Calendari de Partits i Entrenos de tota la temporada

Fes-te Soci i posat La Bufanda del teu Club

17 de des. 2013

ELS ERRORS PROPIS ENS PORTEN A LA DERROTA

El Torrente-Massalcoreig va fer un bon partit a Reus. Molt enxufat des del primer segon de joc, l'equip va fer, possiblement, el millor partit de la temporada com a visitant. Però amb això no n'hi va haver suficient. Els errors propis ens van condemnar cap a una derrota davant un Mare Molas que es va mostrar molt eficaç cara a porta. Així, el marcador final va ser de 9 a 6, massa ampli veient els mèrits d'uns i altres.
El primer gol del partit no va arribar fins al minut 10. Això sí, va valdre molt la pena esperar per veure com Mesalles, des del mig del camp, aconseguia marcar un dels gols més bonics de la temporada. Aquest gol faria reaccionar l'equip local del Mare Molas, que amb tant sols set minuts marcaria quatre gols deixant el Torrente-Massalcoreig sense poguer reaccionar.
Tant sols un gol de Víctor aprofitant un rebot del porter ja als darrers segons del primer període ens donaria una mica d'esperança de cara a la segona part. Amb el 4-2 es va arribar al descans.
Tot just reprès el joc arribaria el 5-2. Malament començaven les coses en els darrers vint minuts, i encara pitjor aniria quan el Mare Molas marcava el 6-2 poc més tard. El Torrente-Massalcoreig va saber reaccionar, i Eric escurçava distàncies aprofitant un refús del porter després d'un xut de Fran.
Amb el 6-3, i quedant encara deu minuts de joc, no en quedava altra que treure Juanma com porter-jugador. I el fet de jugar amb avantatge numèric, que tant bé ens ha funcionat en més d'una vegada, aquest cop no ens aniria massa bé. Sobretot en les primeres jugades, ja que l'equip local marcaria dos gols a porteria buida, el primer dels quals obra del porter, qui també marcaria l'últim gol del partit.
Entre el 8-3 i el final 9-6, cal reconèixer els grans minuts del Torrente-Massalcoreig. Des del minut 33 al 38, l'equip visitant jugaria els millors minuts del partit marcant tres gols consecutius, el primer de Jaume amb un xut des de fora de l'àrea, el segon de Mesalles aprofitant el refús del porter després d'un doble penalti errat per Gerard, i l'últim, que se'l marcava un defensa en pròpia porta. Encara millor hagués pogut anar si el proter local no hagués estat tant encertat en un altre doble penalti, aquest cop llençat per Álvaro i que hagués significat el 8-7 quedant, encara, més de dos minuts de joc.
L'equip va demostrar durant aquests cinc minuts de joc que, quan vol i està encertat cara a porta, és capaç de tot. Fins i tot és capaç de complicar-li la vida a un equip contrari que estava guanyant per cinc gols de diferència quedant, només, set minuts de partit. I llàstima del doble penalti d'Álvaro, sinó, i veient com estaven un i altre equip, el partit hagués pogut acabar, almenys, amb un empat. I amb això ens hem de quedar del partit jugat a Reus. Hi ha coses a millorar, està clar, però si l'equip continua amb el joc desplegat contra el Mare Molas, pocs partits es perdran per més de 2 o 3 gols de diferència.
L'últim gol del partit del dissabte el va marcar el porter del Mare Molas en el darrer minut de joc tallant així qualsevol opció d'empatar per part del Torrente-Massalcoreig.
Per acabar bé el 2013, no en queda altra que anar a per totes en el darrer partit que queda de l'any. Serà aquest proper dissabte quan el Valls ens visiti a Torrente de Cinca. L'equip de l'Alt Camp es troba situat tres posicions per sobre nostre amb 10 punts, quatre més del que suma el Torrente-Massalcoreig. Així que, de guanyar-lo, ens situariem a només un punt d'un rival directe. Es pot guanyar, s'ha de guanyar!!! Vamos equipo!!!

Mare Molas: Sergio J., Fernando, David, Joan, Rafael - Javier, Saül, Joaquim, Francisco, Héctor, Sergio F., Alberto
Entrenador: Alfredo Polo

Torrente-Massalcoreig: Ivan, Mesalles, Fran, Mingo, Gerard - Carles, Juanma, Javi, Jaume, Álvaro, Víctor, Eric
Entrenador: Francesc Barneo  

25 de nov. 2013

GRAN REACCIÓ DE L'EQUIP I VICTÒRIA MERESCUDA

El dijous, a l'entrenament, hi va haver xerrada entre la plantilla i la directiva. També va baixar Xavier Molins, que tot i que ja no és el nostre entrenador, baixa sempre que pot. La xerrada era per fer reaccionar a l'equip, per ficar les coses al seu lloc, i per intentar acabar amb la ratxa de derrotes i mal joc de les últimes jornades. I l'efecte d'aquesta xerrada es va veure només començar el partit del dissabte contra El Catllar, equip de la part alta de la taula.
L'equip va reaccionar, els jugadors van fer un molt bon partit, sense dubte el millor partit de la temporada, i això es va notar sobre la pista i en el resultat final, un 6-3 totalment just i merescut.
Tot i que el primer en marcar va ser El Catllar, als tres minuts de joc, la primera meitat va estar bastant ben controlada per un Torrente-Massalcoreig amb poca sort de cara a gol. Així, tot i que Jaume va aconseguir empatar el partit aprofitant una bona passada de Javi a l'espai, els visitants es van tornar a avançar en el marcador. 1-2 als sis minuts de joc i la sensació de que, tot i que s'estava dominant, El Catllar tenia molt perill al contraatac.
Poc a poc el domini s'anava augmentant i es veia com el 2-2 havia d'arribar en un moment o altre. I aquest va arribar gràcies a una de les característiques més importants del futbol sala: el doble penalti. De fet, el Torrente-Massalcoreig, i concretament Gerard, marcaria tres gols de doble penalti al llarg del partit. Cosa que ajudaria a decantar la balança cap al nostre costat.
Amb el 2-2, i amb una sensació molt positiva, s'acabarien els primers vint minuts de joc.
A la represa continuaria el bon joc dels nostres. Així, en una de les primeres arribades, Javi, en una jugada plena de rebots, avançava el Torrente-Massalcoreig en el marcador per primer cop en el partit. Poc duraria el 3-2, ja que els visitants ficaven l'empat només dos minuts més tard. Aquest gol va arribar en una de les poques arribades d'El Catllar a la segona part.
A partir de llavors, el bon partit que s'estava veient sobre la pista, es va trencar per culpa de tot un cúmul d'errors dels àrbitres que es van anar convertint, a mesura que anaven passant els minuts, en els clars protagonistes del partit. Això va provocar que els jugadors de tots dos equips acabessin estant més pendent dels àrbitres que de jugar a futbol sala.
Així anirien passant els minuts fins que ja a les acaballes del partit, Gerard amb dos gols gairebé seguits des del punt de doble penalti i Víctor, que feia el seu primer gol amb la samarreta del Torrente-Massalcoreig, ficarien el definitiu 6-3 al marcador.
El millor partit de la temporada del Torrente-Massalcoreig acabaria amb la segona victòria del curs i amb un salt a la classificació. Hem deixat l'últim lloc de la taula, plaça que ara és pel Cambrils, tot i que aquest porta un partit menys jugat.
Ara la lliga es para fins al 14 de desembre, quan anirem a jugar a Reus enfront d'un equip desconegut per nosaltres com és el Mare Molas. Fins aleshores, el Torrente-Massalcoreig tant sols jugarà un partit més. Serà aquest dijous, quan es disputi un derbi contra el Fraga corresponent a una copa recentment creada i en la qual hi juguen tots els equips de la província de Lleida.

Torrente-Massalcoreig: Ivan, Mesalles, Juanma, Javi, Jaume - Carles, Fran, Mingo, Álvaro, Víctor, Erik, Gerard
Entrenador: Francesc Barneo

El Catllar: Lluís, Rodrigo, Albert, Ricardo, Jordi - Salas, Dalmau, Daniel, Alex, Joan
Entrenador: Carlos Antonio Altes

Reportatge Fotogràfic (Paco Badia)

18 de nov. 2013

CONTINUA LA MALA RATXA

Després de la derrota per 2-5 de la setmana passada contra el Tàrrega, actual líder del grup, aquest dissabte ens enfrontàvem al Botarell. Era un partit de cuers, penúltim contra últim, i estava clar que el que guanyaria el partit donaria un bon cop sobre la taula. Amb aquesta idea van sortir els dos equips a la pista, però al final van ser els locals, el Botarell, el que en va resultar vencedor guanyant el partit per un resultat final de 5-3.
El parcial de 3-0 que mostrava el marcador al quart d'hora de la primera meitat, ja feia veure que seria molt complicat que el Torrente-Massalcoreig hi pogués treure quelcom positiu del partit.
Només amb Juanma jugant de porter-jugador i aprofitant aquesta superioritat numèrica, es va poder crear alguna altra ocasió. Fins que Jaume va escurçar distàncies tot just abans d'arribar al descans. Amb el 3-1 almenys es tenia alguna esperança de cara a remuntar el partit a la segona part.
Però res més lluny de la realitat, l'efectivitat cara a porteria continuaria igual per un i altre equip. Al primer minut de la represa el Botarell faria el 4-1 aprofitant un greu error en cadena de la defensa visitant.
Tocava reaccionar. Juanma tornaria a sortir amb la samarreta de porter-jugador i poc a poc el Torrente-Massalcoreig aniria dominant cada cop més el joc. Álvaro va fer el 4-2 amb un fort xut des de fora de l'àrea. Quedaven encara vuit minuts de joc i encara podia passar qualsevol cosa.
Però estava vist que no era el nostre dia. Quedant quatre minuts, i quan millor joc estava fent l'equip visitant, el Botarell va marcar des del seu camp aprofitant la posició avançada de Juanma i aquí sí que s'acabaria el partit.
Javi va marcar al darrer minut de joc. Tot i la gran jugada feta entre el golejador i Álvaro, va acabar resultant un gol poc útil i que només va servir per maquillar una mica les diferències i perque s'acabés repetint el resultat del partit jugat a Botarell tot just ara fa un any. D'aquesta manera, dos partits jugats a Botarell i dos derrotes per idèntic resultat, 5-3.
La temporada no ha començat massa bé. Després de 7 jornades, el Torrente-Massalcoreig tant sols compta amb una victòria contra l'Amposta per sis derrotes encaixades, dos de les quals contra rivals de la part baixa com el Cambrils i el Botarell.
Però encara queda molta lliga per endavant. Una lliga que continuarà el proper dissabte a Torrente de Cinca. Rebrem a un equip desconegut fins ara com és El Catllar, equip ascendit aquesta temporada i que, amb 12 punts sumats, es troba situat a mitja taula. Per tant, segur que tampoc ens fica les coses massa fàcils, però cal anar a per totes i intentar, com sigui, treure els tres punts en joc. Vamos equipo!!!

Botarell: Guillem, Iván, Víctor, Jacob, Andrés - Jordi, Oriol, Lluís, Daniel, Marc, David, Eric

Torrente-Massalcoreig: Carles, Juanma, Fran, Javi, Gerard - Iván, Mesalles, Mingo, Jaume, Álvaro, Víctor
Entrenador: Francesc Barneo

5 de nov. 2013

L'ALCARRÀS S'EMPORTA EL DERBI

7-2 va acabar un dels derbis més desigualats dels úiltims anys. Aquesta temporada l'Alcarràs s'ha reforçat molt bé, amb jugadors importants del desaparegut Sícoris, i ha fet un gran salt en el grup, passant a ser un dels clars favorits per l'ascens a Tercera. El Torrente-Massalcoreig, per la seva banda, i tot i fer un bon treball, sobretot a la segona part, gairebé no va poder crear cap ocasió de gol. Només Javi i Jaume als minuts finals i jugant amb Juanma de porter-jugador van poder maquillar una mica el resultat.
El primer període va acabar amb un clar 3-0 que deia molt de les diferències entre un i altre equip. Poc més a dir de la primera part.
En canvi, en la segona els nostres jugadors van reaccionar. Tot i que l'Alcarràs faria el 4-0, el joc de 5 amb Juanma de porter-jugador li donaria el control de la pilota al Torrente-Massalcoreig i pararia el joc local. Així, Javi aprofitaria el domini visitant per fer el 4-1. Poc duraria la sensació d'escurçar més la diferència, ja que l'Alcarràs marcaria el 5-1 deu segons més tard.
Jaume va fer el segon gol visitant faltant encara sis minuts de joc. Encara quedava molt per endavant i semblava que el Torrente-Massalcoreig encara no havia dit la última paraula. Però llavors, un cúmul de despropòsits de l'àrbitre, acompanyats per les expulsions per doble targeta groga de Javi i Gerard, ens acabaria treient del partit i fent que els locals marquessin dos gols més, el segon dels quals obra del porter, per ampliar el marcador fins al 7-2 final.
4 derrotes en 5 partits, tres de les quals encaixades contra rivals de la part alta de la taula, no poden dir res. Queda molta lliga per endavant, i això no ha fat més que començar. L'equip ha demostrat que contra rivals com el Cambrils o l'Amposta, que de moment es troben a la part baixa, hi té molt a dir i són aquestos partits els que ens han de servir d'exemple.
El proper encontre, que es disputarà aquest dissabte a casa contra el Tàrrega, recent descendit de Tercera, serà molt complicat. Els targarins tenen marcat l'objectiu de tornar a allí d'on venen, així que no ens ho ficaran gens fàcil. Tot i això, s'han d'aconseguir sumar els màxims punts possibles a casa. No en queda altra. Vamos equipo!!!
 
Alcarràs: Jordi, Héctor, Joan Josep, Arnau, Sergi - David, Marc, Daniel, Ignacio, Antonio, Oriol, Iborra
Entrenador: Jose Luis Torres

Torrente-Massalcoreig: Oliver, Juanma, Javi, Jaume, Gerard - Carles, Jordi, Álvaro, Víctor
Entrenador: Francesc Barneo

28 d’oct. 2013

REMONTADA... I VICTÒRIA!!!

Per fí. Ens hem tingut que esperar fins a la quarta jornada, però per fí hem vist guanyar al Torrente-Massalcoreig. Ja pesaven molt les tres derrotes consecutives, ja tocava canviar aquesta mala dinàmica, i que millor que canviar-la jugant a casa davant la nostra afició? Amb aquest pensament van sortir els jugadors del Torrente-Massalcoreig per disputar un encontre que es jugava el diumenge al migdia.
L'Amposta no va ficar les coses massa senzilles, però l'empenta, les ganes, la valentia, l'esforç, el treball, etc., dels jugadors locals va acabar tenint la seva recompensa. Així, el partit acabava amb un ajustat 4-3 al marcador, després d'una gran remuntada aconseguida en els minuts finals de la segona part.
El primer gol del partit no tardaria molt en arribar. En una de les primeres jugades, l'Amposta feia el 0-1 i ensenyava les seves cartes. Amb tot, però, poc més perill portaria l'equip visitant a la porteria defensada per Oliver. En bona part, gràcies al bon joc local, tant en defensa com en atac que es veuria fins al descans. La sort, però, estava al costat de l'Amposta.
D'aquesta manera, tot i tenir ocasions clares per ficar l'empat a 1 al marcador, sobretot dos dobles-penaltis fallats, només l'Amposta estava encertat en els metres finals i ho va mostrar amb el 0-2. Menys mal que Álvaro tindria un altre doble penalti al seu abast per poder marcar, ara sí, el primer gol favorable al Torrente-Massalcoreig. Ja no es mouria més el marcador en aquesta primera part, però haver passat del 0-2 al 1-2 ens donava certa esperança de poder remuntar el partit.
No obstant, el segon període començaria igual que el primer. És a dir, amb un gol de l'Amposta. L'1-3 tornava a ficar una diferència de dos gols en el marcador, i semblava que els visitants estaven a prop d'emportar-se els tres punts.
Però no tot era negatiu. Encara quedava molt partit per endavant i tot podia canviar. I així va ser. Per sort, el fet de ficar a Juanma com porter-jugador va donar el seu fruit. L'Amposta es veia molt superat pel joc de cinc del Torrente-Massalcoreig, i d'aquesta manera el partit va fer un gir radical. Sobretot especial efecte va fer el 2-3 de Javi quedant encara sis minuts de joc.
El mateix Javi faria, tres minuts més tard, el 3-3. Un gol marcat amb un cop de cap i que feia justícia en el marcador vistos els mèrits d'uns i altres. I només deu segons després arribaria la culminació de la remuntada. Un contraatac ben executat entre Mesalles i Álvaro acabaria amb una precissa passada del primer cap al segon, i el jove jugador de Torrente de Cinca solament hauria d'empènyer la pilota al fons de la xarxa.
En tant sols quatre minuts s'havia passat del 1-3 al 4-3 definitiu. Ja no hi va haver temps per gran cosa més. Amb aquesta gran remuntada arribaria la primera victòria del Torrente-Massalcoreig en aquesta temporada. Una victòria tant necessitada com justa i merescuda, i que dóna aire i confiança al equip per tal d'afrontar el proper compromís amb el màxim de garanties i d'il·lusió. Un partit, el del dissabte que ve, que no serà gens fàcil ni còmode. Toca viatjar cap a Alcarràs per jugar tot un Derbi del Baix Segrià entre dos equips que es conèixen perfectament. A més, s'ha de tenir en compte que aquest any l'Alcarràs s'ha reforçat molt bé, amb ex-jugadors del Sícoris i, que, per tant, compten amb molta experiència en aquest esport.
No serà fàcil... però està molt demostrat que el Torrente-Massalcoreig és capaç de tot. SOM-HI!!!

Torrente-Massalcoreig: Oliver, Juanma, Fran, Javi, Jaume - Ivan, Mesalles, Álvaro, Víctor, Erik, Gerard
Entrenador: Francesc Barneo

Amposta: Alexis, Xavier, Ruben, Àlex, Juan Carlos - Carlos, Sergi, Gerard, Richard
Entrenador: Xavier Romero

Reportatge Fotogràfic:

20 d’oct. 2013

L'HOSPITALET ES MOSTRA MASSA SUPERIOR

El tercer partit de la temporada significava el primer partit del Torrente-Massalcoreig a l'Hospitalet de l'Infant. No va anar massa bé l'estrena, ja que l'equip local, desconegut fins ara i que enguany ha pujat de Preferent després de ser-ne el campió la temporada passada en el grup de Tarragona, va passar totalment per sobre del nostre equip. Massa diferència hi va haver entre uns i altres, i això es va acabar reflexant en un marcador final que assenyalava un escandalós 8-0.
4 gols va marcar en cada part l'equip local, deixant sense reacció a un Torrente-Massalcoreig que veïa com res podia fer davant un Hospitalet molt ràpid i en ple estat d'eufòria. Poc més a afegir d'aquest partit, del qual en val més passar pàgina i oblidar-se'n.
Amb aquesta derrota, són 3 derrotes consecutives en 3 partits jugats fins ara. No s'ha començat massa bé la temporada, però encara queda molt per endavant. Això acaba de començar, l'equip té molt marge de millora i cal recordar que el Torrente de Cinca-Massalcoreig FS sempre s'ha aixecat davant totes les adversitats que ha tingut. Així que aprendre'n dels errors fets, i a reaccionar diumenge que ve a casa contra l'Amposta. Costarà, però amb ganes i treball es podrà treure endavant. Ara més que mai... Vamos chicos, vamos equipo!!!

L'Hospitalet de l'Infant: Isaac, Pedro, Pau, Adrià, Cristian - Joel, Crespo, Enrique
Entrenador: Antonio Martínez

Torrente-Massalcoreig: Ivan, Mesalles, Javi, Jaume, Álvaro - Oliver, Fran, Mingo, Víctor, Erik
Entrenador: Francesc Barneo

PD: Recordem que el partit entre el Torrente-Massalcoreig i l'Amposta, que s'ha de disputar el cap de setmana que ve a Torrente de Cinca, es jugarà diumenge a les 12 del migdia degut a que dissabte hi ha el Barça-Madrid.

Reportatge Fotogràfic:

6 d’oct. 2013

DERROTA CRUEL DAVANT EL CAMBRILS

Hi ha moltes maneres diferents de perdre un partit, però, sense dubte, la que arriba als darrers segons de joc i després d'haver sigut, durant bona part del partit, superior al teu rival és una de les maneres més cruels. Això és el que li va passar aquesta jornada al Torrente-Massalcoreig. El nostre equip, que s'enfrontava al Cambrils, va veure com els del Solsonès s'emportaven els 3 punts amb un gol quan només quedaven 28 segons de joc i que significava el definitiu resultat de 4-5.
La primera part sense massa fets a explicar. El Torrente-Massalcoreig va tenir en tot moment el control de la pilota, però no va poder crear massa ocasions degut a que el Cambrils estava molt ben plantat al darrere i cobria molt bé els espais. Així, tant sols Gerard va poder estar encertat cara a porta i, ja als darrers minuts abans del descans, feia l'1-0 aprofitant una bona jugada al contraatac. Amb aquest resultat s'arribaria als vestidors.    
Només començar els segons vint minuts, el Cambrils ficaria l'empat a 1. Però els locals no marxaven del partit i, poc després, Álvaro tornaria a avançar al Torrente-Massalcoreig. En contra del que pugui semblar, però, guanyant 2-1, arribarien els pitjors minuts per un Torrente-Massalcoreig al qual els propis errors en defensa li acabarien sortint molt cars. 
D'aquesta manera, en només quatre minuts, del 26 al 30, el Cambrils marcaria tres gols consecutius, el primer dels quals va ser tot un golàs en el qual la pilota va entrar per tot l'escaire, mentre que els altres dos van ser després de dos errors locals en defensa i on els jugadors visitants no desaprofitarien dos jugades de u contra u contra el jove Carles. Així, com aquell qui no vol la cosa, es va passar del 2-1 al 2-4 en quatre minuts fatídics. 
Per sort, tot i que el mal ja estava fet, encara quedava molt partit per endavant per intentar capgirar el marcador. Sense pensar-ho massa, i sense res a perdre, va sortir Juanma de porter jugador i la jugada va estar ben a prop de sortir totalment rodona. I és que dos gols, un en pròpia porteria d'un defensor visitant i un altre de Javi, en només dos minuts situaven l'empat a 4 al marcador. 
Quedaven encara 7 minuts de joc, i la sensació en aquell moment era ben diferent a la de feia ben poca estona. Es va passar de veure com el partit s'estava escapant a veure com, amb porter jugador, s'estava dominant el partit i s'estaven creant bones ocasions. Semblava que en qualsevol moment podia arribar el 5-4. Però a mesura que anaven passant els minuts, el Cambrils anava defensant millor i deixava escassos espais en defensa. 
D'aquesta manera, amb l'empat a 4 encara en el marcador, es va entrar en el darrer minut de joc. Un minut molt cruel pel Torrente-Massalcoreig, ja que tot va anar en contra. Primer, la jugada de l'expulsió amb vermella directa a Juanma per rebutjar la pilota amb les mans fora de l'àrea i, després, el definitiu 4-5 que el Cambrils marcaria aprofitant la seva superioritat numèrica. Així s'acabaria el partit.     
Ara ve un cap de setmana de descans per les Festes del Pilar, de manera que el proper partit no es disputarà fins el dissabte 19. L'encontre jugarà a Hospitalet de l'Infant contra l'equip de l'Àrea d'Esports d'aquella població costera. 

Torrente-Massalcoreig: Ivan, Mingo, Javi, Álvaro, Gerard - Carles, Mesalles, Juanma, Fran

Cambrils: Josep Mª, Joan, Jordi, Bernat, Catalin - Marc, Miquel, Arnau, Pere, Àlex

30 de set. 2013

PRIMER PARTIT, PRIMERA DERROTA

Tot i començar la temporada amb un gol d'Álvaro en la primera jugada del partit, aquest dissabte a l'Aldea va arribar la primera derrota del curs. I és que el conjunt local, tot i veure's per sota en el marcador als primers segons de joc, va saber reaccionar i demostrar que, si no canvia molt la cosa, estarà a la part alta de la classificació durant molt bona part de la temporada. Pot ser que sigui aviat per dir això, però el conjunt de l'Aldea compta amb una gran plantilla i cal recordar que fa dos anys estava a 3a Nacional, el que li dóna un cert favoritisme en aquest grup 3 de Divisió d'Honor.
El marcador final de l'encontre va ser d'un clar, potser massa ampli, 6-2 favorable als locals. Uns locals als quals els hi va anar molt bé fer el gol de l'empat a 1 poc després del gol inicial d'Álvaro, ja que els va permetre reaccionar molt ràpidament i jugar el partit que desitjaven fer.
El Torrente-Massalcoreig, per la seva banda, tot i que va tenir alguna que altra ocasió jugant al contraatac, i que estava ben plantat en defensa, anava veient com ben poca cosa i com la mala sort, entre jugadors lesionats, gols encaixats i ocasions fallides, l'anaven treient del partit.
Amb el parcial de 3-1 finalitzaven els primers vint minuts. I a la represa, més del mateix. I curiosament, amb el mateix parcial golejador que a la primera meitat, el de 3-1 favorable a l'Aldea. Només Javi, a la recta final del partit i quan el marcador ja era de 6-1, va poder maquillar un resultat final que deixava contents a uns i tristos als altres.
No es va fer mal partit, tampoc. Simplement l'Aldea es va mostrar com un conjunt més sòlid i més fort. Toca passar pàgina, arreglar els errors fets aquest passat dissabte i anar a per totes en el proper partit, i el primer que es jugarà a Torrente de Cinca, d'aquesta temporada. El rival serà el Cambrils d'Òden, un vell conegut que mai ens ha ficat les coses gaire fàcils, i que és un rival de la nostra lliga, la de la salvació. A banda d'això, cal tenir clar que s'han d'intentar sumar tots els punts possibles a casa, ja que ja es sap que a fora les coses es compliquen molt més. Així que no en queda altra que anar a per totes contra el Cambrils. Vamos equipo!

Aldea: Ramon, Carlos, Josep, Albert M., Francesc - Jaume, Juan Jose, Pau, Jordi, Albert F.

Torrente-Massalcoreig: Ivan, Mingo, Javi, Álvaro, Gerard - Oliver, Mesalles, Fran, Víctor, Jaume
Entrenador: Francesc Barneo

Reportatge Fotogràfic  

26 de set. 2013

NOUS JUGADORS, NOVA TEMPORADA, MATEIX OBJECTIU

Les vacances s'acaben. Aquest cap de setmana torna la competició, i ho fa amb un partit molt complicat pel Torrente-Massalcoreig. Per començar, tocarà visitar a l'Aldea, un dels favorits per l'ascens a 3a Nacional. Tot i això, la nostra victòria contra el mateix riva,l i en la mateixa pista, per 3-4 de finals de la temporada passada, ens dóna un bon record així com alguna esperança per treure-hi, almenys, un empat.
El partit sevirà d'estrena oficial pels jugadors que s'estrenen aquesta temporada amb l'equip. Els nouvinguts, són:
- Carles Larroya. Natural de Torrente de Cinca. És un porter molt jove, però amb força qualitat.  
- Iván Royes "Chori". El porter fragatí torna a l'equip després de quatre temporades.
- Jordi Mesalles. Natural de Fraga, deixa el futbol, estava a les files de la Peña Fragatina, pel futbol sala.
- Víctor Berenguer "Villello". El jugador de Torrente de Cinca, que ja era un fix en els entrenaments de la passada temporada, serà un jugador més aquesta temporada.
Aquests quatre jugadors venen a suplir les absències de David Castellá, qui ja ens va deixar a mitjans de la passada temporada, i les de Albert Teixidó "Ferreret" i Pau Soler, els quals han canviat el futbol sala pel futbol, un a anat al Massalcoreig i l'altre al Mequinenza.
D'altra banda, continuaran, un any més, defensant els colors del Torrente-Massalcoreig:
- Oliver Fernández "Oli"
- Juan Manuel Arbiol "Juanma"
- Gerard Arbonés
- Francisco Badia "Fran"
- Javier Bagué "Mino"
- Miguel Callizo "Mingo"
- Álvaro Grego "Bojan"
- Jaume Teixidó
Pel que fa a l'entrenador, aquest càrrec continuarà estant ocupat per Francesc Barneo "Paco", qui ara ja compta amb més experiència a la banqueta que amb la que va començar la temporada passada.
Pels que fa a la competició, que recordem que és la categoria més alta a nivell autònom, aquest any ha canviat de nom. Si la temporada passada es deia Territorial Catalana, aquest any s'anomena Divisió d'Honor Catalana. Això no deixa de ser una simple anècdota. El realment important és la competició en si. Hi haurà un total de 14 equips, 7 de la província de Lleida i 7 de la de Tarragona.
Entre els de Lleida, continua, a banda del Torrente-Massalcoreig, l'Alcarràs, el Cambrils i el Solsona. Els altres tres, seràn el Tàrrega, el qual baixa de 3a, i el Linyola i el Llardecans, 1r i 2n, respectivament, de Preferent la temporada passada.
Pel que fa als equips de Tarragona, continuen, de la temporada anterior, l'Aldea, l'Amposta, el Botarell i el Valls. Els nouvinguts són l'Hospitalet de l'Infant, el Mare Molàs de Reus i El Catllar, 1r, 3r i 4rt classificats al grup de Tarragona de Preferent la temporada passada. L'últim d'aquests, El Catllar, ocuparà el lloc que va deixar lliure el desaparegut, per motius econòmics, Bar Restaurante Moreno's.
Caldrà veure com li anirà la temporada 2013-14 al Torrente-Massalcoreig. És segur que d'il·lusió, treball i sacrifici no en faltaran. Ara només falta que la pilota vagi entrant a la porteria contraria i que els resultats vagin acompanyant. D'aquesta manera, serà més factible l'objectiu principal, que, com no pot ser de cap altra manera, serà el de la salvació.
Sense res més a dir, preparem-nos per l'inici de la competició i disfrutem de l'espectacle del futbol sala. Senyors i senyores, que començi a girar la pilota!!!    


  

17 de juny 2013

ENS QUEDEM A TERRITORIAL!!!

Amb l'objectiu d'aconseguir la victòria per tal de quedar-nos a Territorial vam viatjar aquest dissabte cap a Tarragona. L'equip local, el Gimnàstic, també havia de guanyar per salvar-se, ja que es trobava per sota nostre i, per tant, en una zona encara més perillosa. L'equip que perdés el partit baixava a Preferent, i, conscients d'això, els nostres jugadors van sortir disposats a donar-ho tot.
I la veritat és que es va jugar, possiblement, un dels millors partits de la temporada. També va ajudar que el Gimnàstic tenia jugadors molt joves i sense experiència, i això es va fer notar en el resultat final d'1-5 favorable als nostres interessos.
Sense desmerèixer la gran feina que van fer tots i cadascun dels jugadors presents a Tarragona, cal destacar, per sobre de tot, el gran partit de Pau, autor dels quatre primers gols de l'equip i assistent en el cinquè gol que va marcar Javi, màxim golejador de l'equip per segona temporada consecutiva.
Molt aviat es va encarar l'assumpte. Pau marcaria el 0-1 als quatre minuts de joc i es començava a reflectir que aquella seria una gran tarda. Amb aquest resultat es va arribar al descans, tot i que hi van haver moltes ocasions per les dues bandes.
A la represa, el primer en marcar va ser l'equip local. Per sort, però, l'empat a 1 va durar molt poc. Solament un minut va trigar Pau en fer el seu segon gol de la tarda amb un bon xut des de fora de l'àrea. L'1-2 es va mantenir durant gran part del segon període.
Tots teniem al cap el viscut la setmana anterior contra el Solsona. Aquell patiment general que es va produïr pel fet de portar només un gol d'avantatge arribant a la conclusió del partit. Contra el Solsona el patiment no es va acabar fins al moment en que l'àrbitre va xiular el final de l'encontre. Per sort, contra el Gimnàstic el patiment s'acabaria abans. Quan quedaven tres minuts per la finalització, una ràpida jugada al contraatac acabaria amb el tercer gol de Pau. Amb l'1-3 el partit ja estava pràcticament sentenciat.
Els nervis i les presses van sorgir a l'equip local, i això ho va aprofitar el protagonista del partit, Pau, per fer el quart gol i per servir-li el cinquè a Javi. Amb l'1-5 es va acabar el partit i la temporada.

Gimnàstic: Jordi, Alan, Carles, Rafael, David - Albert, Marc, Ferran, Ruben, Sergi, Lorenzo
Torrente-Massalcoreig: Oliver, Álvaro, Mingo, Pau, Javi - Albert, Fran, Jaume, Gerard

Moltes gràcies nois, moltes gràcies per fer aquest tant espectacular final de temporada. Moltes gràcies per treballar tant i tant bé per defensar l'escut del Torrente de Cinca-Massalcoreig, per fer que el que semblava impossible fa molts pocs dies a hores d'ara sigui una realitat. L'equip es queda a Territorial i tot és gràcies a vosaltres. Heu demostrat que quan us ho proposeu, quan aneu tots a una, sou imparables. La temporada passada ja vau fer història situant l'equip de futbol sala que uneix Torrente de Cinca i Massalcoreig a la 5a categoria del futbol sala nacional, i aquesta temporada heu ampliat aquesta història després d'haver aconseguit l'objectiu de la permanència. Heu fet front a moltes adversitats aquesta temporada, no cal tornar-les a anomenar, simplement cal donar-vos les gràcies i felicitar-vos per haver-les encarat i haver-les superat. Sou enormes!!!
VISCA EL TORRENTE DE CINCA-MASSALCOREIG FS!!!

Reportatge Fotogràfic (Paco Badia):
FOTOS

11 de juny 2013

SI SE PUEDE!!!

Partit vibrant el del passat dissabte a Torrente de Cinca. Els jugadors del Torrente-Massalcoreig eren conscients que una victòria contra el Solsona ens permetria arribar a la última jornada poguent dependre de nosaltres mateixos per aconseguir la salvació a Territorial Catalana en una temporada plena de dificultats i contratemps.
I potser fruit d'això, al que s'han de sumar els nervis i la emoció, va acabar provocant que es veiés un partit un pèl estrany, almenys en el que fa referència al marcador. No acostuma a passar que un partit de futbol sala acabi amb un marcador tant escarransit com el 2-1 amb que va finalitzar aquest encontre. 
El joc va ser molt igualat. Els dos equips eren conscients del que s'hi jugaven en aquests 40 minuts. El Solsona, tot i estar virtualment salvat, encara no ho estava matemàticament, i per aquest motiu van sortir disposats a no donar cap avantatge a un Torrente-Massalcoreig que s'hi jugava molt més. 
El primer gol del partit va arribar als tretze minuts de joc. Una jugada ràpida ben finalitzada per Mingo amb un xut ras i col·locat posava l'1-0 al marcador. Poc duraria, però, l'alegria, ja que el Solsona, només dos minuts més tard, aconseguia ficar l'empat a 1. 
Amb l'1-1, i després de que els dos equips fallesin alguna que altra ocasió per fer el segon gol, s'arribava al descans. 
A l'inici de la represa Álvaro va tenir el 2-1 a tocar, però el seu xut sortia fregant el pal. Poc després, el jove jugador reaccionaria deixant, aquest cop sí, el 2-1 en safata a Juanma. El Torrente-Massalcoreig s'havia tornat a avançar. 
Ara només quedava mantenir l'avantatge. Els jugadors locals, empesos, un cop més, per l'increïble afició de Torrente de Cinca, van lluitar com mai, van defensar com mai, s'ho van deixar tot i més sobre la pista per tal d'impedir que el Solsona tornés a marcar. I va costar, es va patir com mai, però amb el 2-1 s'acabava l'encontre. 
Un cop més va quedar demostrat que amb aquesta plantilla res és impossible. Aquests jugadors són molt grans, i un cop més ho van demostrar davant una afició que va celebrar, molt efusivament, aquest resultat que ens deixa amb un peu a Territorial Catalana.  
Només queda un partit per acabar la temporada. Aquest proper dissabte jugarem a Tarragona un partit que serà a vida o mort. El millor de tot és que el Torrente-Massalcoreig, en la seva primera temporada en la categoria i havent tingut tantes adversitats durant el curs, arribarà a l'últim partit depenent d'ell mateix. Si guanya, es salva. Així de clar. 
Ara, més que mai... SI SE PUEDE!!! 

Torrente-Massalcoreig: Oliver, Álvaro, Juanma, Mingo, Javi - Fran, Barneo, Jaume, Pau, Gerard

Solsona: Albert S., Ivan, Serafí, Samuel, Joan - Albert M., Carles, Eliseu, Albert R.

Reportatge Fotogràfic (Paco Badia):
FOTOS

4 de juny 2013

DERROTA CRUEL A ALFORJA

Dura derrota l'encaixada aquest passat dissabte a la pista del 3r classificat, l'Alforja. Dura, no en el sentit d'haver perdut per molts gols, ja que el marcador final va ser de 7-4, sinó pel fet d'haver dominat, durant bona part del partit, al tercer millor equip de la temporada.
Els nostres jugadors van fer una gran feina, conscients de que els tres punts ens practicament asseguraven la salvació a Territorial Catalana, i van sortir disposats a no donar cap facilitat al conjunt local. Es va jugar molt bé en defensa, ajudant a un Juanma molt segur i que va fer una gran feina en la posició de porter.
Als deu minuts de partit, i després d'haver perdonat ja en alguna que altra ocasió, arribava el 0-1 amb un bon xut ras d'Álvaro. Aquest seria l'únic gol de la primera meitat. Un primer període que, per mèrits d'uns i altres, hagués pogut acabar, perfectament, 0-2 o 0-3.
A l'inici de la represa es va fer justícia en el marcador. Javi i Pau feien dos gols en cinc minuts i ens donaven un clar avantatge de 0-3 amb el qual ningú hi confiava abans de començar el partit.
El 0-3 va fer despertar a l'Alforja. L'equip local es va ficar les piles i, en un tres i no res, va aconseguir ficar l'empat a 3. Lluny de venir-se avall i desanimar-se, els jugadors del Torrente-Massalcoreig van anar a per totes i van tenir alguna que altra ocasió per tornar-se a avançar en el marcador.
Malauradament, però, la sort estava a banda contraria. L'Alforja s'avançava per primer cop en el marcador amb el 4-3 restant cinc minuts per la conclusió. Amb aquest gol, Juanma va avançar uns metres i va començar a jugar de porter-jugador. I cert que al principi això va propiciar tornar a controlar el partit i va ajudar a que Javi situés el 4-4, però més tard es va acabant molt pagar.
Els locals es tornaven a avançar amb el 5-4 quedant dos minuts, i aquest cop aquest avantatge ja no el van deixar escapar. Ja en l'últim minut, i amb el Torrente-Massalcoreig anant a la desesperada a buscar l'empat, dos errors de Juanma causats per culpa de la pressió dels jugadors de l'Alforja, i que aquests no desaprofitarien, sentenciaven l'encontre amb el 7-4 final.
Cal treure's el barret davant aquests jugadors que partit rere partit ho estan donant tot per tal d'intentar que el Torrente de Cinca-Massalcoreig es quedi a Territorial Catalana en la que és la nostra primera temporada en la categoria.
Queden dos partits de lliga, sis punts en joc, i hi ha cinc equips, dels quals en baixaran tres, distanciats per només tres punts. Sense perdre de vista el que passi a les altres pistes, nosaltres ens hem de centrar, només, en guanyar els nostres partits. Tocarà començar aquest proper dissabte a casa contra el Solsona, un conjunt que ja està salvat virtualment, que no matemàticament, i que, per tant, ja no s'hi juga gairebé res. Així que, a per totes, nois!!! Ara, més que mai, SI SE PUEDE!!!

Alforja: Christian, Marc, Òscar, Ernest, Sergi - Xavier, Jordi, Ivan, Joan, Gerard, Ruben, Francesc Xavier
Entrenador: Alexis Carcellé

Torrente-Massalcoreig: Juanma, Álvaro, Mingo, Pau, Javi - Fran, Jaume

Reportatge Fotogràfic (Paco Badia) :

27 de maig 2013

GRÀCIES NOIS!!!

Un servidor no va tenir la gran sort d'anar el dissabte a L'Aldea. Per tant poca cosa us podrà comentar sobre el partit.
El que sí que s'ha de comentar és que el Torrente de Cinca-Massalcoreig s'enfrontava al cinquè classificat, L'Aldea. El conjunt del Baix Ebre només havia perdut quatre partits fins aleshores en la seva pista i, per tant, es feia pensar que seria un equip molt perillós. D'altra banda, el nostre equip viatjava després de jugar, i guanyar clarament, contra l'Alcarràs, en un partit que havia de servir per rellançar-nos en la búsqueda d'una més que possible salvació.
Pel que fa al partit, dir que va ser un encontre molt igualat. I sí així ho va ser, va ser gràcies a la gran feina feta pels nostres jugadors. Mai es van rendir davant un equip, com mostra la classificació, més fort i amb més experiència, i si jugues amb tanta seguretat, amb tanta valentia i amb tanta força davant un dels millors equips de la competició, el mínim que pots aconseguir, per propis mèrits, és un empat.
Doncs bé, els jugadors del Torrente-Massalcoreig, els quals van arribar al descans guanyant 0-1, amb gol de Javi, i que veien com en la represa L'Aldea remuntava el partit, no volien donar res per perdut. A les acaballes del matx, Javia feia el seu segon gol de la tarda i ficava l'empat a 2.
Amb el 2-2, que sense dubte ja era un gran resultat, semblava que s'acabaria el partit. Però encara quedava el millor. Quan només quedaven dotze segons de joc, un gol de Pau ficava el definitiu 2-3 en el marcador.
Ja us podeu imaginar com es va celebrar aquest gol, no? I és que no només es va poder guanyar el partit. Amb els 3 punts aconseguits, el Torrente de Cinca-Massalcoreig suma dos victòries consecutives, i, després d'haver tocat fons a Castellserà amb el 10-4 encaixat, veu com torna a sortir del descens faltant només 3 jornades per acabar la temporada.
Si hi ha un equip que no mereix baixar a Preferent aquest és el nostre, i tot això és gràcies a Xavi Molins i a uns jugadors que són molt grans, tant a nivell esportiu com, sobretot, personal . Gràcies per tot, nois!!!
El proper dissabte ens toca viatjar fins Alforja per enfrontar-nos al tercer classificat. Pot semblar molt complicat, fins i tot, aconseguir-ne treure un empat, però amb aquest equip... SI SE PUEDE!!!

L'Aldea: Victor, Sergi, Enrique, Pau, Francesc - Albert, Carlos, Juan Jose, Rafel

Torrente-Massalcoreig: Oliver, Álvaro, Mingo, Javi, Gerard - Albert, Juanma, Fran, Barneo, Pau

Reportatge fotogràfic (Paco Badia):

20 de maig 2013

TORNA L'ESPERANÇA

Després de gairebé quatre mesos sense guanyar, i quan semblava que l'equip s'anava enfonsant a mesura que passaven les jornades, va tornar l'alegria al pavelló de Torrente de Cinca. Després de dos caps de setmana sense partit, es reprenia la lliga amb un partit molt especial. Ens visitava l'Alcarràs, un equip que estava amb ratxa i, contra el qual, la motivació sempre és màxima.
Fruit d'això, i sabent que amb una victòria ens tornavem a ficar de ple en la lluita per la salvació, els nostres jugadors van sortir a per totes i van acabar guanyant el partit amb un clar 9-5 basat en una espectacular segona meitat.
Molt igualat va començar l'encontre. L'Alcarràs es va ficar per endavant en el marcador al minut 6, i Juanma ficava l'empat a 1 tres minuts més tard. Amb el gol de l'empat, els locals es van ficar les piles i van passar a dominar el partit gairebé a plaer.
Això sí, l'Alcarràs no estava per romanços i, a la mínima que podia, sortia amb perilloses contres cap a la porteria d'Oliver. En dues d'aquestes jugades va marcar dos gols més que ficaven un perillós 1-3 poc abans d'arribar al descans.
Per sort, ja en el darrer minut de joc, Mingo retallava distàncies amb el 2-3, amb el que s'arribaria al descans, i ens feia creure amb una més que possible remuntada a la segona meitat.
I així va ser. La segona meitat va tenir un clar dominador. L'Alcarràs es veia totalment desbordat pel gran joc desplegat pels jugadors del Torrente-Massalcoreig. En deu minuts el marcador va passar del 2-3 al 5-3, gràcies a dos gols de Pau i un d'Álvaro, aprofitant que Juanma jugava amb la samarreta de porter-jugador.
L'Alcarràs faria el 5-4, però aquest gol només va servir per ficar-nos, durant un minut, la por al cos. Un minut que va tardar Javi en marcar i tornar a ficar una distància de dos gols. Encara millor ens va anar el gol de Gerard des del punt de penalti. Amb el 7-4, i quedant cinc minuts, el partit s'estava sentenciant i de la millor manera possible que ho podia fer.
Des d'aleshores fins arribar al final del partit, es van veure tres gols més. Dos del Torrente-Massalcoreig, de Pau i Javi a porteria buida, aprofitant que l'Alcarràs jugava amb porter-jugador, i un del conjunt visitant ja a les acaballes del matx.
Sense dubte, un gran partit el que van fer els nostres jugadors, sobretot en una pletòrica segona part en la qual els hi va sortit gairebé tot. Possiblement va ser el millor partit de la temporada, i va arribar en el millor moment. Un moment en que necessitàvem una victòria com aquesta per tal de creure que la salvació encara és possible.
El proper dissabte anirem a l'Aldea per jugar el partit que es va aplaçar la setmana anterior. L'equip aldeà està situat a la part alta de la taula, però després de la càrrega de moral que ens ha de donar el triomf contra l'Alcarràs, tot és possible. Torna l'esperança al Torrente de Cinca-Massalcoreig FS!!!

Torrente-Massalcoreig: Oliver, Mingo, Jaume, Javi, Gerard - Albert, Álvaro, Juanma, Fran, Barneo, Pau

Alcarràs: David V., Miguel, Hector, David G., Antonio - Joan, Jordi, Daniel, Enrique, Ramon, Carlos
Entrenador: Jesús Soro


Joan Fargues


Reportatge fotogràfic (Paco Badia):

29 d’abr. 2013

ENTREM EN ZONA DE DESCENS

El que feia unes jornades que s'estava resistint, s'ha acabat fent realitat: el Torrente de Cinca-Massalcoreig ha entrat en zona de descens. L'equip es troba en plena caiguda lliure, són massa jornades tenint la sort en contra, són molts partits seguits sense guanyar, i això, tard o d'hora, havia d'acabar passant factura.
El partit d'aquest dissabte és un resum trist i curt de com s'està desenvolupant aquesta temporada, sobre tot la segona volta. Ja no per la derrota, que està clar que podia arribar, sinó per com es va produïr aquesta. En un partit que era clau, ens enfrontàvem al Castellserà, l'últim classificat, ens trobem en que només van assistir al partit cinc jugadors i un porter: Oliver, Barneo, Gerard, Mingo, Pau i Jaume. Tot i que aquests sis homes van donar tot el que van poder i més durant els quaranta minuts, l'objectiu dels tres punts es fa molt més complicat quan només hi ha un jugador disponible a la banqueta, i a més en una pista com la de Castellserà, tant petita i amb l'afició tant a sobre.
Pel que fa referència al joc, poc a dir. El partit va acabar amb un clar, i molt contundent, 10-4 favorable als locals. El signe del partit ja va quedar gairebé clar en la primera meitat, la qual va acabar amb un parcial de 6-1.
M'agradaria agraïr als cinc jugadors de camp, més Oliver, el fet d'haver-ho donat tot sobre la pista i de no haver-se rendit mai. Sobretot donar-li les gràcies a Barneo, el nostre capità, que reapareixia sobre el terreny de joc després d'haver estat cinc mesos de baixa i que va rendir a un gran nivell aquest passat dissabte. També voldria donar-li les gràcies al nostre tècnic de la temporada passada, Xavi Molins. Tot i que enguany ja no ens fa d'entrenador, no ha deixat de venir als entrenaments i a algún que altre partit i aquest dissabte estava a Castellserà.
Ara venen dos caps de setmana seguits de descans. Caldrà recuperar-se bé i estar a punt per encarar al màxim una recta final de temporada que promet ser, si més no, plena de nervis i emoció. Estem en zona de descens, sí, però encara som a temps de sortir-hi. Jugadors, seguidors, són molts anys plens d'afanys, són molts gols que hem cridat i s'ha demostrat que mai ningú ens podrà tòrcer! Ara només cal una última empenta, ens en sortirem! Tots junts!

Castellserà: Xavier, Roger, Marc, Mohamed, David G.- David B., Aitor, Marcel, David C., Oualid

Torrente-Massalcoreig: Oliver, Mingo, Jaume, Pau, Gerard - Barneo


Joan Fargues

 Reportatge Fotogràfic (Paco Badia):

22 d’abr. 2013

EMPAT VALUÓS, TOT I QUE INSUFICIENT

Partit molt igualat el d'aquest passat dissabte contra el Botarell. Hagués pogut guanyar qualsevol dels dos equips, i al final va acabar amb un empat que no acaba de satisfer a cap dels dos equips. Possiblement beneficia més al conjunt tarragoní, que ja té la permanència gairebé assegurada, que a un Torrente-Massalcoreig que no s'acaba d'allunyar dels llocs perillosos de la classificació.
Amb un parcial de 2-2 semblava que acabaria la primera meitat. El Botarell es va avançar dos cops en el marcador, però els locals van saber empatar en les dues ocasions amb gols de Gerard i de Mingo, aquest des del punt de doble-penalti.
Però en la última jugada abans d'arribar als vestidors, el Botarell va marcar el tercer gol davant la falta d'atenció de la defensa del Torrente-Massalcoreig. 2-3 al descans i amb la sensació de sempre: poc encert en atac i poca fortalesa en defensa.
Als quatre minuts de la represa arribava el 3-3, obra, un altre cop, de Gerard. Amb aquest empat semblava que s'aniria a més i que era el primer pas cap a la victòria. Però res més lluny de la realitat, el Botarell es tornava a avançar i, aquest cop, amb dos gols consecutius.
Per sort, encara hi havia temps per reaccionar, i així va ser. Gerard feia el seu tercer gol de la tarda poc després del 3-5 i deixava oberta la porta de la possible remuntada. El Torrente-Massalcoreig, ara sí, es va fer amb el total domini del partit i de la pilota i va començar a crear més jugades de perill. Així com també va augmentar la pressió en defensa.
Tota aquesta millora va fer possible empatar un partit que s'havia posat costa amunt. En una jugada de pressió en la sortida de la pilota, Mingo li robava la pilota al defensa i es plantava sol davant el porter, al qui va superar amb un potent xut.
Quedaven cinc minuts encara. El marcador reflexava un empat a 5, i, tot i que qualsevol empat a hores d'ara té un gran valor, s'havia d'anar a per la victòria. Es van tenir oportunitats per fer el sisè gol, però, malauradament, el resultat de 5-5 ja seria el definitiu.
El partit va acabar amb la sensació de que l'empat sabia a poca cosa i que, d'haver estat més atents en defensa, s'hagués pogut guanyar.
Toca passar pàgina i centrar-se en el següent partit. Aquest proper dissabte viatgem fins Castellserà per enfrontar-nos a un equip que vam guanyar 7-6 a la primera volta, i que, a hores d'ara, es troba situat en l'últim lloc de la classificació. Per tant, perquè no pensar amb la victòria? Vamos equipo!

Torrente-Massalcoreig: Oliver, Álvaro, Mingo, Pau, Gerard - David, Albert, Juanma, Fran

Botarell: Guillem, Jordi, Iván, Lluïs, Edgar - Andreu, Daniel, Marc, Eric, Andrés

Joan Fargues

Reportatge Fotogràfic (Paco Badia):

15 d’abr. 2013

NO HI HA SORT

Bon partit el jugat pels nostres jugadors aquest passat dissabte a Cambrils. Moltes ocasions creades, moltes arribades amb perill a la porteria contrària, però van faltar dos de les coses que més trobem en falta aquesta temporada, la punteria i la sort. Sense punteria ni sense sort, tot és fa més complicat, inclús guanyar en un partit en el que el rival et deixa tenir el control de la pilota. Així, es tornava a encaixar una derrota d'aquelles que fan mal, contra un rival directe en la lluita per la salvació, amb el definitiu resultat de 4-2.
El Cambrils va sortir amb una mica més d'empenta en els primers minuts. Fruit d'això va arribar el primer gol del partit als sis minuts de joc. Aquest gol va fer reaccionar al Torrente-Massalcoreig, el qual sense fer un gran joc, sí que començava a tenir el control de la pilota i alguna que altra ocasió. Encara que el Cambrils, tot i cedir la pilota al rival, també disposava de perilloses accions al contraatac.
Els minuts passaven i el resultat no es movia. De fet, no es va tornar a moure fins la recta final de la primera meitat. Quan quedaven poc menys de cinc minuts pel descans, els jugadors visitants aprofitaven una falta indirecta per cessió al porter per, després d'una bona jugada ensajada, ficar l'empat a 1 amb gol de Juanma.
Empat just el que reflectia el marcador en aquell moment. Però l'alegria va durar molt poc, ja que només un minut després el Cambrils es tornava a avançar. Amb el resultat de 2-1 es va arribar al descans.
La segona meitat, com no havia succeït en la primera, va tenir un dominador clar. El Torrente-Massalcoreig va ser l'amo i senyor dels darrers vint minuts. Tant en atac, creant moltes i perilloses ocasions però sense encert en els metres finals, com en defensa, on els nostres jugadors van estar molt encertats.
Però si una cosa hi ha clara en el món de l'esport, és que normalment si perdones cara a porta ho acabes pagant molt car. I així va ser. El Cambrils, sense fer res, marcava el 3-1 als deu minuts de la represa. Amb aquest resultat ja no en quedava cap altra que treure Juanma de porter-jugador, però res va canviar.
El Torrente-Massalcoreig només va estar encertat quan s'estava arribant al final del partit. Un gol de Fran quan restaven trenta set segons de joc encara ens va donar alguna esperança de poder treure, almenys, un empat. Desgraciadament, no era el dia. El Cambrils va marcar el 4-2 a porteria buida i el partit es va acabar.
El millor de tot és la sensació que va donar l'equip durant molts minuts. Unes ganes de superació, d'esforç, de treball i de sacrifici que, tot i la derrota, ens permeten estar més o menys contents i optimistes de cara a la propera jornada.
El dissabte que ve ens visitarà el Botarell. Ja toca guanyar un partit, i el Botarell sembla ser un rival propici per conseguir la victòria, ja que és un rival de la nostra lliga. S'ha d'anar a per totes i, si ens acompanyen la sort i la punteria, es podrà guanyar. Vamos equipo!

Cambrils: Josep Mª, Joan, Bernat, Jordi O., Catalin - Jordi S., Xavier, Albert
Entrenador: Jordi Armengol

Torrente-Massalcoreig: Oliver, Álvaro, Juanma, Jaume, Javi - Fran, Pau, Gerard    

Joan Fargues

8 d’abr. 2013

S'ACABEN LES DERROTES

Ja tocava. Després de dos mesos seguits on només s'havien vist derrotes, per fí es va tornar a puntuar. Era clau marxar de La Pineda amb, almenys, un empat per no situar-nos amb més problemes en la classificació, i amb un empat, salvat in-extremis, vam marxar.
Va ser un partit molt estrany, entre dos equips que veuen com poc a poc es va acabant la temporada i no poden sortir dels llocs perillosos de la taula. Els locals ja fa moltes jornades que es troben en llocs de descens, mentres que al Torrente-Massalcoreig li han fet molt mal aquestes cinc derrotes consecutives que el fan estar-se a un pas de baixar a Preferent. El partit l'hagués pogut guanyar qualsevol dels dos equips, i, per tant, l'empat final és un mal menor i es veu amb bons ulls.
El matx va començar amb gol del conjunt local. Només havien passat tres minuts quan La Pineda s'avançava en el marcador en la única jugada realment perillosa que faria en tota la primera meitat. A partir de llavors, els locals es tancarien al darrere i els visitants agafarien el control de la pilota, encara que sense crear massa perill. D'aquesta manera, anirien passant els minuts amb l'1-0 en el marcador.
Al quart d'hora de partit, i veient que el gol de l'empat no arribava, el Torrente-Massalcoreig va decidir introduïr a Juanma com a porter-jugador. I aquest fet va donar resultat, ja que tant sols un minut després Gerard faria l'empat des del punt de doble-penalti.
L'empat, però, va durar poc. La Pineda es tornaria a avançar amb un gol des del seu propi camp aprofitant que Juanma, que tot i l'empat continuava de porter-jugador, estava fora de la porteria. I després del 2-1 arribaria l'expulsió de Javi per dues targetes grogues en la mateixa jugada. Molt costa amunt semblava que es ficava la recta final de la primera meitat, ja que s'havien de jugar els dos minuts que quedaven fins al descans amb un jugador menys sobre el terreny de joc.
Per sort, l'únic equip que va marcar va ser el Torrente-Massalcoreig gràcies a un altre doble-penalti ben executat per Gerard. De fet, tot i jugar amb un home menys, va ser el conjunt visitant el qui va estar més i millor posicionat sobre la pista, molt ben situat en la part defensiva i deixant als locals sense espais per crear perill a la porteria d'Oliver.  Amb el 2-2 s'acabava el primer període.
A la represa, molta més igualtat. El partit només es va animar de cara a una recta final que va tenir de tot: una expulsió, aquest cop per un jugador local i que els visitants tampoc van saber aprofitar, un doble-penalti fallat pel conjunt de La Pineda, i gols, un per equip. Aquests no van arribar fins al darrer minut de joc. Primer es marcaria el 3-2, en una de les poques errades defensives del Torrente-Massalcoreig en tot el partit, i després Gerard faria el seu hat-trick de la tarda amb un bon xut des de fora de l'àrea.
En els darrers segons, La Pineda va treure porter-jugador. De res els hi va servir, tot i que a nosaltres ens hagués pogut servir de molt si, o bé Gerard o bé Álvaro, haguessin encertat en marcar a porteria buida. No va poder ser, però almenys es va treure un empat que s'havia complicat en el darrer minut de partit.
El punt aconseguit gràcies a aquest empat a 3 ens ha d'ajudar per tal d'anar a Cambrils aquest proper dissabte amb la intenció d'aconseguir la primera victòria de la temporada. No serà senzill, però perquè no es pot intentar? SOM-HI!!!

La Pineda: Adrian, Robert, Àlex, Carles, Sergio - Saül, David, Sergi, Raul, Manel, Cristofer

Torrente-Massalcoreig: Oliver, Álvaro, Juanma, Jaume, Javi - Albert, Fran, Mingo, Gerard


Joan Fargues

Reportatge Fotogràfic (Paco Badia):

25 de març 2013

CINQUENA DERROTA CONSECUTIVA

Doncs sí, aquest dissabte passat es va tornar a perdre. I aquest cop la derrota és d'aquelles que fan mal, ja que es jugava a casa i, a més, ens enfrontàvem a un rival directe com el Valls. És la cinquena derrota encaixada de manera consecutiva, el que provoca que l'equip es trobi, a hores d'ara, en la situació més crítica de la temporada, empatat a punts amb el Castellserà, tercer per la cua, i a només un partit de l'Alcarràs, l'últim classificat.
El partit d'aquest dissabte va ser un típic partit dels que disputen dos equips que s'hi juguen molt. Molts nervis, molta emoció, però poc joc. Es va acabar amb un resultat favorable als visitants per un ajustat 4-5 que mostrava la igualtat existent entre tots dos conjunts.
A la primera part els gols van tardar en arribar, exactament dinou minuts. Va ser llavors quan el Torrente-Massalcoreig va aconseguir obrir la llauna amb un gol d'Albert. L'1-0 va durar molt poc, ja que en la jugada immediatament posterior el Valls ficava l'empat en el marcador.
Els locals s'hagueren pogut tornar a avançar en el marcador només quinze segons després, però la pilota, xutada per Gerard en una falta ensajada a la frontal de l'àrea, acabava a fora refusada pel travesser. I si en aquesta jugada ja no es va tenir prou mala sort, en la jugada següent els visitants ficaven l'1-2 en una jugada en que, tot i que Oliver va intentar sortir de l'àrea per impedir el xut, el davanter del Valls va ser més ràpid.
Amb aquest marcador finalitzaven els primers vint minuts.
A la represa, més del mateix. El primer en marcar, com ja havia succeït anteriorment, va ser el Torrente-Massalcoreig, aquest cop el gol, que servia per ficar l'empat a 2, va ser obra de Javi. I, com també havia succeït anteriorment, el Valls no va trigar gens en reaccionar pel gol encaixat. Així, el 2-3 arribava tant sols deu segons més tard. Aquest gol va tirar pel terra la bona reacció local amb el gol de Javi i va donar ales al Valls, el qual va marcar dos gols més de manera consecutiva i en només tres minuts.
Perdent 2-5 ja no en quedava cap altra que treure Juanma com porter-jugador per intentar la remuntada. Es van començar a crear ocasions, i el gol, finalment, va arribar. Quedaven només cinc minuts de partit, però dos gols del Torrente-Massalcoreig, marcats per Jaume i el propi Juanma en només trenta segons de diferència, ficaven un molt ajustat 4-5 en el marcador.
Ja no hi van haver més gols, però si s'hagués jugat tot el partit com es van jugar els darrers minuts, possiblement la victòria hagués estat pel Torrente-Massalcoreig.
Ara bé l'aturada per Setmana Santa. Una aturada molt necessària i que ha de servir per preparar el que queda de temporada amb el màxim d'opcions per la salvació possibles. Una salvació que passarà, està clar, per treure els tres punts de la pista del penúltim, el Can Vicenç de la Pineda, en el partit que es jugarà el proper dissabte dia 6.

Torrente-Massalcoreig: Oliver, Álvaro, Juanma, Jaume, Javi - David, Albert, Mingo, Pau, Gerard

Valls: Jose Antonio, Josep, Adrià, Sergi, Marc M. - Carles, David, Marc B., Enrique, Alberto

Joan Fargues

Reportatge Fotogràfic (Paco Badia):

18 de març 2013

TOCA PASSAR PÀGINA

Aquest dissabte a Ascó es va encaixar la quarta derrota consecutiva. Veient la classificació ja es podia preveure que seria molt difícil aconseguir almenys un punt en aquest partit, ja que l'Ascó, junt amb el Sant Julià, són els dos clars favorits per pujar de categoria.
Tot i això, els jugadors del Torrente-Massalcoreig que estàven disponibles per jugar, sis de camp més Oliver, s'ho van deixar tot sobre la pista, fent front a les adversitats que van tenir durant els quaranta minuts, com el mal àrbitratge o la poca punteria cara a porteria. El resultat final, 9-3, va acabar mostrant un resultat massa ampli si tenim en compte la igualtat que hi va haver sobre la pista.
La primera meitat va acabar amb un parcial de 5-2 favorable a un Ascó que va saber aprofitar molt bé el fet de que Juanma jugava com a porter-jugador. Els gols visitants van ser obra de Javi, que feia el 2-1, i de Fran, que feia el seu primer gol de la temporada, i el 4-2, en una jugada al segon pal.
A la segona meitat, més del mateix. Ocasions a les dues porteries, però només un equip, el local, estava encertat en els metres finals. D'aquesta manera, els gols anaven caient l'un darrere l'altre fins al 8-2 amb el que s'entrava a l'últim minut de joc, quan Juanma feia el tercer gol del Torrente-Massalcoreig. El 8-3 semblava que seria el resultat final, però l'Ascó encara va tenir temps per marcar el seu novè gol del vespre.
En fí, partit per oblidar i no en queda altra que començar a passar pàgina. A partir d'ara venen cinc partits consecutius contra rivals de la nostra lliga; és a dir, equips que, com nosaltres, es troben a la zona mitja-baixa de la taula. Són aquests partits els que ens han de permetre agafar més confiança per tal d'encarar al màxim la recta final de la temporada.
El primer d'aquests partits es disputarà aquest proper dissabte a Torrente de Cinca. El rival serà el Valls, equip que a hores d'ara té sis punts més que nosaltres i contra el qual es va empatar a 5 en el partit d'anada. Seria bo guanyar-lo per tal de tenir la diferència de gols particular a favor. Es pot guanyar, s'ha de guanyar. Vamos equipo!

Ascó: Rubén, Sergio, Alejandro, Iván, Butler - Jordi, Andrew, Anderson, Albert, Miguel Ángel, Jose Luís
Entrenador: Cristian Carceller

Torrente-Massalcoreig: Oliver, Juanma, Jaume, Pau, Javi - Fran, Mingo

Reportatge Fotogràfic (Paco Badia):

11 de març 2013

GRAN PARTIT DEL TORRENTE-MASSALCOREIG DAVANT EL SANT JULIÀ

En el futbol sala, com en tots els esports, el que acaba important de debò és el resultat final. Però al darrere de cada resultat final, sigui aquest bo o dolent, hi ha tot un conjunt de característiques, com són les ganes, la intensitat, la motivació i el treball, entre moltes altres, que fan veure el resultat final de diferentes maneres. Això permet que, tot i acabar perdent per un resultat molt ampli, 2-7, contra el Sant Julià, el líder i gairebé el campió d'aquesta temporada, un estigui orgullós d'aquests jugadors que s'ho van deixar tot sobre la pista durant els quaranta minuts de partit. No hi ha res a criticar dels jugadors del Torrente-Massalcoreig, uns jugadors que, fins el 2-4, van obligar al Sant Julià a treballar de valent per treure els tres punts de la seva visita a Torrente de Cinca.
Era un partit en el qual no hi havia res a perdre, però si molt a guanyar. I amb aquesta sensació va sortir el Torrente-Massalcoreig al camp. A la mínima que es va poder va sortir Juanma de porter-jugador, i amb el joc de 5, que no se l'esperava l'equip andorrà, va arribar el primer gol del partit, obra d'Álvaro.
Malauradament, però, aquest 1-0 només va durar un minut. Temps que va necessitar el Sant Julià per ficar l'empat. Amb l'empat a 1 es va veure un gran partit, amb moltes ocasions pels dos conjunts, però van ser els visitants, que per alguna cosa van líders, per avançar-se en el marcador al quart d'hora de joc. Amb el 1-2 es va arribar al descans.
La represa es va iniciar al mateix ritme que la primera, amb diverses ocasions pels dos equips. Però el joc de cinc, amb Juanma de porter-jugador, ja no donava tant fruit com en la primera part, culpa en bona part per la reacció al descans del Sant Julià, el qual va sortir més concentrat en defensa.
El primer gol de la segona meitat tindria color visitant. En una jugada d'estratègia en un còrner, Ignacio empalmava la pilota des de fora de l'àrea fent-la passar per sota del cos de Oliver.
Perdent 1-3 contra el líder, es podia pensar que els jugadors del Torrente-Massalcoreig acabarien baixant els braços, però si per alguna cosa es caracteritzen aquests nois és per no donar res per perdut fins que ja no se'n pot fer res. I encara quedaven quinze minuts de partit, tot un món. Això va quedar demostrat quan Javi feia el 2-3 en una bona jugada individual i ens feia somniar amb una possible remuntada.
Desgraciadament, i com havia passat en la primera part, immediatament després del gol local n'arribaria un de visitant. El 2-4, ara sí, ja seria un cop molt dur i que ens deixava ben tocats. Això ho va aprofitar el Sant Julià per marcar fins a tres gols més, el primer dels quals obra del porter.
No va poder ser, però el partit es va acabar amb la sensació de que els nostres jugadors li havien plantat cara en tot moment a un conjunt de categoria superior. En la propera jornada viatgem fins Ascó per enfrontar-nos al segon classificat, serà un altre partit molt complicat, però si es juga amb tota l'entrega amb la qual es va jugar contra el Sant Julià, perquè no somniar amb treure, almenys, un empat? Amb aquests jugadors tot és possible!

Torrente-Massalcoreig: David, Álvaro, Pau, Javi, Gerard - Oliver, Albert, Juanma, Fran, Mingo, Jaume

Sant Julià: Daniel, Ignacio, Nuno, Jorge, Carlos - Pere, Jonathan, Yuki, Pedro, Omar
Entrenador: Neftalí Puyalto

Joan Fargues

Reportatge Fotogràfic (Paco Badia):

4 de març 2013

SE'NS COMPLICA LA SITUACIÓ

No va poder ser. El que havia de ser un dels partits clau de la temporada, ja que d'haver guanyat ens situàvem a sis punts dels llocs de descens i a tres del Moreno's, contra el qual ens enfrontàvem, va acabar amb una derrota d'aquelles que fan mal però que han de servir per reaccionar de cara al tram final del campionat.
Possiblement pel fet de jugar-nos tant en aquest partit, als nostres jugadors els hi va costar bastant entrar en el partit. Això ho va aprofitar l'equip local, el Moreno's, per situar-se amb un 2-0 a favor al quart d'hora de partit. El segon gol encaixat va fer reaccionar els jugadors del Torrente-Massalcoreig, els quals van començar a arribar amb cert perill a la porteria rival.
El 2-1, però, va trigar en arribar. De fet, no va arribar fins quan només restaven sis segons pel descans, quan una centrada de Pau al segon pal era refusada per un defensa local amb tanta mala sort que acabava amb la pilota al fons de la porteria. Amb aquest gol, que ens donava esperances de cara a la remuntada a la segona meitat, es va acabar el primer període.
Necessitàvem guanyar aquest partit. Amb aquesta idea va sortir el nostre equip a la represa, i així es va fer notar als pocs minuts de reprendre's el joc, quan Juanma va sortir al camp amb la samarreta de porter-jugador. Ja es sap que jugant amb porter-jugador es pot guanyar un partit que està costa amunt, però també es més fàcil encaixar gols ja que tens la porteria totalment desprotegida. I al principi no va sortir massa bé l'assumpte, ja que en la primera opció que va tenir el Moreno's per xutar a porteria buida va fer gol.
Amb el 3-1 ja estava clar que no hi havia res a perdre. Juanma va continuar jugant de porter-jugador, i aquest cop ja va sortir millor. El Moreno's tampoc defensava gens bé el joc de cinc dels contraris, i això ho van saber aprofitar perfectament tant Álvaro primer com Pau després per situar l'empat a 3 en el marcador.
El més complicat, igual·lar el partit, ja estava fet, ara només quedava certificar la remuntada. Una remuntada que, malauradament, no es va acabar produïnt. I no perque els nostres jugadors no en fessin merits, perque en bona part del que quedava de partit van jugar millor que els locals, sinó perque el Moreno's va estar més encertat en els metres finals. Un encert cara a porta que va servir al conjunt local per tornar a situar-se amb dos gols per endavant a falta de tres minuts per acabar el matx.
Aquesta renda de dos gols va deixar molt tocat a un Torrente-Massalcoreig que, tot i escurçar distàncies pocs segons després amb un gol de Javi, ja no va tenir temps per res més. Contínues imprecisions en les passades fruit dels nervis i de l'angoixa per estar perdent un partit clau, van acabar afavorint als locals i deixant el resultat de 5-4 al final dels quaranta minuts de joc.
Una derrota bastant cruel i encara més si tenim en compte que ens esperen dues jornades consecutives d'allò més complicades. Aquest dissabte que ve ens visita el líder, Sant Julià, i en la propera sortida viatgem fins Ascó per enfrontar-nos al segon classificat. Dos partits molt durs contra els dos clars favorits a l'ascens de categoria, però també dos partits en els quals no tenim res a perdre i sí molt a guanyar. Perquè no creure amb treure'n resultats positius? Amb aquests jugadors res és impossible! Vamos equipo!

Moreno's: Joan, Marc, Cristian, Alexandre, Gerard - Jonathan, Francisco, Rafael, Alberto
Entrenador: Jose Moreno

Torrente-Massalcoreig: David, Jaume, Pau, Javi, Gerard - Oliver, Albert, Álvaro, Juanma, Fran

Joan Fargues

Reportatge Fotogràfic (Paco Badia):

25 de febr. 2013

UN BON PARTIT QUE ACABA SENSE PREMI

Aquest dissabte ens visitava el quart classificat, l'Amposta, en el que era el primer partit de la segona volta. No semblava, a priori, un partit gens còmode pels nostres interessos, ja que els ampostins ja ens havien guanyat per 7-2 en el primer partit de la temporada. Però després de la manera com havia acabat la primera volta, amb l'empat a 3 contra el Gimnàstic després d'anar guanyant 3-0, tocava reaccionar i plantar cara a un dels equips forts del grup. I aquesta reacció va arribar, sobretot en una gran primera meitat, tot i que el resultat final va acabar sent el 2-5 favorable a l'Amposta.
Els primers vint minuts van ser totalment nostres pel que fa a control del partit i tenir les millors ocasions. Tot i que el primer en avançar-se va ser el conjunt visitant, en una jugada d'estratègia al minut 3 on els nostres jugadors no van estar gaire atents.
L'empat a 1 no va tardar massa en arribar. Concretament va ser poc d'un minut després quan una excel·lent jugada individual d'Álvaro va acabar amb una passada cap a Jaume qui, tot sol en el segon pal, no desaprofitava l'ocasió per marcar.
La jugada clau de la primera meitat va arribar quan tant sols quedaven dos minuts per arribar al descans. Es va passar d'una jugada al contraatac favorable al Torrente-Massalcoreig que, inexplicablement, va acabar fora, a dos dobles-penaltis gairebé consecutius per l'Amposta. El primer d'aquests el va poder refusar David, però el segon va acabar significant l'1-2 pels visitants. Amb aquest resultat s'arribaria al descans.
El primer gol de la represa va tardar en arribar. No va ser fins al minut 9 quan s'aconseguia tornar a igualar el partit amb un altre gol de Jaume. Aquest va ser, però, l'últim gol del conjunt local. L'Amposta va saber jugar millor els darrers minuts del partit, fruit de l'experiència en la categoria, i poc a poc va anar incrementant la renda fins al 2-5 final.
Un altre gran partit jugat pels jugadors del Torrente-Massalcoreig que acabava sense premi. Dos partits seguits jugant a casa que acaben amb sensacions bastant negatives, ja que només se n'ha tret 1 punt de 6. Toca reaccionar, i que millor que fer-ho aquest dissabte que ve contra els Moreno's? Es jugarà en un horari no gens habitual, a les 9 de la nit, però no en queda altra que anar a per totes davant d'un rival sempre incòmode i que actualment es troba situat tres punts sota nostre. De guanyar, ens allunyariem una mica més dels llocs de descens directe. Val la pena intentar-ho, no? SOM-HI!!!

Torrente-Massalcoreig: David, Álvaro, Juanma, Jaume, Javi - Oliver, Fran, Mingo, Pau, Gerard

Amposta: Alexis, Jordi, Ruben, Gerard, Dani - Joan, Xavier, Manuel, Juan Carlos, Jose Ignacio
Entrenador: Javier Romero

Joan Fargues

Reportatge Fotogràfic (Paco Badia):

18 de febr. 2013

2 COPS DURS EN POQUES HORES

Cap de setmana bastant dur el que ha passat tota la família del Torrente-Massalcoreig, tant dins de la pista com fora.
Pel que fa a la competició, aquest dissabte tornava la liga després de gairebé un més de parada. En enfrontàvem al Gimnàstic de Tarragona en el que era l'últim partit de la primera volta. Els de Tarragona, a l'igual que nosaltres, va pujar aquesta temporada a Territorial i arribava a Torrente de Cinca amb dos punts menys que els locals. De guanyar, haguerem deixat un rival directe a cinc punts, però el partit va acabar amb empat a 3.
No va ser, possiblement, el millor partit de la temporada del Torrente-Massalcoreig. De fet, va ser el Gimnàstic el que va tenir el control de la pilota en bona part del partit, així com també va tenir les millors ocasions. Tot i això, va ser l'equip local el que s'avançava en el marcador. El gol de Pau arribaria tot just al minut 2 de partit, quan una gran jugada individual de Gerard acabaria amb una passada al segon pal perquè el jugador de Mequinenza rematés a porteria buida. Amb l'1-0, el partit se'ns posava de cara.
Aquest gol va ser el més destacable d'una primera part amb poques ocasions. La més clara arribaria des del punt de doble penalti, però el Gimnàstic va desaprofitar l'ocasió de ficar l'empat o, millor dit, Oliver va impedir el 1 a 1.
Ja a la represa, el Torrente-Massalcoreig marcaria dos gols més davant d'un Gimnàstic que no estava gens encertat en els metres finals tot i tenir més, i millors oportunitats. El 2-0 va ser en pròpia porteria d'un defensor visitant que va intentar refusar a corner una centrada de Bieto, i el 3-0 va ser d'Albert, qui marcava el seu primer gol a casa de la temporada amb un bon xut des de fora de l'àrea. Amb aquest resultat, i tenint en compte que tant sols restaven set minuts per a la finalització del partit, semblava que la victòria estava bastant a prop.
Malauradament, però, tot va canviar en un tres i no res. En només un minut els de Tarragona feien dos gols més que escurçaven el marcador fins al 3-2. Amb aquest resultat, i veient que els visitants semblava que estiguessin més centrats en el joc, van arribar els nervis i la desesperació. Això va acabar portant cap a un empat a 3 que semblava propi d'un mal somni.
Inclús hagués pogut ser pitjor si Oliver no hagués refusat un altre doble-penalti ja en els darrers segons de joc. Amb aquesta ocasió es va acabar un partit que ens deixava amb molt mal sabor i amb la sensació de que s'havien escapat dos punts molt importants pel que fa a la classificació.


Torrente-Massalcoreig: Oliver, Juanma, Jaume, Pau, Gerard - Albert, Álvaro, Fran, Mingo, Bieto

Gimnàstic: Jordi, Carles, David, Gerard, Batista - Pablo, Alan, Adrià


La propera setmana jugarem un altre cop a casa. Ens enfrontarem a l'Amposta, un rival de la part alta, en el partit que donarà inici a la segona volta. Però de fet, aquest partit ha quedat en un segon pla ara mateix.
En primer pla tots tenim encara l'accident de cotxe que va sofrir Bieto en la matinada de dissabte a diumenge i que ens ha deixat a tots ben tocats. Des d'aquestes ratlles m'agradaria enviar-li tota la força i tots els ànims possibles i desitjar-li una molt bona recuperació. Vamos Bieto!!!



Joan Fargues

Reportatge Fotogràfic (Paco Badia):

27 de gen. 2013

GUANYEM A SOLSONA

Aquest dissabte viatjavem fins a Solsona per visitar un equip i una pista totalment desconeguts. Ens enfrontavem a l'equip de la Penya Barcelonista de la capital del Solsonès, un conjunt que estava quatre punts per sobre nostre en la classificació i que en la seva pista havia guanyat, entre d'altres, a un dels conjunts més forts del grup, l'Ascó. Per tant, no semblava, a priori, un rival gens còmode. Però res més lluny de la realitat, els nostres jugadors van fer un gran partit, controlant la pilota pràcticament en tot moment i tenint les millors ocasions. Fruit d'això, i aquest cop sí que va acompanyar també la sort i la punteria en els metres finals, la victòria, merescuda, va acabar arribant amb un clar resultat d'1-4.
La primera meitat, encara que sembli mentida en un esport com el futbol sala, va acabar igual com havia començat, amb empat a 0 en el marcador. Van ser uns primers vint minuts inicials en els quals les defenses es van imposar als atacs, i això va dificultar el poder veure cap gol.
Tot va canviar, però, després del descans. Possiblement el fet que va permetre veure un altre tipus de joc va ser el gol de Bieto en el primer minut de joc. El 0-1, merescut veient les ocasions d'uns i altres, va canviar la dinàmica del partit, i es van començar a veure millors jugades, sobretot al contraatac.
Va ser en una d'aquestes contres quan va arribar l'empat de l'equip local. Tant sols tres minuts més tard del gol visitant, Carles feia l'1 a 1 rebent la pilota en el segon pal. Aquesta jugada va ser una de les poques arribades del Solsona amb cert perill a la porteria d'Oliver.
Per sort, l'1 a 2 no va trigar massa en arribar. En una jugada en la qual la defensa local es va mostrar molt feble, Gerard s'endinsava dins l'àrea i, amb el peu dret, tornava a donar ventatja al Torrente-Massalcoreig. Aquest gol possiblement va ser la clau del partit. Ja que, tot i que encara quedava molt, els locals es veien per segon cop per darrere en el marcador i, s'havia de tenir en compte que els visitants eren els autèntics amos i senyors del partit, fent bones jugades en atac i molt atents en tot moment al darrere.
Amb aquest 1-2 van anar passant els minuts. Quan restaven quatre minuts per la finalització del partit, el Solsona es va decidir per treure porter-jugador. Aquest fet els va acabar de matar, ja que, a banda de no crear cap ocasió de perill, Álvaro sentenciava l'encontre amb una perfecta vaselina fent passar la pilota per sobre del defensa que es trobava sota pals.
El definitiu 1-4 va ser obra de Mingo des del punt de doble penalti quan només quedaven tres segons de joc. Amb aquest gol s'acabava el partit i arribava la segona victòria, com a visitant, del Torrente-Massalcoreig a Territorial Catalana. Una victòria tant necessitada, pel fet d'estar tant a prop dels llocs de descens, com merescuda veient el desenvolupament d'aquest partit contra un Penya Barcelonista de Solsona que es va mostrar com un rival molt feble tant en atac com en defensa.
Ara venen dos setmanes de descans pel que fa a la lliga, però no pel que fa als partits. El proper dissabte ens toca visitar Albelda per disputar el primer partit de la Copa d'Aragó, en la qual també hi estan el Tamarite i el Viaser de Fraga.


Penya Barcelonista Solsona: Albert S., Albert M., Pau, Eliseu, Joan - Ivan, Serafí, Carles, Hazel, Albert R., Joan A.
Entrenador: Joan Guardia

Torrente-Massalcoreig: Oliver, Juanma, Bieto, Jaume, Pau - Álvaro, Fran, Mingo, Gerard

Joan Fargues

Reportatge fotogràfic (Paco Badia):

21 de gen. 2013

QUI PERDONA HO ACABA PAGANT

Aquest dissabte se'ns va escapar l'oportunitat de guanyar a un dels equips més forts del grup, l'Alforja. Els nostres jugadors van fer un gran partit, tenint al 2n classificat tancat al darrere i creant les millors ocasions d'un partit que es va escapar al minut 26 i que es va perdre havent fet mèrits, inclús, per haver guanyat. El resultat final va ser el d'un ajustat 4-5.
La primera meitat va començar amb un gol de l'Alforja als tres minuts de joc. Aquesta va ser una de les poques arribades dels visitants en tot el període, ja que a partir d'aleshores el Torrente-Massalcoreig es faria amb el control de la pilota. L'empat, totalment merescut, no arribaria fins nou minuts després sent Jaume el seu autor.
Possiblement, el fet negatiu d'una espectacular primera part es va trobar, a banda de les numeroses ocasions errades, fruit també de la mala sort, va ser el d'arribar a les cinc faltes comeses. Això va propiciar que l'Alforja, sense fer cap mena de mèrits per anar per davant en el marcador, marqués l'1-2 de doble-penalti.
Semblava mentida que després de l'espectacular primera part realitzada pel Torrente-Massalcoreig, s'estava a punt d'arribar al descans per sota en el marcador. Però encara quedava el millor.
En uns increïbles últims 30 segons, els nostres jugadors van marcar dos gols, concretament Pau i Mingo, que ens donaven una victòria parcial de 3-2 a la finalització dels primers vint minuts. Semblava mentida, però estàvem guanyant al 2n classificat i el resultat encara s'havia quedat curt veient els mèrits d'uns i altres.
La represa va tenir un minut fatídic, el sis, en el qual se'ns va escapar gran part del partit. Va ser un minut en el qual es va passar d'una jugada al contraatac, que hagués pogut significar el 4-2, a veure Javi, el nostre màxim golejador, una targeta vermella directa per haver-se encarat amb un rival.
Tot això ho va aprofitar l'Alforja per reaccionar i, jugant amb superioritat numèrica, fer el gol de l'empat pocs segons després. Més desgraciat va ser encara el 3-4, un gol fet de corner directe i en el qual la pilota va rebotar en Jaume abans d'entrar a la porteria defensada per David.
Ni anant per sota en el marcador els nostres jugadors van perdre els ànims, i van tornar a disfrutar d'ocasions per ficar l'empat a 4. Però l'equip que va marcar va ser el visitant. El 3-5, i faltant vuit minuts, ja es va veure com quelcom massa difícil d'aixecar i encara més tenint en compte que l'Alforja és un dels punters del grup.
Va sortir Juanma de porter-jugador per intentar escurçar les distàncies, però ni així es va poder crear massa perill a la porteria d'un Alforja que, anant per endavant en el marcador, ja es mostrava més segur al darrere. El gol d'Álvaro, el definitiu 4-5, va arribar des del punt de penalti quan només quedaven 30 segons per acabar el matx. Llavors ja era, per desgràcia, massa tard.
Una autèntica llàstima aquest partit, la veritat. Es va plantar cara al 2n classificat, es va jugar gairebé sempre en camp de l'Alforja, es van tenir les millors ocasions, i tot això no va ser suficient com per, almenys, treure-hi un empat. No en queda altra que aixecar-se, i que millor que fer-ho en el proper partit. Aquest dissabte viatgem fins a Solsona per jugar en una pista en la qual encara no hi hem jugat mai i on ens enfrontarem al Penya Barcelonista, un equip que tenim quatre punts per sobre. No serà gens fàcil, però es pot guanyar.

Torrente-Massalcoreig: Oliver, Álvaro, Juanma, Jaume, Javi - David, Fran, Mingo, Bieto, Pau

Alforja: Francesc X., Jordi, Òscar, Ivan, Sergi - Christian, Joaquim, Ernest, Joan, Gerard


Joan Fargues  

14 de gen. 2013

GRAN ESTRENA DEL 2013

Començar l'any amb un derbi contra un vell conegut com l'Alcarràs, no està gens malament. Si aquest derbi acaba amb victòria del Torrente-Massalcoreig, la satisfacció ja és màxima. I encara ho és més si ens centrem en el transcorregut d'un partit que va tenir de tot i que es pot definir perfectament amb aquestes paraules: remontada davant d'un Alcarràs totalment impresentable. Sense oblidar el que va passar en el tema extraesportiu, val més parlar solsament del que realment importa, el tema esportiu.
No massa bé començaven les coses pels nostres interessos quan l'Alcarràs es ficava amb un 2-0 en el marcador als sis minuts de joc. Van ser, sense dubte, els pitjors minuts d'un Torrente-Massalcoreig al qual els locals no deixaven pràcticament passar de mig camp.
La reacció visitant no va trigar en arribar, i el primer gol, obra de Juanma, arribaria quatre minuts més tard. Aquest gol va ser la clau del partit. A partir de llavors els jugadors de l'Alcarràs van treure la seva pitjor cara, la bruta, i els nostres jugadors van treure la seva millor versió, la del control del partit.
Pau faria l'empat a 2 al quart d'hora de joc. Amb aquest resultat es va arribar al descans, tot i que el jove jugador de Mequinenza va tenir a les seves botes l'opció de fer el 2-3 amb un doble penalti fallat.
La segona part va començar amb el Torrente-Massalcoreig jugant amb superioritat numèrica. Aquest fet es va saber aprofitar de la millor manera, ja que Javi feia el 2-3 al primer minut de joc. El més difícil, la remuntada, ja s'havia aconseguit. Ara quedava per complir una feina potser encara més complicada, mantenir el resultat fins al final del partit.
Per sort, els jugadors de l'Alcarràs estaven totalment fora del partit. Gràcies, en bona mesura, al bon joc dels jugadors visitants, els quals eren els amos i senyors del partit. La ventatja en el marcador no tant sols es va mantenir, sinó que es va poder ampliar amb un gol de Gerard des del punt de doble penalti.
Perdent 2-4 a falta de sis minuts pel final del partit, els locals es van veure obligats a treure porter-jugador, i cal dir que, amb joc de cinc, ho van fer força bé. Van poder escurçar distàncies en una de les primeres jugades i, amb el 3-4, el partit va agafar un altre color. Menys mal, però, que Oliver es va mostrar, per enèsim cop, inconmensurable sota els pals.
El resultat ja no es va moure fins als darrers divuit segons de matx, quan Javi marcava a porteria buida i matava el partit. S'havíen passat uns minuts molt emocionants i plens de nervis i tensió, però el pitjor ja estava passat. La cel·lebració del gol va ser, està clar, la més efusiva d'aquesta temporada a Territorial Catalana. Guanyar un derbi a camp contrari, i encara més després de com havia transcorregut el partit, s'ho mereixia.
L'Alcarràs encara va tenir temps per fer el definitiu 4-5 als darrers segons, però ja era massa tard com per pensar en un possible empat.
S'han tingut que jugar fins a cinc partits a camp contrari per tal d'aconseguir la primera victòria com a visitants a Territorial Catalana. A partir d'ara en vindran moltes més.
Aquest proper dissabte, i coincidint amb la Festa Major de Sant Antoni, jugarem a Torrente de Cinca el partit més complicat dels tres que falten per acabar la primera volta. Ens visita l'actual segon classificat, l'Alforja. Amb un poliesportiu ple serà més senzill poder plantar-li cara a aquest rival tant fort. SOM-HI!

Alcarràs: Raul, Hector, David, Oriol, Marc - Joan, Antonio, David G., Jordi, Ramon
Entrenador: Joan Martínez

Torrente-Massalcoreig: David, Alvaro, Pau, Javi, Gerard - Oliver, Albert, Juanma, Fran, Mingo, Jaume

Joan Fargues

Reportatge Fotogràfic, (Paco Badia):