvem al Hong-Kong, un rival sempre perillós, i comptàvem amb algunes baixes importants en l'equip, com eren les de Juanma, Mingo i Oliver. I per si no era menys, aquest cop també faltava el míster. Però res lluny de la realitat, l'equip va saber contrarrestar a totes les adversitats i va acabar guanyant un partit que, tot i dominar-lo, se li havia posat una mica costa amunt. Al final vam poder sumar una victòria, per 3-6, que ens dona més força i il·lusió en el camí de l'ascens. 
El partit va estar en tot moment sota el nostre domini. Els nostres jugadors comptaven, en tot moment, amb la possessió de la pilota, però els gols semblava que no volien arribar. En canvi, el Hong-Kong es va trobar en dos gols tot just començar el partit que li donaven un avantatge de dos gols pràcticament sense haver fet res. 
El 2-0 va acabar sent el resultat definitiu de la primera meitat, ja que mentre que el Hong-Kong ja gairebé no es va tornar a acostar a la porteria de David, nosaltres teniem moltes ocasions però gens d'encert en els metres finals. 
A la segona meitat, per sort, la punteria va acabar arribant... i de quina manera! En menys de cinc minuts ja s'havia donat la volta al marcador gràcies a dos bons xuts de Javi i Bieto i a una fantàstica jugada entre aquests dos jugadors que acabava amb la pilota al fons de la porteria després de ser xutada per Gerard. Amb el 2-3 arribava la justicia en el partit, ja que, per mèrits d'uns i altres, el Torrente-Massalcoreig mereixia, clarament, sumar els tres punts en joc.
I, tot i que el Hong-Kong encara veia com podia ficar l'empat a 3, Barneo, des del punt de doble penalti, Fran i un altre cop Javi, ens acabaven donant una victòria més que merescuda. 
En definitiva, un gran partit el jugat pels nostres jugadors, els quals van saber contrarrestar a la segona part totes les adversitats que se'ls hi havien presentat durant el partit per acabar emportant-se tres punts que poden ser claus en la recta final de la temporada. 
Des d'aquí, també m'agradaria donar les gràcies al gran nombre d'aficionats que van aprofitar el fet de jugar a Lleida ciutat per apropar-se a animar als nostres jugadors.

Hong-Kong: Jose Antonio, Hector, Daniel, Ivan, Alberto - Raul, Jose Maria, Matias, Angel, Manuel, Alberto

Torrente-Massalcoreig: David, Bieto, Jaume, Javi, Gerard - Fran, Barneo

Àrbitre: Hector Sarrat

Joan Fargues  

Reportatge Fotogràfic Paco Badia:

1 de maig 2012

CONTINUEN LES VICTÒRIES

Aquest passat dissabte es va sumar una altra victòria, i ja en són 18 en el que portem de temporada a falta de 5 partits per finalitzar el curs. I el que encara és millor és el fet de que amb aquests tres punts sumats, ja tenim 57 punts, dos per sobre dels 55 amb que vam acabar la temporada anterior.
Aquest cop l'equip que va haver de sofrir el gran estat de forma del Torrente-Massalcoreig va ser l'Alta Segarra. Un equip nouvingut enguany a Preferent i format per jugadors bastant joves que es va veure superat, sobretot a la segona part, pel joc dels nostres jugadors. El partit va acabar amb un clar 8-1.
Els gols van tardar en arribar. Sobretot perque el conjunt visitant estava molt ben posicionat a darrere i deixava pocs espais entre línies per on poder passar. No va ser fins el minut tretze quan Gerard trobava un espai i feia l'1-0. Amb aquest gol s'obria definitivament el partit, i Jaume ho aprofitava per fer el 2-0 només un minut després.
Encara que l'Alta Segarra no es rendia, i va començar a posar a proba a David, fins que el jove porter no va poder fer res davant una excel·lent jugada personal de Jordi, qui feia el 2-1 a les acaballes de la primera meitat. Amb aquest resultat s'arribava al descans.
La segona meitat va ser totalment pel Torrente-Massalcoreig. Fins a sis gols va marcar el conjunt local davant un Alta Segarra sense massa poder de reacció. Javi, amb 3 gols, Jaume, amb 2, i Barneo van ser els autors dels sis gols que tancaven el partit.
Aquest proper dissabte ens toca visitar el pabelló dels Magraners per enfrontar-nos a un sempre perillós Hong-Kong. Serà, junt amb el de Fraga, el partit més difícil dels que ens queden fins a final de temporada, i haurem d'anar a per totes per no perdre de vista la segona plaça de la classificació, que ara mateix la té el Castellserà amb un punt més que nosaltres.

Torrente-Massalcoreig: David, Barneo, Bieto, Javi, Gerard - Oliver, Fran, Mingo, Jaume
Entrenador: Xavier Molins

Alta Segarra: Albert, Roberto Carlos, Cristian, Oriol, Jordi - Xavier, Gerard, Marc, Edgar
Entrenador: Pere Josep Molina

Àrbitre: Rafael Garcia

Joan Fargues

Reportatge Fotogràfic de Paco Badia:

24 d’abr. 2012

PRIMERA VICTÒRIA A CASTELLAR DE LA RIBERA
Aquest passat dissabte visitàvem la sempre complicada pista de Castellar de la Ribera. Quatre cops haviem jugat ja en aquesta pista, i el resultat més positiu fins ara era el de l'empat a 3 aconseguit la temporada 2006/07. Des d'aleshores, tres visites i tres derrotes. Però les estadístiques estàn per trencar-les, i, per sort, ara ja podem dir que hi hem guanyat un partit.
Va ser, en tota seguretat, el partit en que el Castellar de la Ribera ens va ficar en menys aprets. L'equip del Solsonès no està fent enguany una bona temporada, i això es va notar sobre el terreny de joc i en el resultat definitiu del partit, un clar 2-5. I es que nosaltres, sense fer un gran joc, vam dominar el partit en tot moment davant d'un Castellar de la Ribera que només va poder contrarrestar forces en les jugades a pilota parada.
Jaume, el protagonista del partit marcant 3 dels 5 gols del Torrente-Massalcoreig, feia el primer gol del partit als sis minuts de joc i, deu minuts més tard, faria el 0-2.
No tardaria massa, però, el Castellar de la Ribera en escurçar distàncies. Gairebé en la jugada següent, els locals farien l'1-2 en un tir lliure directe de Jaume des de fora de l'àrea. Amb aquest resultat s'arribava al descans.
A la segona meitat, els gols van tardar més en arribar. No va ser fins en el minut 12, quan el conjunt local ja comptava amb cinc faltes, i Barneo es disposava a executar el doble-penalti corresponent a la sisena falta. El porter el va refusar, però la pilota li va caure als peus del mateix Barneo que aquest cop no desaprofitava l'ocasió per fer l'1-3 i gairebé sentenciar el matx.
Poc després arribaria la jugada desgraciada del partit. En un salt entre Jaume, el del Castellar, i Bieto, el local es faria mal al pòmul i es veuria obligat a abandonar el partit i a deixar al seu equip, que tant sols comptava amb un canvi, sense efectius en la banqueta.
Minuts més tard era el propi Bieto l'encarregat de fer l'1-4 en un excel·lent contraatac i sentenciar, ja defintivament, l'encontre. I tot i que en un còrner Dídac escurçaria distàncies pels locals, Jaume faria el seu tercer gol de la tarda en el darrer minut de joc deixant el marcador en el definitiu 2-5.
Amb aquesta victòria sumem tres punts més totalment necessaris per poder continuar estant a tant sols un punt de distància del segon, el Castellserà.
La setmana que ve ens visita l'Alta Segarra, conjunt situat en la zona mitja de la taula i que està fent una temporada bastant acceptable tenint en compte que s'estrenava enguany en la categoria de Preferent. Esperem que el públic torni a estar, un cop més, al costat de l'equip.

Castellar de la Ribera: Ivan, Javier, Jordi, Alex, Jaume - Didac

Torrente-Massalcoreig: David, Bieto, Jaume, Javi, Gerard - Oliver, Mingo, Barneo
Entrenador: Xavier Molins

Àrbitre: Antonio Javier Pons

Joan Fargues

Reportatge Fotografic de Paco Badia:

16 d’abr. 2012

GOLEJADA I 3 PUNTS MÉS

Aquest dissabte ens visitava el Golmés, un equip que, tot i guanyar-nos en l'anada per 11-10, no està fent una gens bona temporada, com demostra la seva situació en la taula, penúltim amb els mateixos punts que l'últim, 12. Per tant, el partit no semblava que seria massa difícil, i així va ser. El resultat definitiu va ser el d'un escandalós 15-3.
En la primera meitat va costar obrir la llauna, ja que el Golmés, molt ben posicionat al darrere, deixava pocs espais prop de l'àrea. Van haver de passar 14 minuts fins que Gerard, en una falta amb jugada ensajada, fés el primer gol del partit. Amb aquest gol es va acabar el partit. I és que ben poc va fer el Golmés en atac, i, quan aconseguia arribar a la porteria local, David s'encarregava de refusar cadascuna de les pilotes que se li acostaven.
Per part del Torrente-Massalcoreig, fins a quatre gols més es van marcar abans del descans. Els van marcar el pitxitxi Javi i Fran, amb dos gols cadascú. Amb el 5-0 s'arribava al descans.
Durant la primera meitat va succeir la pitjor noticia del partit. Juanma es lesionaria a l'espatlla després d'estirar-se al terra per refusar una pilota i ja no va poder jugar més.
A la segona meitat, la tònica del joc continuaria sent la mateixa. Jaume, Fran, en dues ocasions, Javi, Bieto i Mingo, també en dues ocasions, marcarien pels locals fins arribar al clar i merescut 12-0. El Golmés, però, si que aconseguirien maquillar el resultat en aquesta segona meitat. Fins a tres gols va fer el conjunt visitant, gols que arribarien causats per la clara relaxació local després del resultat tant abultat que estava aconseguint.
El partit s'acabaria amb tres gols consecutius de Gerard, l'últim dels quals des del punt de penalti.
Partit molt còmode, victòria totalment merescuda, i ara a preparar la visita al camp del Castellar de la Ribera. Una pista sempre molt complicada i d'on esperem treure, almenys, un empat per seguir prop de la segona plaça de la taula, que actualment tenim a un punt.

Torrente-Massalcoreig: David, Juanma, Bieto, Javi, Gerard - Oliver, Fran, Mingo, Jaume
Entrenador: Xavier Molins

Golmés: Carlos, Jonatan, Daniel, Gerard, Jordi - Ernest, Marc, Joan

Àrbitre: Jose Luis Romero

Joan Fargues

Reportatge Fotogràfric (Paco Badia):

3 d’abr. 2012

EMPAT JUST A LLARDECANS

Aquest dissabte visitàvem una pista sempre molt complicada com és la de Llardecans, amb l'objectiu de treure almenys un empat que mantingués la distància entre els dos equips en quatre punts. I va costar, no va ser gens fàcil, però l'empat a 7 va acabar sent el resultat definitiu.
Tot i avançar-nos en el marcador amb un gol de Jaume en el minut 7, la primera meitat va tenir en els locals els clars dominadors del joc. Ben tancat a darrere, i sortint en perillosos contraatacs, el Llardecans va remuntar el partit arribant al descans amb un momentani 3-1. Per part nostra, les poques ocasions amb que vam comptar en els primers vint minuts, entre els pals i el porter Adrià es van encarregar de malbaratar-les.
A la segona meitat, el domini del joc va canviar totalment. El fet de treure Bieto com a porter-jugador, ja des de l'inici, ens va permetre tenir en tot moment el control de la pilota i del partit, i els gols, encara que van trigar, van acabar caient. Abans, però, van ser els locals els que amb dos gols gairebé seguits, cal mencionar el golàs de David que va significar el 5-1, s'allunyaven encara més en el marcador.
Però la nostra reacció no es va fer esperar. Bieto amb dos gols, Fran, que marcava el seu primer gol del 2012, i Javi, aconseguien ficar l'empat a 5 quan encara restaven sis minuts de joc. Amb l'empat els ànims es van calmar, i això ho va aprofitar el Llardecans per tornar-se a ficar dins del partit. I s'hi va ficar amb dos gols consecutius que tornaven a distanciar els locals en el marcador.
Per sort, el Torrrente-Massalcoreig encara va tenir temps per, almenys, aconseguir un empat que a la segona meitat s'havia mereixut. Gols de Bieto i Barneo, ja en el darrer minut de joc, van ficar el resultat definitiu d'empat a 7.
En definitiva, un molt bon partit de futbol-sala el que van oferir el Llardecans i el Torrente-Massalcoreig, i el primer punt que aconseguim treure d'aquella pista tant complicada.
Ara ve Setmana Santa, i amb ella un descans que els nostres jugadors s'han guanyat totalment a pols després d'encadenar, des de l'última aturada, 20 punts de 27 possibles, entre els quals tenen una vital importància els tres punts aconseguits davant el Castellserà i els empats a Artesa de Segre i aquest últim a Llardecans.
Actualment estem classificats amb 48 punts en tercer lloc, per darrere del líder Cambrils, amb 55, i del Castellserà, segon amb 49 punts. Després de l'aturada anirem a pel nostre objectiu: intentar sobrepassar el Castellserà, amb el qual tenim el gol-average guanyat, per tal de finalitzar la temporada en segon lloc.

Llardecans: Adrià, Eric, Marc, Aleix, Oriol - Pau, Ivan, Heribert, Víctor, David, Ernest

Torrente-Massalcoreig: David, Juanma, Bieto, Javi, Gerard - Oliver, Fran, Mingo, Barneo, Jaume
Entrenador: Xavier Molins

Àrbitre: Jordi Ortiz

Joan Fargues

Reportatge Fotogràfic (Paco Badia):

26 de març 2012

UNA VICTÒRIA MOLT IMPORTANT

La d'aquest dissabte va significar una victòria molt important, ja que a banda del 4-7 aconseguit a Cervera, en un dels partits menys complicats de la temporada, la victòria del Llardecans, el nostre proper rival, per 8-6 davant el Castellserà ens permet pujar un lloc a la taula i situar-nos segons, un punt per sobre del Castellserà.
Pel que fa al partit de Cervera, pocs problemes ens va donar l'equip local, que només va tenir poder de reacció als gols encaixats a la primera meitat, mentres que a la segona part es va veure totalment desbordat pel joc dels nostres jugadors.
Gerard feia el 0-1 als tres minuts de joc, gol al qual responien tot seguit els locals per ficar l'empat. Però dos gols consecutius de Mingo, que tornava després de cinc partits de baixa, i Javi ens situaven ja dos gols per endavant, renda que al cap i a la fi ja va ser definitiva. Poc abans del descans, el Cervera escurçava distàncies ficant el momentani 2-3 al marcador.
A la segona meitat, tres gols seguits, dos dels quals de Bieto i un de Barneo, ampliaven el marcador fins al 2-6. Aquest resultat va provocar una certa relaxació, aprofitada pels locals per situar el 4-7 definitiu ja a l'últim minut de joc. El nostre setè gol el va fer Juanma entre mig dels dos gols del Cervera.
Cal destacar la greu lesió que es va fer el jugador local Arseni al darrer segon de joc. Desitjar-li els millors dels ànims, tant a ell com a la seva familia, i una pronta recuperació.
En resum, partit sense massa història però que ens serveix per encarar el dificil partit que ens espera aquest dissabte que ve a Llardecans, rival situat en quarta posició, amb quatre punts menys que nosaltres, i una pista que només ha vist escapar sis punts aquesta temporada i en la qual el Torrente-Massalcoreig no hi ha pogut treure cap punt de tres cops que hi ha jugat.

Cervera: Jordi, Farran, Joan, Alberto, Marquez - Lluis, Arseni

Torrente-Massalcoreig: David, Juanma, Bieto, Jaume, Gerard - Oliver, Mingo, Barneo
Entrenador: Xavier Molins

Àrbitre: Marc Peran


Joan Fargues

Reportatge Fotogràfic: (Paco Badia)

20 de març 2012

PARTIDÀS I VICTÒRIA MERESCUDA

Quin partidàs van fer els nois del Torrente-Massalcoreig aquest passat dissabte, i això que el partit es presentava ser un dels més complicats de la temporada. Ens enfrontavem al líder, el Castellserà, un equip recent ascendit de Primera i que és la clara sorpresa d'aquesta temporada. Cinc punts separaven els dos equips, tercer i primer respectivament, i una victòria era crucial pel que quedava de temporada. Si nosaltres sumàvem els tres punts, ens enganxàvem definitivament a la part alta de la taula, ja que ens situàvem a només dos punts del Castellserà; mentre que si era el conjunt visitant el que en sortia vencedor, s'escapava definitvament en la lluita cap a l'ascens a Territorial amb vuit punts de marge.
Per sort, la victòria es va quedar a casa. I s'hi va quedar gràcies al treball, esforç, lluita i sacrifici de cadascun dels vuit jugadors amb que Xavier Molins comptava aquesta jornada. Uns jugadors que van merèixer més la victòria que el Castellserà, i normalment si un equip mereix més victòria que el seu rival, l'acaba aconseguint. Aquest cop no va ser menys, i un just 8-3 va acabar sent el resultat definitiu, resultat que supera el 7-3 rebut a la primera volta i que, per tant, ens dóna el gol-average a favor.
El partit, però, no començava massa bé. Només havien transcorregut tres minuts, quan Moha, el millor jugador del Castellserà, va fer el primer gol del partit. Gol al que va respondre poc després Gerard ficant l'empat a 1.
A partir de llavors el domini va ser absolutament local, amb continues ocasions encara que faltava una mica d'encert en els metres finals. D'altra banda, David es mostrava totalment situat en el partit refusant cadascuna de les poques pilotes que li arribaven a l'àrea. En una d'aquestes, va arribar, malauradament, l'1-2.
El Castellserà, fent bastant poc, es mostrava més eficaç cara a porta que el Torrente-Massalcoreig. Aquesta eficàcia, per sort, es va capgirar en els tres minuts finals del primer periode, minuts en els quals es va poder remuntar el matx amb gols de Juanma i Javi. Amb el 3-2 s'arribava al descans.
A la segona meitat el domini local encara va ser més clar. Bieto feia el 4-2 als cinc minuts de joc, gol al que responia Moha amb un xut des de fora de l'àrea que significava el 4-3.
En la jugada següent, arribaria el fet que va acabar de decantar la balança a favor nostre. El porter del Castellserà veia la segona targeta després d'una clara falta sobre Gerard, i deixava el seu equip sense porter i amb un jugador menys durant dos minuts.
El fet de comptar amb un jugador més va ser clau perquè Javi fés el seu segon gol de la tarda i sentenciés, definitivament, el partit. I es que el Castellserà, un equip acostumat en anar per endavant en el marcador en gairebé tots els partits, no té massa entrenat el joc amb porter-jugador, i això es va notar.
Bieto feia el 6-3 poc abans d'entrar en l'últim minut de joc, i feia pensar en que es podia igualar o, fins i tot superar, el resultat del partit d'anada. I sí, gràcies a un molt inspirat Gerard, que marcava dos gols en els últims 20 segons, un dels quals ja en el darrer segon, vam poder aconseguir inclinar un gol-average amb el que ningú creia abans de començar el partit, a favor nostre. Un gol-average que pot ser clau a l'hora d'acabar la temporada empatats a punts amb el Castellserà.
Enhorabona a tots els jugadors per aquesta victòria tant i tant merescuda davant el que, fins aquesta jornada, anava líder. Gràcies per l'esforç i entrega fets durant els 40 minuts de joc, així com també donar-li les gràcies a l'afició, que un cop més va estar, en tot moment, al costat dels jugadors.
La propera jornada visitarem un dels rivals més febles del grup, el Cervera, a l'espera de continuar amb aquesta bona ratxa de resultats que portem.

Torrente-Massalcoreig: David, Bieto, Jaume, Javi, Gerard - Oliver, Juanma, Fran
Entrenador: Xavier Molins

Castellserà: Barbero, Moha, David, Castellà, Adrià - Marcel, Mohammed, Jonathan

Àrbitre: Rafael Garcia

Joan Fargues

Reportatge Fotogràfic:

12 de març 2012

EMPAT AMB SABOR A VICTÒRIA

El camp de l'Artesa de Segre ens va tornar a jugar una mala passada aquesta última jornada. Sempre se'ns havia donat força malament, però aquest cop, almenys, no vam perdre. I no vam perdre, perquè els jugadors ho van donar tot sobre el terreny de joc, es van esforçar com mai i van estar a punt de donar-nos una victòria amb la que ningú creia després d'haver acabat la primera meitat amb un parcial de 6-2 en contra. A la segona meitat, l'esforç es va veure recompensat i almenys vam treure un punt, un punt molt valuós i que té cert regust a victòria. 10-10 va ser el resultat final.
El control de la pilota va estar en tot moment a favor nostre, ja que l'Artesa en tenia suficient amb sortides al coontraatac aprofitant la velocitat dels seus jugadors. Aquest joc no el vam saber parar nosaltres a la primera meitat. Comptàvem amb més ocasions, però estàvem negats cara a porta, mentres que els locals feien gol gairebé cada vegada que arribaven a la porteria defensada per David. Només vam poder reaccionar quan ja perdiem 4-0 i Bieto jugava de porter-jugador. Va ser llavors quan dos gols seguits de Javi i Barneo escurçaven les distàncies i ens donaven esperances de cara a una possible remuntada.
Remuntada que semblava esfumar-se poc abans d'arribar al descans, ja que dos gols més de l'Artesa propiciaven el momentani 6-2.
El que vam poder viure i disfrutar a la represa ja entra de per si a la història del nostre equip. I és que, tot i que l'Artesa ens va anar neutralitzant els nostres gols fins al 9-5, la remuntada, un fet amb el que la majoria no creiem, va arribar. Els gols anaven caient a favor nostre, així com els minuts també anaven passant. En menys de 5 minuts, en els que van del 12 al 17, vam passar del 9-6, obra de Bieto, fins al 9-10, gol de Barneo.
Ens haviem situat per davant en el marcador, la sort, el joc i els gols ens acompanyaven davant la incredulitat dels jugadors i públic locals, que veien com se'ls hi estava escapant un partit que tenien gairebé sentenciat. Desgraciadament, però, una jugada desafortunada en defensa, que va acabar amb el definitiu empat a 10, ens va privatitzar d'aconseguir la victòria.
Felicitats als jugadors per treure un punt molt valuós d'aquesta pista tant i tant complicada després de fer un gran treball, esforç i sacrifici que al final van ser recompensats.
Els gols del partit van ser obra de: Jaume (3), Javi (2), Barneo (2), Bieto (2), Juanma
La propera jornada, i amb la càrrega d'autoestima i moral que suposa el partit d'Artesa, ens enfrontarem al primer classificat de la taula, el Castellserà. I encara que costarà com mai, la victòria no és impossible. Entre tots podem aconseguir vèncer al líder!!!

Artesa de Segre: Damià, Ignasi, Francesc, Joel, Àngel - Victor, Carles

Torrente-Massalcoreig: David, Juanma, Bieto, Javi, Gerard - Oliver, Barneo, Jaume
Entrenador: Xavier Molins

Àrbitre: Israel Rufàs

Joan Fargues

Reportatge Fotogràfic: (Paco Badia)

6 de març 2012

3 PUNTS MÉS A LA BUTXACA

Victòria molt còmoda la aconseguida aquest passat dissabte a Balaguer. El Balaguer A ens va oposar molt poca resistència i això, sumat al gran encert nostre tant a nivell defensiu com ofensiu, van ajudar a arribar al marcador final de 2-7.
A la primera meitat possiblement el control de la pilota va estar més a favor del Balaguer, però el que compta al futbol són els gols i aquests van ser a favor nostre. 0-2 van acabar els primers vint minuts, amb gols de Javi i Gerard.
La segona meitat encara va ser més plàcida. Mentres que Oliver, a la porteria, s'encarregava de malbaratar les poques ocasions que teniens els locals, els jugadors de camp anaven fent un gol rere l'altre, fins arribar al 0-7. Dos gols de Javi, Gerard, Barneo, des del punt de doble penalti, i Jaume ho van fer possible.
Ja a les acaballes del partit, i aprofitant una relaxació del Torrente-Massalcoreig, més que normal veient el resultat, el Balaguer va aconseguir escurçar distàncies fins el 2-7, l'últim gol dels quals arribaria amb el clàxon assenyalant el final del partit.
Amb aquesta victòria, ens situem, amb 40 punts, a tant sols 3 punts dels dos equips capdavanters del grup, el Castellserà i el Cambrils. Dos equips que s'enfrontaven en el partit més destacat de la jornada i que va acabar amb victòria del Cambrils per 8 gols a 6.
En la propera jornada visitarem la sempre complicada pista d'Artesa de Segre, on de tres cops que hi hem anat, només hem guanyat un partit i n'hem perdut dos. Amb l'esperança de treure-hi quelcom positiu, anirem a per totes.

Balaguer A: Jordi, Miquel Àngel, Fortuny, Gerard, Juan Antonio - Raul, Joan, Cayetano, Eduard, Roger, Guifre, Ignasi
Entrenador: Carlos Roiger

Torrente-Massalcoreig: Oliver, Juanma, Jaume, Javi, Gerard - Barneo, Bieto

Àrbitre: Rafael Garcia

Joan Fargues

Reportatge Fotogràfic:

29 de febr. 2012

RECUPEREM EL GUST DEL TRIOMF

Després de la derrota soferta a Cambrils fa dues setmanes, l'aturada per descans de la setmana prèvia al proper partit havia de servir per descansar i calmar els nervis de cara a esperar el següent partit amb ambició i ganes de sumar els tres punts en joc. Així va ser, el Balaguer B, amb el qual haviem empatat a 2 en la primera volta, no va poder fer res aquest cop davant el nostre vendaval de joc i gols. 7-3 va ser el resultat definitiu.
Del partit podem destacar el fet que vam estar molts minuts sobre la pista ficant a Juanma com a porter-jugador. Comptant amb tant sols un jugador de recanvi, el míster va intentar jugar amb cinc jugadors de camp i la jugada, tot i arriscada, i que ens va costar dos gols en contra, va sortir prou bé.
La primera meitat va acabar 2-1. Gols d'Óscar i Jaume pels locals, en possiblement les dues millors jugades de la primera meitat, i d'Àngel pels visitants, i a porteria buida, ja a l'últim minut abans del descans.
A la segona meitat, el domini del joc va continuar sent nostre. Javi feia el 3-1 als dos minuts, i tot i que el Balaguer B va poder situar l'empat a 3 en tant sols quatre minuts, el primer gol a porteria buida i l'altre de rebot, el partit no se'ns va escapar.
Gols de Gerard, Óscar, Bieto i un altre cop Óscar, que faria un hat-trik, anirien ampliant la ventatja fins al definitiu 7-3.
Després d'aquest triomf, toca tornar a visitar la ciutat de Balaguer. Aquest cop ens enfrontarem al Balaguer A, el primer equip al qual vam guanyar a la primera volta. Una jornada, la que ve, que pot ser molt propicia per nosaltres, ja que a Cambrils s'enfronten segon i primer, o el que és el mateix, el Cambrils i el Castellserà, que els tenim 3 i 6 punts per sobre respectivament.

Torrente-Massalcoreig: Juanma, Bieto, Óscar, Javi, Gerard - Oliver, Jaume
Entrenador: Xavier Molins

Balaguer B: Albert, Àngel, Daniel, Radoslav, Roger - Marcos, Antoni, David, Javi

Àrbitre: Rafael García


Joan Fargues


PD: Des del club, donem l'enhorabona al nostre jugador Fran, així com a la seva dona Mari Jose, que van aprofitar la setmana de descans per donar a llum a la seva filla Mar. Enhorabona parella!!!

Reportatge Fotogràfic:

13 de febr. 2012

TRENQUEM LA RATXA

No va poder ser. Vam estar a punt d'aconseguir el triomf de la temporada, però el Cambrils ens va acabar guanyant en el darrer minut del partit. 7-6 va ser el resultat final d'un partit que ens va deixar una mica tocats, i és que, després d'haver jugat una de les millors segones parts de la temporada, sobretot en atac, el Cambrils va remuntar en el darrer minut i mitj de joc.
La primera meitat va acabar amb un parcial d'empat a 1. Uns primers vint minuts que van tenir al nostre porter Oliver com a gran protagonista, fent parades de molt mèrit i prohibint que el Cambrils marxés al descans amb el partit ja gairebé sentenciat.
El primer gol del matx va ser obra de Xavier, qui avançava els locals als quatre minuts, en un bon contraatac. Gol que ens feia veure que el partit s'havia de lluitar i que si voliem rascar algún punt haviem d'anar a per totes. Més evident quedava això amb el serial d'ocasions amb que van disposar els locals, ocasions totes elles ben refusades per Oliver.
En el darrer minut de joc, i en una de les poques ocasions que vam tenir, Bieto ficava l'empat a 1 ,amb que s'arribaria al descans, després de driblar al porter.
Més endollats sortiem a la segona meitat. Óscar i Bieto, en els primers nou minuts, ens donaven un momentani avantatge de dos gols amb l'1-3. Jordi escurçava distàncies pel Cambrils, just abans que Óscar fés el 2-4.
Amb el 2-4 es va trencar el partit. El Cambrils va treure porter-jugador i, tot i el risc que aquest fet comporta, la jugada els hi va sortir bé. L'equip locals aconseguia empatar un partit que se'ls hi havia complicat. I, tot i que Gerard ens tornava a donar avantatge amb el 4-5, faltant dos minuts, el Cambrils encara va poder remuntar el partit.
Tres gols consecutius dels locals, en tant sols un minut, van sentenciar el partit. Jaume va poder escurçar distàncies amb el definitiu 7-6, però, desgraciadament, ja era massa tard.
En resum, vam estar a punt de donar la campanada i treure la victòria d'una de les pistes més complicades del grup, una pista que la temporada passada disfrutava amb partits de Territorial. Els pocs recanvis a la banqueta i, el penós arbitratge (una altra vegada ens pitava el nostre amic), sumat a la gran qualitat dels jugadors del Cambrils, ens van acabar de sentenciar.
Ara tindrem una setmana de descans, una setmana que ens anirà bé de cara a reposar piles per encarar els propers partits amb tots els jugadors a punt.

Cambrils: Espuga, Marc, Jordi, Xavier, Catalin - Obiols, Pere, Albert, Bernat, Jesus
Entrenador: Jordi Armengol

Torrente-Massalcoreig: Oliver, Juanma, Bieto, Óscar, Gerard - Barneo, Jaume
Entrenador: Xavier Molins

Àrbitre: Pau Osuna

Joan Fargues

PD: M'agradaria donar les gràcies a tots els jugadors que estaven disponibles aquest dissabte per poder disputar el partit, i que van lluitar i es van esforçar com mai per tal d'intentar treure quelcom positiu de Cambrils. No va poder ser, però vam estar a punt de sumar, almenys, un puntet. Gràcies nois!

Reportatge Fotogàfic:

7 de febr. 2012

VICTÒRIA... I GRÀCIES

Tres punts molt soferts els que vam aconseguir aquest passat dissabte a la pista del Juneda. I no perquè l'equip local ens creés massa ocasions, sinó més aviat per la nostra falta de concentració en els moments clau del joc i per la manca de punteria que estem patint en la majoria de partits d'aquesta temporada. El resultat final, 2-3, no es va resoldre fins als últims segons, i això que el resultat final hagués tingut que ser d'una golejada per mèrits d'uns i altres.
La primera meitat va acabar amb empat a 1. Javi inaugurava el marcador als cinc minuts de joc i el Juneda empatava deu minuts després en la primera ocasió, de les dues, que va tenir en tota la primera meitat. Per la nostra banda, les ocasionsvan ser moltes i molt clares, però la punteria ens va privar d'arribar al descans amb el partit ja gairebé sentenciat.
A la segona meitat, més del mateix. Vint minuts dominats totalment pels nostres, però el gol es va fer esperar. Jaume, arribant a l'equador del període, ens va tornar a donar ventatja en el marcador.
L'1-2 es va mantenir fins al darrer minut de joc. El Juneda semblava incapaç de fer el segon gol i igualar l'encontre, però les nostres ocasions no acabaven amb gol. Tot i això, la teoria de qui perdona ho acaba pagant, va aparèixer. El Juneda va ficar l'empat a 2 en l'única arribada clara que va tenir en tota la segona meitat, i el que hagués tingut que ser un partit fàcil i còmode, va acabar sent un partit difícil i incòmode.
Menys mal que Bieto, de doble-penalti des de la frontal de l'àrea, ja ens els darrers segons, ens va donar una victòria que, més per ocasions que per mèrits, ens mereixiem.
Aquests tres punts valen el seu pes en or. I és que el Cambrils, el nostre proper rival, que fins ara tenia tres punts més que nosaltres, va perdre i ara estem igualats a punts. Possiblement serà un dels partits més durs que ens queden fins al final de temporada, però hem d'anar a per totes la setmana que ve. Poder sortir de la pista del Cambrils havent-lo avançat en la classificació i, situant-nos segons en solitari, depèn de nosaltres. SOM-HI NOIS!!!

Juneda: Oriol, Xavier, Ramon, Lorenzo, Luís - Antoni, Jordi
Entrenador: David Mateu

Torrente-Massalcoreig: David, Bieto, Jaume, Javi, Gerard - Oliver, Mingo, Óscar
Entrenador: Xavier Molins

Joan Fargues

PD: Aquesta passada setmana ens va deixar l'avi de l'Óscar. Un home que ens acompanyava sempre, tant a casa com també en alguns partits a fora, i que ens va deixar d'una forma bastant sobtada. Acompanyem en el sentiment tant a l'Óscar com a tota la seva família.

Reportatge Fotogràfic:

1 de febr. 2012

LA VICTÒRIA MÉS FÀCIL DE LA TEMPORADA

Aquest dissabte va arribar la victòria més fàcil del que portem de temporada. Fins ara totes les victòries havien set mol ajustades, amb una diferència màxima de quatre gols. La d'aquest dissabte, però, va arribar fins als deu gols de diferència. 12-2 va acabar sent el resultat final d'un encontre en que els nostres jugadors van passar molt per sobre d'un gairebé inoperant Conca D'allà.
El partit ja quedava vist per sentència en una primera meitat que finalitzava 6-1. El gol visitant, que significava el 2-1 en aquell moment, arribava en un dels pocs xuts amb cert perill dels d'Isona en els primers vint minuts.
Per part del Torrente-Massalcoreig, els autors dels gols van ser Javi, Jaume i Óscar, cadascú amb dos gols. Destacar l'estrena golejadora de Jaume; fitxatge d'aquesta temporada i que fins ara no havia tingut massa sort cara a porteria. Aquesta mala, per fi, es va acabar, i no pas de mala manera, ja que a aquests dos gols marcats a la primera meitat se'n sumaria un altre aconseguit als tres minuts de la segona.
I és que a la segona meitat es va repetir el parcial aconseguit als primers vint minuts. Jaume, Gerard, en dues ocasions, Bieto, Barneo i Óscar van marcar sis gols més pel nostre equip. Hubert feia el gol visitant.
En resum, una victòria bastant plàcida i que serveix per sumar tres punts més en una ratxa de sis triomfs consecutius a l'espera de visitar el dissabte que ve el Juneda, l'últim classificat del grup.

Torrente-Massalcoreig: David, Juanma, Jaume, Óscar, Javi - Oliver, Fran, Mingo, Bieto, Barneo, Gerard
Entrenador: Xavier Molins

Conca D'allà: Valentin, Isaac, Jordi, Aubets, Paulo - Óscar, Tartera, Danilo, Hubert, Arnau
Entrenador: Francesc Xavier Badia


Joan Fargues

Reportatge Fotogràfic:

17 de gen. 2012

SORTEIG CISTELLES DE NADAL

Coincidint amb el partit entre el Torrent-Massalcoreig i el Fraga, es va realitzar al final del mateix un sorteig de dos cistelles de Nadal.
Els números premiats varen ser els:
En primer lloc, 3151
En segon lloc, 2368

ENHORABONA ALS AFORTUNATS!!!

EL DERBI ES QUEDA A CASA

La primera part del derbi, que es disputava aquest cap de setmana a Torrent, era un partit molt esperat per tothom. Mai ens haviem enfrontat amb el Fraga en un partit de temporada, fins ara només ho haviem fet en amistosos, i això ho sabiem tots. L'afició, no ens va deixar de banda, com era d'esperar, i, sumat també al nombrós públic que va venir de Fraga, es va poder presenciar un gran partit de futbol sala amb les graderies plenes fins dalt.
Possiblement, pel que fa al joc, no va ser el millor que esperavem. Sobretot el del Fraga, que acusat per les baixes i l'expulsió per doble targeta groga de Rubén, va veure com el Torrent-Massalcoreig sentenciava el partit en una primera part pletòrica que acabava amb un contundent 5-0 en el marcador. Al final del partit, però, el resultat va ser de 6-3.
El primers vint minuts van ser un passeig pels nostres en tota regla. Fins a cinc gols, dos d'Óscar, dos de Gerard i un de Mingo, van poder marcar abans d'arribar al descans davant d'un Fraga totalment inoperant en atac i no massa fort tampoc en defensa.
En la segona meitat, i vist el partit ja sentenciat, va arribar la relaxació dels locals, que ho van poder aprofitar els visitants per maquillar una mica el resultat fins al definitiu 6-3, i encara hagueren pogut ajustar més el resultat si Oliver no s'hagués aturat un doble-penalti.
El sisè gol nostre el va marcar Jose Carlos en pròpia porteria, després que una centrada en alt de Bieto li rebotés a l'esquena despistant el seu porter.
En resum, l'anada del derbi va demostrar quin equip és, ara per ara, el millor del Baix Cinca en l'esport del futbol sala. I és que, de no haver arribat la relaxació de la segona meitat, el marcador hagués pogut acabar sent d'escàndol.
Ara vindrà un dissabte de descans abans d'encarar amb garanties els dos últims partits de la primera volta, el primer dels quals jugarem a Torrent contra el Conca d'Allà d'aqui dos caps de setmana.

Torrente-Massalcoreig: David, Bieto, Óscar, Javi, Gerard - Oliver, Juanma, Fran, Mingo, Barneo, Jaume
Entrenador: Xavier Molins

Fraga: Juan Antonio, Rubén, Ignacio, Jose Carlos, Lorenzo - Francisco, Pablo, Fernando, Imanol

Joan Fargues

Reportatge Fotogràfic:

10 de gen. 2012

TRIOMF ÈPIC PER COMENÇAR L'ANY

Començàvem l'any a Tremp rebent visita a un equip local que, tot i que aquesta temporada s'estrena a Preferent, ocupava el tercer lloc a la taula empatat a punts amb el nostre equip. Per tant, no semblava ser, a priori, un partit gens senzill pels nostres interessos. I així ho va acabar sent, ja que tot i tenir tota l'estona la pilota controlada, l'eficàcia del Tremp cara a porta ens va estar a punt de costar el partit. Per sort, una remontada èpica en els minuts finals ens va acabar donant la victòria per 4-5.
Als dos minuts de l'inici, Óscar feia el primer gol del 2012. Una bona pressió prop de l'àrea del Tremp va ser suficient com per robar-li la pilota al defensa i situar-la al fons de la porteria. Tot i que tant sols un minut més tard empataria el conjunt local mitjançant Xavier.
L'1-1 es va mantenir fins als darrers vuit minuts. Comptàvem amb el control del partit, però erem capaços d'arribar a la porteria amb clara disposició. Disposició que sí que va tenir el Tremp per fer el 2-1 aprofitant un error de la defensa visitant. Poc els hi va durar l'alegria als aficionats i jugadors locals, ja que Gerard es treuria un brillant xut col·locat des de fora de l'àrea que s'encarregava de tornar a igualar l'encontre.
Malauradament, però, el Tremp encara marcaria un altre gol abans d'anar al descans. Un potent xut de lliure directe de Josep situava el momentani 3-2 al marcador.
En l'inici de la represa, el Tremp posaria, si més no, una mica més de distància, ja que va poder fer el 4-2. Sense mereixe-ho, el conjunt local estava a punt de quedar-se amb els tres punts en joc aprofitant la seva gran eficàcia cara a porteria. Els nostres, tot i tenir sempre el control de la pilota i del partit, veient com un partit que haurien de guanyar de manera clara veient el joc dels dos equips, se'ls hi estava escapant per errors propis.
Per sort, la remontada va poder arribar. Un gol de Barneo des del punt de doble penalti situava el 4-3 restant poc més de dos minuts per la finalització. Aquest gol va fer mal als locals i va donar esperances als visitants. Esperances que es reafirmaven quan, a punt d'entrar a l'últim minut, Gerard feia el seu segon gol de la tarda i l'empat a 4 pel seu equip.
Ja en els darrers segons, la remontada es feia totalment realitat. Gerard, el gran protagonista del partit, aprofitava una jugada plena de rebots dins l'àrea del Tremp per marcar el seu tercer gol i situar en el marcador el definitiu 4-5, gens creïble feia tant sols tres minuts.
Amb aquesta victòria, ens situem tercers en solitari en la classificació. Tot això just abans de rebre a casa un equip veí com és el Fraga. El d'aquesta següent jornada serà el primer partit amb punts en joc en que ens enfrontem i promet ser un partit dels que marquen època. Sortiràn xispes del Municipal de Torrente de Cinca, aquest derbi promet i molt... però tot això serà aquest proper dissabte. Per cert, l'horari, ja que ens trobarem en mig de les Festes de Sant Antoni, canvia, i el partit pasarà a jugar-se a les vuit del vespre.

Tremp: Conrado, Xavier, Alberto, Josep, Albert - Ferran, Sekou, Jordi, Josep Mª, Josep, Hagi

Torrente-Massalcoreig: David, Juanma, Mingo, Óscar, Javi - Fran, Barneo, Bieto, Jaume, Gerard

Reportatge Fotogràfric:


Joan Fargues

PD: Aquest dissabte us esperem a tots al Pavelló de Torrent, entre tots podem fer del derbi un gran partit i podem ajudar els nostres jugadors a quedar-se amb els tres punts en joc. Recordeu, dissabte a les vuit de la tarda... TORRENTE-MASSALCOREIG VS GRUES CABÓS FRAGA, EL DERBI DEL BAIX CINCA EN JOC!!!