Calendari de Partits i Entrenos de tota la temporada

Fes-te Soci i posat La Bufanda del teu Club

20 de des. 2011

VICTÒRIA... I VACANCES

Aquest dissabte jugàvem l'últim partit del 2011. Tocava jugar a casa, contra un equip que mai ens ho ha posat gens fàcil com és el Hong-Kong. Per sort, la victòria i els tres punts es van quedar a Torrente de Cinca tal i com va acabar mostrant el resultat definitiu de 4-3.
Força bé començaven les coses per nosaltres quan Bieto, als dos minuts de joc, feia el primer gol del matx. El mateix jugador faria una passada cap a Javi qui, veient la sortida en fals del porter visitant, introduïa la pilota al fons de la porteria quan tot just haviem arribat als sis minuts de joc.
En un tres i no res estavem guanyant 2-0. Malauradament, però, no va trigar massa estona el Hong-Kong en reaccionar. Tot just un minut després escurçava distàncies l'equip visitant amb gol d'Hector. Aquest gol va fer mal en uns i va donar esperances de remuntada als altres. Una remuntada que va acabar arribant.
Passat l'equador de la primera meitat Francisco feia l'empat a 2 i, tant sols tres minuts més tard, Iván feia el 2-3 amb el qual s'arribaria al descans.
A la segona meitat, per sort, no vam trigar massa en tornar a ficar les taules en el marcador. El 3-3 va arribar al minut quatre, quan Gerard va aprofitar un refús del porter després d'un xut de Fran per marcar.
Anaven passant els minuts i el resultat no es movia. Els dos equips creaven bones ocasions, però faltava la rematada final. Finalment aquesta va arribar per part nostra, tot i que amb una mica de suspens. Un xut de Bieto, no massa fort, s'ajudava d'un error del porter visitant qui veia com la pilota li passava entre les cames i, quan va voler arreglar-ho refusant l'esfèrica fora de la porteria, aquesta ja havia creuat totalment la línia de gol. Quedaven encara set minuts però ja haviem aconseguit el que semblava més difícil, remuntar el partit.
De llavors fins al final del matx el resultat ja no es va tornar a moure. Bona part de culpa en va tenir David, el nostre jove porter, qui, faltant solament tres minuts, es va aturar un doble penalti que hagués pogut capgirar totalment el rumb del partit. Als últims segons també hi va haver un pal en la nostra porteria, però per sort la pilota va acabar sortint a fora.
Amb aquest triomf, el tercer consecutiu i el setè de la temporada, ens situem quarts empatats amb el tercer, el Tremp. Rival amb el qual ens enfrontarem el primer cap de setmana després de Reis. Ara, però, és temps de disfrutar de les vacances de Nadal.

Torrente-Massalcoreig: David, Juanma, Bieto, Óscar, Javi - Fran, Barneo, Jaume, Gerard
Entrenador: Xavier Molins

Hong-Kong: Jose Antonio, Hector, Raúl, Mariano, Angel - Francisco, Daniel, Andrés, Iván, Matias, Carlos, Manuel

Reportatge Fotogràfic:


Joan Fargues

PD: Des d'aquestes línies, ens agradaria desitjar-vos a tots unes Bones Festes de Nadal i un Feliç Any 2012. Així com també agraïr a tots els que formeu part d'aquest fantàstic equip com és el Torrente-Massalcoreig, ja sigui com a jugador, tècnic, directiu o aficionat, la vostra gran tasca realitzada durant aquest any que deixem enrere i demanar-vos que en el nou any no ens deixeu de banda, perquè tots junts fem que aquest equip sigui cada dia més gran.

7 de des. 2011

I PER FI UN TRIOMF A DOMICILI

Només un punt haviem sumat fins ara en els tres partits disputats fora del nostre pavelló. Un punt sumat en el primer partit, a Balaguer i contra el Balaguer B. Amb dos derrotes s'havien saldat els dos últims, a Castellserà i a Golmès.
Tocava trencar aquesta mala ratxa, i per fi ja podem dir que hem guanyat un partit a domicili aquesta temporada. Aquest dissabte, que jugàvem a Calaf, l'Alta Segarra va veure com nosaltres ens acabàvem emportant els tres punts del seu pavelló en un partit bastant igualat. El resultat final. 2-4, mostrava aquesta igualtat entre els dos conjunts.
Es començà avançant el conjunt local. Un gol de Xavier als dos minuts de joc posava l'1-0. Gol que ens va fer reaccionar i que ens va portar a dominar el joc davant d'un Alta Segarra que, amb el gol, es va tancar al darrere. Tant sols tardaria tres minuts Óscar en empatar el matx.
A partir d'aleshores van venir un gran nombre d'ocasions pels dos equips, però les nostres van ser més clares. Javi, que acabaria convertint-se en un dels protagonistes del partit, no es mostrava massa encertat per aquells minuts. Encara que semblava bastant clar que tard o d'hora acabaria marcant. I així va ser quan quedaven dos minuts pel descans.
Amb l'1-2 es va arribar al descans.
Els locals, amb gol de Roberto Carlos, tornarien a ser els primers en marcar, aquest cop per ficar l'empat a 2. Per sort nostra, tant sols dos minuts més tard ens tornariem a avançar en el marcador. Va ser gràcies a un gol de Mingo que, sobre la mateixa linia de gol, rematava una gran jugada de Bieto.
Javi, quan encara restaven més de vuit minuts pel final, s'encarregaria de fer el que seria el definitiu 2-4.
Destacar d'aquest partit la gran concentració de tots els nostres jugadors en defensa, molt atents a l'hora d'ajudar al jove porter David, que no tenia recanvi a la banqueta i que va jugar un gran partit.
Aquest proper dissabte hi haurà descans per tal de poder preparar al màxim l'últim partit d'aquest 2011. Nosaltres acabarem l'any jugant a casa contra el Hong-Kong dels Mangraners, un rival sempre polèmic.

Alta Segarra: Albert, Abelardo, Xavier, Cristian, Gerard - Josep, Lluis, Roberto Carlos, Marc, Gerard, Jordi
Entrenador: Pere Josep Molina

Torrente-Massalcoreig: David, Juanma, Franc, Mingo, Bieto - Barneo, Jaume, Óscar, Javi
Entrenador: Xavier Molins

Joan Fargues

Reportatge Fotogràfic:

29 de nov. 2011

RECUPEREM VELLES SENSACIONS

Recuperem velles sensacions, ni més ni menys. Quatre anys feia que no guanyàvem el Castellar de la Ribera, molt lluny ja quedava aquell 4-1 aconseguit la temporada 06-07, quan encara jugàvem a Primera i a Massalcoreig. Moltes coses han canviat durant aquest temps, ara els dos equips ja portem varies temporades a Preferent, sent dos dels equips més potents del grup 5è.
El Castellar sempre ha sigut un rival molt fort per nosaltres, ja que només l'haviem pogut guanyar, fins ara, una vegada en vuit partits. Però nosaltres teniem l'esperança de que aquesta mala ratxa s'havia d'acabar algún dia, i per sort ja podem dir que s'ha acabat.
El d'aquest dissabte, centrant-nos en aquestes dades, presumia ser un partit dels bons, d'aquells que donen per a molt i que donen goig de veure. I així va ser, 4-2 va ser el resultat final, resultat que no es va decidir fins als últims segons de joc.
El partit va ser molt igualat, i es pot dir que es va resoldre, possiblement, pel nombre de jugadors a la banqueta. I és que mentres que nosaltres comptàvem amb fins cinc jugadors de recanvi, el Castellar només en tenia dos. I en un partit com aquest és quan millor van les rotacions. Tot i això, els visitants van plantar cara fins l'últim segon de joc, i no precisament amb poc perill cap a la porteria defensada, primer per David, i després per Oliver.
A la primera meitat aconseguiem avançar-nos en el marcador passats ja els deu minuts i marcant dos gols en menys d'un minut. El primer en pròpia porteria d'un defensa del Castellar, i el segon de Barneo llençant un xut col·locat directament a l'escaire de la porteria.
Els visitants, malauradament, van poder empatar el partit abans d'arribar al descans en dos jugades en que David no va tenir gens de sort.
La segona meitat va tenir la mateixa tònica. Molta igualtat entre els dos equips i poques ocasions clares. Anaven passant els minuts i cada cop semblava més clar que l'equip que aconseguiria marcar seria el que guanyaria els tres punts en joc.
Per sort, aquest equip va ser el nostre. Javi, quan tant sol restaven tres minuts de joc, enxufava un gran xut a la mitja volta davant del qual res va poder fer el porter. Un gol estratosfèric que ens donava la victòria.
El Castellar va ficar porter-jugador per tal de buscar el gol de l'empat, però la nostra defensa, molt ben posicionada, i Oliver no l'hi van deixar les coses gens senzilles. El 3-2 semblava que seria el resultat final, però al darrer segon de joc, un xut de Fran des del seu propi camp i a porteria buida va significar el definitiu 4-2.
Victòria molt important, tant com necessària, i que ens ajuda a pujar fins la quarta posició de la taula situant-nos un punt per sobre del Alta Segarra, el nostre rival d'aquest proper dissabte.

Torrente-Massalcoreig: David, Mingo, Bieto, Óscar, Javi - Oliver, Juanma, Fran, Barneo, Jaume, Gerard
Entrenador: Xavier Molins

Castellar de la Ribera: Iván, Jordi, Alexandre, Jaume, Marc - Javier, Eduard

Joan Fargues Reportatge Fotogràfic:

22 de nov. 2011

DERROTA CONTRA TOT PRONÒSTIC

Partit mol boig el que es va poder veure aquest passat dissabte a Golmès, fet que es va acabar reflectint amb el resultat final d'11-10. Va ser una derrota contra tot pronòstic, ja que d'haver estat més encertats en defensa haguerem pogut guanyar d'una manera bastant àmplia. Cert, també, que l'horrible, vergonyós i ridícul partit que es va marcar l'àrbitre, sobretot a la segona meitat en que va ens va pitar fins a cinc dobles-penaltis, la majoria dels quals inexistents, i no va saber castigar amb targetes les continues entrades dels jugadors locals, ens va acabar de fer perdre els papers.
La primera meitat va acabar amb un parcial de 5-6, favorable als nostres interessos amb gols de Bieto, Barneo i Óscar, cadascún amb dos gols.
Ens els segons vint minuts hi van haver fins a deu gols més, sis pel Golmès i quatre per nosaltres i marcats pels mateixos jugadors que ja havíen marcart a la primera part, Bieto,Óscar i Barneo acompanyats, aquest cop, pel primer gol de la temporada de Fran.
De la segona part cal destacar la gran actuació d'Oliver, que va arribar a parar fins a quatre dobles-penaltis, i que el Golmès va capgirar el marcador en els últims quaranta segons de joc, passant del 9-10 al definitiu 11-10.
Ara toca oblidar aquesta derrota i centrar-nos en un dels partits més importants i complicats dels que hem de jugar aquesta temporada. Ens visita, aquest dissabte i a partir de les 7 de la tarda, un dels rivals més forts del grup, el Castellar de la Ribera, el qual aquesta anterior jornada també va perdre, de manera bastant sobtada, a Llardecans per 3-0.

Golmès: Marc, Josep, Ernest, Noureddine, Jordi - Ismael, Fernando, Jonatan, Afalal, Raul

Torrente-Massalcoreig: David, Juanma, Fran, Óscar, Javi - Oliver, Barneo, Bieto, Jaume
Entrenador: Xavier Molins


Joan Fargues Reportatge Fotogràfic:

15 de nov. 2011

IMPORTANT VICTÒRIA CONTRA EL LLARDECANS

La ratxa a casa continua, i això que aquest cop el partit no es presentava gens senzill a priori. El Llardecans, un dels equips més importants del grup, ens visitava situat dos punts per sobre, tot i que arribava després de perdre a la pista de Castellserà, fet que li havia trencat el seu gran inici de temporada. Per tant, amb l'al·licient de que si el guanyàvem el superariem en la classificació, vam poder presenciar un gran partit de futbol sala, possiblement, per nosaltres, el millor partit de la temporada jugat fins ara, almenys la millor segona meitat. El resultat final, 6-2, així ho va acabar reflectint.
La primera meitat va ser molt igualada. La possessió de la pilota no va tenir un clar dominador, i les ocasions, encara que no gaire clares, es van anar alternant. Començàvem marcant els locals als cinc minuts gràcies a un gol de Bieto després d'una gran escapada en solitari de Fran.
L'1-0 es va mantenir fins deu minuts després, quan Aleix empatava el partit pel Llardecans. Amb l'empat a 1 s'arribava al descans.
Els deu primers minuts de la segona meitat van ser jugats amb la mateixa tònica que els anteriors vint minuts. Màxima igualtat i màxim respecte entre dos equips que es coneixen a la perfecció. Però tot això va acabar quan Mingo, en tant sols un minut, feia dos gols consecutius que ens donaven una ventatja de 3 gols a 1.
El Llardecans, llavors, va intentar escurçar les distàncies, encara que sense sort en els metres finals. I és que la sort que li mancava al conjunt visitant, el dissabte la teniem nosaltres. Prova d'això és el golàs que es va marcar Óscar tot llençant un xut imparable des de fora de l'àrea que feia passar la pilota per tot l'escaire. El mateix Óscar s'encarregaria, vint segons després , de fer el 5-1 i, en conclusió, de tancar el partit.
En els minuts finals encara hi va haver temps perquè Javi fés el seu ja, gairebé, clàssic gol per partit, i és que tant sols s'ha deixat de marcar aquesta temporada en un partit dels set que portem jugats, i perquè el Llardecans tanqués el marcador amb el 6-2 final obra de Víctor.
La setmana que ve viatjem fins a Golmès per jugar, després de quatre temporades sense fer-ho, contra l'equip d'aquesta població, recent ascendit a Preferent i que, fins el moment, no ha començat gens bé la temporada, ja que només ha pogut sumar 4 punts de 21 possibles. Esperem que aquesta mala ratxa li duri, almenys, una jornada més.

Torrente-Massalcoreig: David, Fran, Bieto, Óscar, Javi - Oliver, Juanma, Mingo, Jaume
Entrenador: Xavier Molins

Llardecans: Pau, Aleix, Albert, Víctor - Lluís, Eric, Marc, Josep, Heribert, Iván

Joan Fargues Reportatge Fotogràfic:

8 de nov. 2011

TERCERA VICTÒRIA A CASA EN QUATRE PARTITS

Aquest passat dissabte jugàvem contra el Cervera el quart partit de la temporada a casa. Fins ara només el Cambrils, en la primera jornada de lliga, n'havia pogut treure quelcom positiu de la seva visita a la nostra pista gràcies als tres punts que va sumar. I el del Solsonès continuarà sent, una jornada més, l'únic, ja que el Cervera va ser el tercer equip en caure derrotat a la pista de Torrente de Cinca. Aquest últim va ser el partit que va acabar amb una diferència de gols, 7-3 ens vàrem acabar imposant.
La primera part va ser totalment nostra. Domini del joc, contínues ocasions, però, una jornada més, manca de punteria. Només dos gols, de Mingo i Barneo, vam poder aconseguir, i això que el Cervera es va mostrar gairebé inoperant tant en atac com en defensa.
Tot i que els cerverins van escurçar el resultat amb el 2-1 amb un gol de Lluís i van arribar a errar un xut de doble-penal, que hagués pogut significar arribar al descans amb un empat a 2 totalment sorprenent veient els mèrits d'uns i altres. Amb el 2-1 es va arribar al descans.
En la segona meitat vam ser més eficaços de cara a porta, tot i que també hi van haver uns minuts de desesperació i d'angoixa. Tres gols consecutius en poc més de deu minuts, de Javi, Óscar i Bieto, vàren fer creure que el resultat final podria arribar a ser d'escàndol.
Però res més lluny de la realitat, el Cervera va passar a jugar amb el porter Jordi com a porter-jugador i va començar a controlar l'esfèrica i el temps del partit. Va crear moltes ocasions, algunes d'elles molt ben refusades per Oliver, una jornada més una assegurança sota els pals, fins que els gols van arribar en el conjunt visitant. En tres minuts es va passar del clar 5-1 a un 5-3 que, veient que encara restaven més de quatre minuts per a la conclusió del matx, feien pensar en el pitjor.
Per sort, a partir d'aleshores, els únics gols que es van veure van tenir clar color local. Barneo feia el seu segon gol de la tarda mitjançant un doble-penal ja dintre de l'últim minut de joc, i Juanma, deu segons després, i des del propi camp i a porteria buida, feia el definitiu 7-3.
Amb aquesta victòria, la més àmplia de la temporada, s'encara amb una mica més d'optimisme el complicat partit de la següent jornada. Ens visita, tornem a jugar a casa, el Llardecans, un equip que ha començat molt bé la temporada i que es troba dos punts per sobre de nosaltres ara mateix. En cas de guanyar-lo l'avançaríem en la classificació. Que millor que aquest fet per venir a presenciar un més que interessant partit entre dos conjunts de dos pobles tant propers?

Torrente-Massalcoreig: David, Juanma, Franc, Bieto, Javi - Oliver, Mingo, Barneo, Jaume, Óscar, Gerard
Entrenador: Xavier Molins

Cervera: Jordi, Campabadal, Lluís, Alberto, Àngel - Eduard, Farran, Joan, Arsenio


Joan Fargues Reportatge Fotogràfic:

2 de nov. 2011

DERROTA A CASTELLSERA

Aquest passat dissabte va arribar la segona derrota de la temporada. Va ser a Castellserà, en una pista on no hi havíem jugat mai fins ara en la nostra història. El resultat final, de 7-3, possiblement va acabar sent massa ampli a favor del conjunt local veient l'igualtat que hi va haver entre els dos equips.
Començaven bé les coses pels nostres interessos quan Javi i Óscar, en els primers 7 minuts de joc, ja havien fet dos gols que ens situaven dos gols per endavant. Però, malauradament, va ésser reaccionar el Castellserà i capgirar tot el partit.
Moha, en dues ocasions, i David feien tres gols en poc més d'un minut que situaven el 3-2 en el marcador. Aquest minut un pèl boig va despertar els ànims del públic local, que no va deixar d'animar un sol segon al seu equip fins al final del partit. Tot i que Juanma aconseguia marcar el seu primer gol de la temporada empalmant un bon xut des de fora de l'àrea, i amb aquest l'empat a 3. Això no va deixar de ser un miratge, desgraciadament. I és que els locals encara podrien fer el 4-3 abans d'arribar al descans.
La segona meitat, encara que va ser bastant igualada, la diferència va estar en l'eficàcia d'un i altre equip cara a porta. Mentre que el Castellserà va poder fer 3 gols més , nosaltres ens vam mostrar totalment negats cara al gol, possiblement per la gran actuació del meta local.
En la jornada d'aquest proper dissabte rebem a casa al Cervera, un vell conegut que no ens ho posarà gens fàcil ni còmode. Esperem i desitgem, però, que la victòria i els tres punts es quedin a Torrente de Cinca.

Castellserà: Xavier, Marc, Moha, David, Castellà - Barbero, Mohammed, Jonathan, Marcel
Entrenador: Albert Boldú

Torrente-Massalcoreig: David, Bieto, Óscar, Javi, Gerard - Oliver, Juanma, Franc, Mingo, Barneo, Jaume
Entrenador: Xavier Molins


Joan Fargues Reportatge Fotogràfic:

25 d’oct. 2011

VICTÒRIA... I GRÀCIES

Aquest dissabte va arribar la segona victòria de la temporada. No va ser, precisament, el millor partit jugat fins ara. Contínues imprecisions, moltes ocasions errades, però tot i això es va poder guanyar 4-3 a un Artesa de Segre que no va baixar mai la guàrdia tot i comptar, només, amb un jugador a la banqueta.
Hi va haver una part per cada equip. La primera va ser nostra, sense dubte. Vàrem comptar amb diverses ocasions, algunes d'elles parades pel porter visitant, que es va mostrar molt segur durant tot el partit. Fruit d'aquest domini va arribar el primer gol del partit als sis minuts de joc. Va ser Barneo, el capità, qui, amb un xut precís i col·locat dins l'àrea petita, feia el seu primer gol de la temporada.
Encara que l'Artesa feia l'empat a 1 poc després mitjançant Àngel, la primera part va acabar fent justícia. El Torrente-Massalcoreig va poder marxar als vestidors guanyant, de forma momentània, amb un resultat de 3-1, gràcies a dos gols gairebé seguits de Gerard, el gran protagonista del partit.
La segona meitat va ser més igualada que la primera, possiblement amb un més marcat color visitant. I és que va ser sortir dels vestidors i fer l'Artesa de Segre el segon gol. El va marcar Ignasi.
El 3-2 es va mantenir fins als darrers dos minuts de joc. Fins aleshores van ser minuts en que qualsevol dels dos equips hagués pogut marcar, el local per sentenciar l'encontre i el visitant per fer-lo, si més no, una mica més igualat. Va ser Gerard, però, el que acabaria marcant. Des del punt de doble penalti feia el 4-2 i el seu tercer gol de la tarda, gol que ajudava a veure les coses una mica més clares.
Però rés més lluny de la realitat, el visitant Ignasi faria el seu segon gol d'aquesta part en la jugada següent. Va ser el 4-3, l'últim gol del matx per sort nostra i per desgràcia de l'Artesa.
El proper partit, tot i que estava programat disputar-lo a casa, finalment el jugarem a Castellserà aquest dissabte a les 6 de la tarda. L'equip local d'aquesta petita població, recent ascendit de Primera, no deixarà les coses gens fàcils, i és que aquesta temporada ja ha sumat 9 punts de 12 possibles. Serà, per tant, un partit molt complicat i en el que ens haurem d'esforçar al màxim per treure quelcom positiu.

Torrente-Massalcoreig: Oliver, Juanma, Mingo, Jaume, Gerard - Franc, Barneo, Bieto, Javi
Entrenador: Xavier Molins

Artesa de Segre: Damià, Joel, Josep, Ignasi, Àngel - Víctor


Joan Fargues Reportatge fotogràfic:

18 d’oct. 2011

PRIMERA VICTÒRIA DE LA TEMPORADA

Aquest passat dissabte va arribar la primera victòria de la temporada. Tard o d'hora havia d'arribar, estava clar, però el Balaguer A no semblava pas, a priori, un rival massa assequible. Tot i això, els nostres jugadors es van mostrar bastant segurs de la seva feina, atacant quan s'havia d'atacar, defensant quan s'havia de defensar, poc a poc es van anar mereixent quedar-se amb els tres punts, i al final ho van aconseguir. 4-3 va ser el resultat final, possiblement un resultat massa just veient els mèrits d'uns i altres.
La primera part va tenir un color totalment blau, el nostre blau. El Balaguer, molt tancat a darrere i jugant a la contra, veia com el Torrente-Massalcoreig anava creant ocasió rere ocasió. Però el que sembla que ens està faltant en aquest inici de temporada, la punteria, tampoc apareixia en aquest partit.
El 0-0 es va mantenir fins als últims sis minuts de joc, minut en el qual Gerard, amb un precís i col·locat xut, feia el primer gol del partit i el seu primer gol de la temporada. Amb aquesta victòria momentània s'arribava al descans.
La segona meitat va ser una còpia de la primera. És cert que els visitants empataven tot just sortir del vestuari, però en quan el Torrente-Massalcoreig es va posar les piles ningú el va poder aturar, i menys a Javi, el clar protagonista del partit.
El nº 14 local, en ratxa golejadora des de la primera jornada, va aconseguir fer un hat-trik en poc més de cinc minuts que deixava pràcticament sentenciat l'encontre a falta de sis minuts. Cal destacar especialment un d'aquests tres gols, tot un golàs des de fora de l'àrea davant del qual el porter contrari no va poder fer res més que mirar com entrava la pilota.
Però si per alguna cosa destaca el futbol-sala és perque sol ser bastant emocionant fins al darrer segon. I el partit d'aquest dissabte no ho va ésser menys. El Balaguer aconseguia escurçar distàncies en tres minuts arribant-se a situar a tant sols un gol per sota quan encara restaven dos minuts per a la finalització del matx. Dos gols gairebé consecutius de Miquel Àngel i Eduard ficaven un 4-3 al marcador que feien pensar en que encara s'escaparia la victòria.
Va ser llavors quan varem poder presenciar una gran defensa dels nostres jugadors, amb un espectacular Oliver a la porteria que va poder demostrar el gran encert amb el seu fitxatge. El resultat, per sort, i també per mèrits, ja no es va moure.
Aquesta següent jornada també es jugarà a casa, ja que l'Artesa de Segre va demanar un canvi de pista veient que no podien disposar de poliesportiu aquest proper dissabte. Serà, possiblement, el partit més còmode en el que portem de temporada. Tant de bó això es pugui demostrar durant els quaranta minuts de joc.

Torrente-Massalcoreig: David, Juanma, Mingo, Bieto, Javi - Oliver, Franc, Jaume, Gerard
Entrenador: Xavier Molins

Balaguer A: Cayetano, Eduard, Jordi, Miquel Àngel, Guifre
Entrenador: Josep Prior


Joan Fargues Reportatge Fotogràfic:

11 d’oct. 2011

PRIMER PUNT DE LA TEMPORADA

Aquest passat dissabte vam sumar el primer punt de la temporada. Va ser a Balaguer, on tocava jugar contra el Balaguer B. El resultat final, empat a 2, possiblement es pot veure com just, tot i que vam tenir gairebé sempre el control del partit.


La primera meitat va finalitzar amb un 2-0 favorable als locals molt injust pels mèrits d'uns i mèrits dels altres. El Torrente-Massalcoreig va ser l'equip que més perill va portar a la porteria contraria, però costava finalitzar les jugades i els pocs xuts que s'encaraven cap a porteria es topaven amb un intratable Albert capaç de refusar totes les pilotes que se li acostaven.


El Balaguer B en va tenir prou amb dos gols en els primers cinc minuts, de David i de Dani, per emportar-se una clara, tot i que momentània, victòria al descans.


La segona meitat potser va ser una mica més igualada. Vam poder igualar el marcador abans d'arribar al minut 30, amb dos gols de Javi gairebé calcats. Aquest fet va propiciar una reacció d'uns locals que es van anar obrint, facilitant que a partir d'aleshores el partit fós un continu atac-i-gol per part dels dos equips i amb moltes ocasions, algunes de molt clares, que feien pensar que el resultat de 2-2 no seria el definitiu.


Fins i tot el Balaguer B va desaprofitar el fet de jugar amb un jugador més durant dos dels últims tres minuts després de que Javi veiés la segona targeta groga. Encara que hagués pogut fer el tercer gol en el darrer segon de joc, menys mal que Oliver va arribar a refusar l'última ocasió del conjunt de la Noguera.


Amb aquest primer punt sumat, ara toca guanyar l'altre conjunt de Balaguer, l'A, que ens vistarà aquest proper dissabte. No serà pas un partit fàcil, però tots haurem d'aportar el nostra gra de sorra per aconseguir el primer triomf de la temporada.





Balaguer B: Albert, García, David, Javi, Dani - Marcos, Àngel, Mario, Antoni


Entrenador: Joan Maria Duran





Torrente-Massalcoreig: David, Franc, Mingo, Javi, Gerard - Oliver, Juanma, Jaume, Óscar

Entrenador: Xavier Molins
Joan Fargues Reportatge Fotogràfic:

4 d’oct. 2011

EL CAMBRILS MATA A LA CONTRA

Doncs sí, així podriem resumir el partit que donava l'entrada a la temporada 11-12. Començavem a casa, al pavelló de Torrent, amb algunes cares noves a l'equip, com són els fitxatges del porter de Mequinensa Oliver i del torrentí Jaume. La única baixa d'aquesta temporada és la del jove Álvaro, que va decidir probar sort al futbol-11 en les files del Fraga juvenil.

I per donar la benvinguda a la competició oficial, una dura pedra ens va tocar com a rival: el Cambrils. Aquest equip, del Solsonès, torna a jugar enguany a Preferent després d'haver descendit de Territorial. Aquest equip va demostrar que serà un dels rivals més durs del grup i, possiblement, un dels favorits per pujar.

Pel que ja es refereix al joc, cal dir que el del dissabte va ser un partit molt vistós per l'espectador, amb molts gols, el marcador final va ser de 6-7, i amb dos equips molt diferents pel que fa al sistema tàstic. Els locals vàrem tenir en tot moment la possessió de la pilota, però algún que altre error en les passades i la velocitat dels jugadors visitants, van propiciar que fós el Cambrils, gràcies als durs i mortals contraatacs, l'equip que sumés els 3 primers punts de la temporada.

La primera meitat no va començar pas gens bé pels nostres interessos, ja que en poc més de 5 minuts, el Cambrils ja havia fet dos gols. I tot i que Bieto escurçava distàncies, poc després els visitants marcarien el tercer.

L'1-3 es va mantenir fins als últims cinc minuts, temps que trigaria Óscar en tornar a posar-nos dintre del partit amb el 2-3. Però, tal i com seguiria la segona meitat, a gol nostre gol seu. I així va ser quan al darrer minut el Cambrils fés el 2-4 amb el que s'arribaria al descans.

La segona meitat va continuar igual. Javi va marcar el 3-4 al minut de començar i va fer tornar la il·lusió per la remontada entre l'afició local. Però, desgraciadament, no hi havia manera, l'empat no va voler arribar mai.

De llavors fins al final del partit, el mateix Javi faria el 4-5, Óscar faria el gol de la tarda amb un potent xut que s'introduïa per tot l'escaire i que significava el 5-6, i Mingo, ja als darrers segons de joc, faria el definitiu 6-7.

Aquesta derrota podriem dir que va ser una mica, o bastant, injusta. El bon joc dels nostres, que tot s'ha de dir vam fer un gran partit, no va ser recompensat amb, almenys, 1 puntet,
possiblement el premi més just pels dos equips. Però això ara ja està passat, ara queda centrar-nos en el proper partit. Partit que es disputarà aquest proper dissabte a un sempre complicat Municipal de Balaguer i que tindrà al Balaguer B com a local.

Torrente-Massalcoreig: Oliver, Juanma, Franc, Mingo, Bieto - David, Barneo, Jaume, Óscar, Javi, Gerard
Entrenador: Xavier Molins

Cambrils: Josep Mª, Jordi, Xavier, Albert, Bernat
Entrenador: Jordi Armengol


Joan Fargues Reportatge Fotogràfic:

31 de maig 2011

FÀCIL VICTÒRIA PER ACABAR LA TEMPORADA A CASA

Aquest dissabte es disputava l'últim partit de la temporada a casa. La millor temporada realitzada fins ara a Preferent, finalitzava a Torrente de Cinca amb un partit contra el Pardinyes, un equip que molt possiblement descendeixi a Primera Divisió després d'haver pujat aquesta mateixa temporada.
Pel que fa al partit, va ser un altre dels molts partits disputats enguany a casa i que han acabat amb una diferència molt notable en el resultat. Enguany el Municipal de Torrente de Cinca s'ha convertit en un pavelló gairebé inexpugnable, i és que només els tres primers de la classificació, el Sant Julià, l'Alcarràs i el Castellar de la Ribera, han pogut marxar amb els tres punts.
El Pardinyes es va endur, com a tants d'altres equips, un gran correctiu de la seva visita al Torrente-Massalcoreig. 14-4 va ser el resultat final, una gran manera d'acabar una gran temporada que encara hagués pogut ser més gran.
El gran protagonista del partit va ser Óscar, qui va poder marcar fins a 6 gols. Igualava així, amb Barneo, qui ho va aconseguir a Almenar la temporada 2006-07, el millor registre d'anotació personal d'un mateix jugador en un únic partit amb la samarreta del Torrente-Massalcoreig.
Els altres golejadors del matx van ser Álvaro i Mingo (els dos amb tres gols), Franc i Barneo (amb un gol cadascú, respectivament).
Amb aquest partidàs s'acabava la temporada a casa. Ara queda un partit, que es disputarà aquest proper dissabte. El rival serà el Borges, un vell conegut que acabarà la lliga en el setè lloc de la taula.

Torrente-Massalcoreig: Faustino, Álvaro, Juanma, Franc, Óscar - David, Mingo, Barneo
Entrenador: Xavier Molins

Pardinyes: Marc, Carles, Horacio, Dean, Carlos - Joel, López, Jordi

Joan Fargues Reportatge Fotogràfic:

23 de maig 2011

L'ARTESA S'HI JUGAVA MÉS COSES

Aquest passat dissabte es viatjava fins Artesa de Segre. Es jugava en una pista molt complicada i contra un equip que encara s'hi jugava les seves últimes opcions per mantenir-se en la categoria.
El Torrente-Massalcoreig, per la seva banda, sense gran cosa ja en joc, buscava la segona victòria consecutiva després de la golejada al Cervera en l'anterior jornada. Fins i tot es va avançar amb un 0-2 al primer quart d'hora de joc, amb gols de Franc i Óscar, davant d'un rival inoperant fins aleshores.
Però abans del descans l'Artesa ja havia empatat a 2, resultat amb el qual s'arribava al final de la primera meitat.
La segona part la remuntada dels locals va arribar, i llavors el Torrente-Massalcoreig va haver d'anar tota l'estona a contra corrent. Encara que es va empatar dues vegades, a 3 i a 4 amb gols d'Óscar, però la falta de sort en els metres finals va ser clau. Això i el mal joc, sobretot el mal posicionament, d'uns jugadors que aquest dissabte van trobar en falta al míster.
L'Artesa, per la seva banda, molt més ben posicionat i centrat en el joc, i sobretot amb més sort cara a porteria, va acabar guanyant el partit 7-5. El cinquè gol visitant el va aconseguir el jove Álvaro, que ja suma 20 gols aquesta temporada, tot just la segona a l'equip.
El proper dissabte es juga a Torrente de Cinca l'últim partit de la temporada a casa. El rival, el Pardinyes, vindrà a guanyar ja que està inmers en els llocs de descens, però estaria molt bé aconseguir la victòria a casa davant la sempre fidel afició. Esperem que es pugui aconseguir, SOM-HI NOIS!!!

Artesa de Segre: Albert, Angel, David, Víctor, Josep - Cristian, Marc, David
Entrenador: Jose Martos

Torrente-Massalcoreig: David, Álvaro, Franc, Mingo, Javi - Juanma, Barneo, Bieto, Óscar


PD: Ja que el proper partit és l'últim que es juga a casa aquesta temporada, hem pensat en organitzar una petita demostració d'efecte vers els socis i aficionats del Torrente-Massalcoreig. Després del partit es repartiran uns bocadillos per tots aquells que s'apleguin al Poliesportiu. Roguem, siusplau, que tots aquells que durant aquesta temporada s'han fet socis de l'equip portin el seu respectiu carnet, ja que gaudiran d'un mereixut descompte.

Joan Fargues Reportatge Fotogràfric:

16 de maig 2011

ES RECUPERA LA GLÒRIA DESPRÉS D'UNA RATXA BASTANT NEGATIVA

Després de tres derrotes seguides, dos de les quals contra rivals bastant inferiors com el Puiggròs i el Balaguer B (l'altra va ser contra un intratable Sant Julià), aquest passat dissabte es va recuperar el sabor del triomf.
No va ser un triomf qualsevol, sinó que es va estar a només un gol d'igualar el millor registre de gols a favor en la història del FS Massalcoreig. L'últim any a Segona, es va guanyar 18-1 a un Vilanova de Segrià que aquell any va perdre tots els partits que va jugar i, alguns, de manera molt clara.
Semblava que el d'aquest dissabte no seria, ni molt menys, un partit còmode, ja que el Cervera havia guanyat en l'anterior jornada a un gran rival com el Balaguer amb un marcador final de 4-2. Però fora de la realitat, el partit va ser tot un passeig pels jugadors del Torrente-Massalcoreig, que es van acabar imposant per un històric 17-1.
La primera meitat ja va acabar amb el partit més que sentenciat mostrant un resultat de 9-0. I la segona meitat no va fer més que reafirmar la victòria local.
Els golejadors van ser: Óscar (4 gols), Álvaro i Barneo (cadascú amb 3), Franc i Mingo (amb 2 gols més per cap), Javi i Juanma (amb un gol cadascú). El gol restant el va fer un defensa del Cervera en pròpia porta.
Aquesta victòria era totalment necessària de cara a la moral dels jugadors, que després d'una ratxa molt negativa estaven decaiguts. Esperem que puguin reaccionar i que el proper dissabte continuin les victòries a la sempre complicada pista d'Artesa de Segre.

Torrente-Massalcoreig: David, Juanma, Álvaro, Barneo, Franc - Óscar, Javi, Mingo

Cervera: Jordi, Albert, Xavier, Francisco, Antoni - Jose

Joan Fargues Reportatge Fotogràfic:

18 d’abr. 2011

UNA DE FREDA I UNA DE CALENTA

Sense comptar el partit contra el Puiggròs, ajornat fins aquest proper dimarts, ja s'han jugat dos partits més després del de Castellar de la Ribera. El primer dels quals era contra el Conca d'Allà, un nouvingut a la categoria i que venia a Torrent en un estat en ratxa i després de vèncer al sempre temible Balaguer. Va ser un partit molt còmode, sobretot a la segona meitat, que va acabar amb un parcial favorable als nostres interessos amb un total de 6-1. El marcador final va ser el d'un contundent 10-3, que mostrava clarament tal i com havia estat el partit. El Conca d'Allà sempre es va veure molt inferior als nostres jugadors, semblava com si no li importés massa el partit i com si ja l'hagués perdut abans de començar. El Torrente-Massalcoreig, per la seva banda, tot i que no acabava de fer un gran joc, estava clar que acabaria sent el guanyador del partit. El fet més destacable del partit va ser el gol de Barneo, que amb el que va marcar en sumava 200 des de que va fitxar pel Massalcoreig FS. Una fita molt important per un jugador que sempre s'ha involucrat de manera molt especial pel nostre equip. Des d'aquí la més sincera enhorabona! El següent rival era l'Alcarràs. El partit es va disputar a Alcarràs aquest passat diumenge pel matí. El Torrente-Massalcoreig es volia refer de la pallisa que va sofrir al partit de la primera volta, quan va perdre 5-10. L'Alcarràs, per la seva banda, volia tornar a guanyar per allunyar-se en la classificació. El derbi del Baix Segrià, com és conegut aquest partit, semblava, a priori, que no defraudaria en cap moment, i aixi va ser. Molta tensió entre tots els jugadors, contínues faltes, moltes ocasions i molts gols, i com no podia ser de cap altra manera, un mal arbitratge que no es va poder en cap moment amb el control del partit. El partit va comptar amb una part per cada equip. La primera va ser pel Torrente-Massalcoreig, totalment per sobre del seu rival i que se'n va anar al descans amb un parcial de 0-3 i després d'haver perdonat alguna que altra ocasió. Els gols van ser per Bieto, amb un doblet, i de Javi, que tornava a marcar després d'haver vist com contra el Conca d'Allà es parava momentaniament la seva ratxa d'onze partits seguits veient porta en la que va marcar un total de vint-i-dos gols consecutius. El gran protagonista d'aquesta meitat va ser, sense dubte, el jove porter David, principal culpable de que l'Alcarràs acabés sense haver fet cap gol. Amb el bon joc i l'ampli resultat de 0-3 amb que s'havien acabat els primers vint minuts de joc, començava la segona meitat. Una meitat que va tenir l'Alcarràs com a clar controlador del joc i a un Monkio, el jugador de Massalcoreig que des de ja fa unes quantes temporades juga al conjunt d'Alcarràs, en pla estel·lar, marcant dos gols d'una molt bona qualitat i donant alguna que altra assistència de gol. Si a tot això li sumem el mal arbitratge, el resultat és un Torrente-Massalcoreig totalment fora del partit i que veia com encaixava un parcial de 9-0 deixant el resultat final de 9-3. En fi, una diferència massa àmplia en el marcador final per tal i com havia sigut el joc dels dos equips, però que reflexa clarament el fet que davant d'un equip com l'Alcarràs no et pots despistar ni un sol moment, si no ho acabes pagant d'una manera molt cara. Aquest dimarts es juga a les Borges Blanques el partit contra el Puiggròs que va ser aplaçat en el seu dia. I després la competició ja no es reprendrà fins l'últim dissabte de mes, quan es rebrà al poliesportiu de Torrente de Cinca al líder destacat i que ja pràcticament ha certificat el seu ascens de categoria com és el Sant Julià andorrà. Serà un altre partit de traca i mocador, i en el qual el Torrente-Massalcoreig arribarà sense res a perdre i amb molt a guanyar. Joan Fargues Reportatge Fotografic: Conca d'Allà Alcarràs

28 de març 2011

PARTIT MOLT IGUALAT QUE ACABA AMB DERROTA

Doncs sí, una altra derrota, la segona consecutiva. Partit molt igualat, com ja es preveia abans de començar, entre dos grans equips com el Torrente-Massalcoreig i el Castellar de la Ribera. Fins al final del matx no es va veure de manera clara quin dels dos conjunts seria el que acabaria emportant-se la victòria; al final, però, aquesta va recaure en mans visitants per un ajustat 5-7. Els del Solsonès es distancien a tres punts de distància, es situen segons empatats amb l'Alcarràs, mentre que els nostres es situen cinquens empatats amb el Balaguer a la quarta plaça però amb el gol average en contra. S'avançava el Castellar al marcador amb un gol de Josep als dos minuts de joc. Gol al qual no van tardar massa estona en reaccionar els jugadors locals. Aquests anirien creant ocasions fins que arribaria l'empat, obra de Gerard en una jugada embarullada i plena de rebots dins de l'àrea. I només dos minuts més tard Bieto, en una jugada ensajada, ficaria el momentani 2-1. Malauradament poc va durar aquest avantatge, ja que en la següent jugada Josep faria el seu segon gol de la tarda establint l'empat a 2. No obstant això, tant sols dos minuts més tard, als dotze de joc, Barneo s'encarregaria de tornar a posar les coses al seu lloc amb el 3-2 després d'un gran xut llunyà. En aquesta meitat ja no es veurien més gols, encara que sí que hi van haver algunes ocasions bastant clares pels dos conjunts. Al començament de la represa tot es posaria encara més de cara, a priori, ja que Javi, fent passar la pilota per sobre del cos del porter, faria el 4-2. Aquest gol, però, acabaria sent clau a l'hora de decidir el vencedor al final del matx. I no pel que pugui semblar de que el Torrente-Massalcoreig ho tenia tot de cara amb la renta de dos gols, sinó pel fet de que el Castellar de la Ribera posaria porter-jugador ja als cinc minuts de la segona part, fet que li permetria passar a ser l'amo i senyor del que quedava de partit. I es que cinc minuts després el marcador ja estava amb empat a 5. Primer marcaria Marc i, poc després, Bieto s'introduiria, sense voler, la pilota dins de la seva pròpia porteria. El número 8 local es podria resorgir d'aquest gol tres minuts després, quan tornaria a avançar al Torrente-Massalcoreig amb un golàs des de fora de l'àrea. Aquest, però, va ser l'últim gol local, no del partit, i encara quedaven cinc minuts de joc. En només disset segons els visitants remontarien el partit amb el 5-6 i es posaven, després del 0-1 al principi del matx, per segona vegada per endavant. D'aleshores fins al final, Óscar passaria a ser el porter-jugador local, i a punt estaria d'empatar faltant, tant sols, quaranta segons de joc, però la pilota s'estavellaria al pal. Aquesta seria l'última ocasió del Torrente-Massalcoreig i gairebé del partit. El 5-7, ja amb el partit gairebé sentenciat, el marcaria Josep, el gran protagonista visitant, amb la porteria buida quan restaven només deu segons per a la conclusió. En resum, partit molt igualat que hagués pogut caure per qualsevol dels dos conjunts. Va ser el del Solsonès, però, el qui va saber jugar millor els minuts clau i el qui va estar més afortunat. Tot i això gran partit del Torrente-Massalcoreig, molt lluitat fins als darrers segons, però la falta de punteria i la mala sort es van unir per deixar el casiller de punts a 0. Encara queda molta lliga, i aquestes dues derrotes consecutives no canvien res. El bon joc de l'equip continua existint i els bons resultats, tard o d'hora, tornaran a arribar. Esperem que sigui aquest proper dissabte a Juneda contra el Puiggròs, un equip de la zona baixa de la taula, que en principi sembla ser un rival propici per recuperar la punteria i poder guanyar de manera clara. Tantdebó així sigui. Torrente-Massalcoreig: David, Juanma, Franc, Óscar, Javi - Faustino, Barneo, Bieto, Gerard Entrenador: Xavier Molins Castellar de la Ribera: Daniel, Jordi, Jaume, Josep, Marc - Erola, Alexandre, Vicenç Joan Fargues Reportatge Fotogràfic:

21 de març 2011

UNA MALA PRIMERA PART TRENCA LA GRAN RATXA

Doncs sí, una molt mala primera meitat, que va acabar amb un parcial de 4-1 favorable al Llardecans, va ser la principal responsable de trencar la ratxa que portava el Torrente-Massalcoreig amb una derrota per 6-5. El partit es jugava al Poliesportiu de Llardecans, on encara no s'hi ha guanyat mai malauradament, contra un equip, el local, que venia de guanyar a la sempre complicada pista de Balaguer. A més se li havia de sumar les tres baixes destacables amb que comptava l'equip, que va fer que només hi haguessin dos jugadors de recanvi. Per tant, es presentava ser un partit realment complicat, i així ho va ser.
La primera meitat va ser bastant trista. El Llardecans es va mostrar en tot moment molt superior als nostres, tot i que van ser aquests els que es van avançar amb un gol en pròpia porteria dels locals. Fins llavors havien transcorregut uns dotze minuts sense massa ocasions en general.
Aquest gol, però, va permetre veure un millor joc. Sobretot per part del Llardecans, que en tres minuts va fer tres gols que va deixar molt tocat al seu rival. Dos d'aquests gols els va aconseguir el jove David pujat enguany del Juvenil.
El Torrente-Massalcoreig va quedar molt tocat amb el 3-1, i encara va poder veure com li marcaven un altre gol abans d'arribar al descans.
L'inici del segon període encara va ser més nefast. Dos gols més en contra en dos minuts i la lesió d'Óscar, que deixava l'equip amb tant sols un canvi, empitjoraven encara més les coses.
Però la tònica del partit no va tardar massa estona en canviar, per sort. Potser el fet de treure a Bieto com a porter-jugador va resultar clau, però el Torrente-Massalcoreig no va tardar massa estona en agafar el control del partit i en anar redüint progessivament la renda de cinc gols amb que comptava l'equip local.
Primer va ser Javi el qui, amb un xut creuat des de fora de l'àrea, s'encarregava de marcar el 6-2 i fer recuperar la il·lusió perduda, ja que encara quedava un quart d'hora de joc.
També va ajudar que el Llardecans es carregués en pocs minuts amb les cinc faltes. Això ho va poder aprofitar Barneo, que aquest cop sí que va estar encertat des dels onze metres. En va fer tres des d'aquesta posició, l'últim dels quals quan encara quedaven cinc minuts de partit. S'havia passat del 6-1 al 6-5 en poc més de deu minuts i sense jugadors de recanvi, ja que els cinc que hi havia disponibles, amb Bieto com a porter-jugador, havien jugat durant tota l'estona. Encara que Bieto s'aniria alternant amb un Faustino també bastant encertat en aquesta posició de porter avançat.
Cal comentar les grans parades que va fer Bieto sota els tres pals, a l'estil d'un gran porter, i que van ajudar a no perdre l'esperança de treure alguna cosa positiva d'aquest tant difícil partit. En els cinc últims minuts de joc ja no va passar gran cosa més. El resultat ja no es va poder moure tot i alguna altra ocació amb que varen comptar els nostres jugadors. Tot i això, el més complicat ja estava fet. El resultat ja no era tant ampli i el bon joc va tornar per moments.
Cal destacar el gran esperit de lluita i sacrifici que van mostrar els jugadors durant el darrer quart d'hora de joc. Sense jugadors suplents, van treure el màxim d'ells mateixos per poder lluitar fins al final i prop van estar de poder rascar, almenys, l'empat. És això amb el que ens hem de quedar, i no en la pèssima primera meitat tirada a la brossa. Ens hem de quedar en que mai hi ha res impossible, per molt complicat i llunyà que es vegi.
Aquest esperit final és el que s'ha de treure des del començament del partit de dissabte que ve. Un partit encara més complicat que aquest anterior, i en els que ens enfrontem al sempre perillós Castellar de la Ribera, equip amb el qual es va perdre a la primera volta.
M'agradaria donar les gràcies als nostres jugadors, especialment als presents a Llardecans, pel seu gran esperit de sacrifici, de lluita i de coratge que van mostrar durant els darrers quinze minuts de joc i al gran nombre d'aficionats que van assistir, tant de Massalcoreig com de Torrente de Cinca, al partit.
També destacar que aquest proper dissabte l'afició no ha deixar sola a l'equip. Ens espera un partit encara més dur que el jugat contra el Balaguer fa dues jornades i necessitem el gran públic que sempre assisteix als partits jugats a casa. Entre els jugadors i els aficionats hem de derrotar al Castellar de la Ribera per tal de no deixar escapar la segona plaça de la classificació que ara ocupem.

Llardecans: Pau, Marc, Iván, Oriol, David - Lluïs, Eric, Alejandro, Josep, Heribert, Víctor
Entrenador: Josep Mateu

Torrente-Massalcoreig: Faustino, Juanma, Franc, Óscar, Javi - David, Bieto, Barneo
Entrenador: Xavier Molins


Joan Fargues Reportatge Fotogràfic:

14 de març 2011

DE VICTÒRIA EN VICTÒRIA... AQUEST EQUIP VA FENT HISTÒRIA

Un altre partit, un altre triomf. Són ja nou els partits que es porten de manera consecutiva sumant de tres en tres. Aquesta gran ratxa, que esperem que duri molts partits més, ha servit, de moment, per poder veure el nostre equip situat en la segona plaça de la classificació.
Aquesta passada jornada l'equip que va caure a mans del Torrente-Massalcoreig va ser l'Almacelles, conjunt que no va saber aprofitar el fet de jugar a casa. Un pavelló, el d'Almacelles, on els nostres encara no hi havien pogut guanyar mai. Es presumia ser un partit bastant complicat però, tot i que es va passar per algun apur que altre, es va poder guanyar amb un resultat clar, al final, de 6-9.
Una primera meitat sense massa història. Domini clar del Torrente-Massalcoreig, al qui només li va faltar una mica més de punteria. Tot i això, en quan va arribar el primer gol, obra de Bieto, els minuts que van quedar fins al descans van ser tot un festival d'ocasions i de gols. Javi, Gerard de penal i un altre cop Bieto farien tres gols més ampliant el marcador momentani fins al 0-4. Amb aquest resultat s'arribava al descans.
L'inici de la represa encara va ser més fructífer, ja que si bé es cert que l'Almacelles retallaria distàncies, també es cert que dos gols més de Bieto, el gran protagonista del matx, posarien un clar, i mereixedor, marcador de 1-6 als cinc minuts de joc.
Malauradament, però, encara es va haver de patir. En menys de tres minuts l'Almacelles faria tres gols de manera consecutiva i passaria a ser el clar dominador del joc. I tot i que Gerard feia el seu segon gol de la tarda, res podia parar al gran moment de forma en que es trobaven els locals. Aquests es tornarien a posar mans a la feina i, amb porter-jugador, marcarien dos gols més ajustant el marcador fins al 6-7. S'havia passat del 1-6 dels vint-i-cinc minuts de joc al 6-7 als trenta-set. Encara quedaven tres minuts, tres minuts molt i molt llargs...
Menys mal que Óscar, tot i que no va estar massa afortunat durant el partit, va poder aprofitar el fet de que l'Almacelles jugava amb porter-jugador per, des del mitj del cam i a porteria buida, fer el 6-8. Aquest gol va acabar sent clau, va fer desapàreixer els nervis dels nostres i va encendre els de l'Almacelles, que veia com l'¡intent de remontada es quedava, en això, en intent.
Als darrers segons l'àrbitre va expulsar el local Jaume i, amb un jugador més sobre la pista, Gerard va poder marcar el seu tercer gol de la tarda i, amb aquest, acabar de sentenciar el partit.
Amb aquestes nou victòries consecutives, el següent repte serà véncer a la pista de Llardecans. Una altra pista on el Torrente-Massalcoreig encara no hi ha guanyat mai en dos cops que l'ha visitada. Esperem que a la tercera vagi la vençuda i que la ratxa duri, almenys, una setmana més.

Almacelles: Jordi, Ricardo, Albert, Iñaki, Alfonso - Sergio, Cortés, Ramon, Jaume, Aitor

Torrente-Massalcoreig: David, Juanma, Bieto, Javi, Gerard - Franc, Óscar
Entrenador: Xavier Molins

Joan Fargues Reportatge Fotogràfic:

28 de febr. 2011

PARTIT INOLVIDABLE, VICTÒRIA INOLVIDABLE

Quin partidàs es va veure el dissabte al pavelló de Torrente de Cinca. Quin partidàs jugat per dos grans equips, un partit d'aquells que són per disfrutar de l'esport del futbol sala, un partit d'infart, de passió i de gols, d'espectacle del bó, un partit dels que creen afició.
S'enfrontaven dos dels millors equips del grup 5è de Preferent, el Torrente-Massalcoreig i el Balaguer. Dos equips empatats a 39 punts en els llocs 4 i 5 de la classificació. El partit prometia molt i no va defraudar gens.
Començaven els nostres amb la possessió de la pilota, encara que sense crear massa perill. El Balaguer, ben plantat al darrera, esperava amb seguretat i paciència la seva oportunitat. Fruit d'aquest domini arribaria el primer gol del partit, marcat pel pichichi d'aquesta temporada Javi. Quina eficàcia davant de porta que està demostrant aquest noi enguany, realment imparable, i és que amb els dos gols que marcaria aquesta jornada ja en suma 31 en tant sols 18 partits.
Óscar, en el seu retorn a l'equip després d'unes jornades de baixa per lesió, seria l'autor del 2-0 al minut 10 d'aquesta primera meitat. Aleshores va arribar la reacció de l'equip visitant, qui fins llavors no havia portat massa perill a la porteria de David. Poc a poc anava semblant que estava més a prop el 2-1 que el 3-0, ja que el Balaguer s'havia fet de manera clara amb la pilota.
Tot i això, un gran David, quin gran partit el seu refusant mil i una pilotes, s'encarregava de mantenir el 2-0. Un 2-0 que es va veure incrementat al quart d'hora, quan Gerard, en un contraatac, augmentava la renda local fns als tres gols.
A les acaballes del primer període arribaria el primer gol del Balaguer amb un xut des de fora de l'àrea d'Eduard. Un gol que va fer molt mal als nostres i que va donar esperances als de la Noguera de cara a remuntar durant els segons vint minuts.
I és que aquest gol va donar energia als jugadors visitants a l'inici de la represa. Un inici molt diferent al de la primera part. L'equip que comptava amb la possessió de la pilota era en aquest cas el Balaguer, mentre que el Torrente-Massalcoreig estava tancat al darrere. No va tardar massa, desgraciadament, en arribar el 3-2, segon gol d'Eduard. I amb aquest va arribar, gairebé consecutivament, el gol de l'empat, obra de Tomàs.
Del 3-0 s'havia pasat al 3-3. Tot pintava molt negre, ja que el Balaguer estava molt millor psicològicament que els nostres jugadors. Encara es va enfosquir més la cosa quan Jordi feia el 3-4 i feia el que semblava pràcticament impossible pocs minuts abans com era el parcial de 4-0 visitant i, per tant, la remuntada.
Poc després arribava una jugada que hauria pogut canviar de manera definitva el signe del partit. El Torrente-Massalcoreig s'encarava directe a porteria amb un contraatac de tres davanters per només un defensa. La jugada semblava clara de gol, però l'àrbitre, en un dels pocs errors clamorosos que va cometre durant el partit no deixava continuar la jugada i pitava una falta anterior favorable als locals. Es va passar del més que probable empat a 4 al 3-5 que es veuria a la jugada següent amb els locals encara protestant.
Menys mal que Gerard escurçaria distàncies només trenta segons després. Aquest gol va donar l'esperada reacció al Torrente-Massalcoreig. Equip que es tornava a ficar dintre del partit i més que s'hi ficaria quan Bieto faria el 5-5 un minut més tard amb un gol de doble penal.
Quedaven tant sols quatre minuts i el partit estava d'allò més viu, qualsevol cosa podia passar. I bé que la va passar. Tot i que es va haver de patir un altre gol en contra, obra de Tomàs des del punt de doble penal després d'una falta més que dubtosa. Quedaven només dos minuts però els nostres no es desanimaven i, empesos per l'afició, quina gran afició un cop més, serien capaços d'aconseguir guanyar el partit.
Óscar, robant la pilota a l'últim defensa del Balaguer, faria l'empat a 6. El més gros arribaria quan restaven, tant sols, quaranta segons. Javi empalmava un gran xut des de fora de l'àrea que, després de rebotar en un defensa, introduïa la pilota dintre de la porteria.
El partit es va acabar aquí, amb el 7-6, amb un resultat inolvidable i que situa al Torrente-Massalcoreig segon a la classificació després de l'empat de l'Alcarràs. Aquesta temporada, més que mai, promet i de quina manera. De moment ja s'ha fet el primer pas deixant un rival directe, el Balaguer, tres punts per sota.
El pròxim partit es jugarà a la sempre complicada pista d'Almacelles dissabte dia 12, ja que aquesta setmana es descansa.

Torrente-Massalcoreig: David, Franc, Bieto, Javi, Gerard - Álvaro, Juanma, Barneo, Óscar
Entrenador: Xavier Molins

Balaguer: Xavier, Guifré, Tomàs, Josep, Eduard - Miquel, Aleix, Jordi, Raül, Cayetano
Entrenador: Jose Francisco Prior

Després d'aquestes línies, m'agradaria donar les gràcies als jugadors per haver-ho donat tot durant els quaranta minuts de joc i per haver-nos ofert un tant gran partit de futbol sala.
També voldria donar les gràcies a la gran afició, un cop més, que es va poder veure durant el partit. Una gran afició que mai ha deixat sola a l'equip i que dissabte no va ser menys. Sense dubte, la millor afició de tot el grup 5è de Preferent i, molt possiblement, de tota Preferent. Una afició que es necessita de cara a afrontar la recta final de la temporada amb les màximes opcions possibles d'acabar entre els dos primers de la classificació.
SOM-HI TORRENTE-MASSALCOREIG, ENTRE TOTS HO ACONSEGUIREM!!!

Joan Fargues Reportatge Fotogràfic:

21 de febr. 2011

PARTIT EXTRANY, PERÒ SETENA VICTÒRIA CONSECUTIVA

Setena victòria consecutiva i la ratxa que no s'atura ni en partits extranys com el d'aquest passat dissabte a Agramunt. Potser pel fet de que els locals estan situats en la última plaça de la classificació o bé pel fet de que es portava acumulada una sèrie de sis victòries consecutives, el d'aquesta passada jornada és una clara mostra, sobretot la segona meitat, de com no s'ha de jugar el dissabte que ve contra el Balaguer. El marcador, 3-5, va acabar mostrant qui va ser l'equip amb millor punteria, però que no mereixedor de la victòria en l'aspecte del joc realitzat sobre la pista.
Estem parlant, gairebé amb tota seguretat, del pitjor partit realitzat fins ara en el que portem de temporada. Contínues imprecisions en les jugades, contínues pèrdues de pilota, contínues passades dolentes... Podem dir que es va tenir sort de jugar contra l'Agramunt, el pitjor equip del grup tal i com mostren els resultats, perque els numerosos errors que es van cometre es poden pagar molt cars davant d'un equip com el proper rival que vindrà a Torrente de Cinca, el Balaguer.
La primera meitat, com tot el partit, no va tenir un clar dominador del joc. Potser era el Torrente-Massalcoreig l'equip que més ho intentava, tot i que sense fer massa perill a la porteria defensada per Pere.
Els minuts anaven passant i el 0-0 es mantenia. Fins que una genialitat d'Álvaro al minut onze, amb assistència inclosa a Gerard, acabava amb gol d'aquest darrer i amb el 0-1 a l'electrònic. Cinc minuts més tard Javi feia el 0-2, també a passada d'Álvaro.
L'Agramunt no estava mostrant clars símptomes de reacció, fet que permetia als nostres guanyar momentàniament i còmodament. Encara hi va haver temps per fer el 0-3 abans d'arribar al descans. Va ser el segon gol de Gerard, aquest cop des del punt de doble-penalti, el segon, el primer l'havia refusat el porter, que tirava en aquesta primera meitat.
L'inici de la represa feia pensar en que el partit encara no estava sentenciat. Josep Mª feia l'1-3 als trenta segons després d'una gran jugada individual i Álvaro, en un mal refús, s'introduïa la pilota en la seva pròpia porteria fent així el 2-3. Només s'havien jugat sis minuts del segon període i l'Agramunt, ajudat en gran part per la "pájara" monumental amb que els nostres havien sortit dels vestidors, s'havia posat a només un gol de diferència.
Menys mal que amb el 2-3 el partit es va aturar. Les grans imprecisions comeses pels jugadors del Torrente-Massalcoreig no van ser respostes amb clares ocasions per part de l'Agramunt, que mostrava el perquè de la seva mala situació. Aquest mal joc es va veure durant un quart d'hora realment horrible i penós que no s'hauria de tornar a repetir en el que resta de temporada.
Aamb sort pels jugadors i aficionats del Torrente-Massalcoreig el patiment, sofriment i mal joc es va acabar quan Bieto feia el 2-4 quedant tres minuts de joc. Aquest gol feia tornar les coses al seu lloc i sentenciava la victòria, setena consecutiva, del nostre equip. Javi ho acabaria de reafirmar dos minuts més tard amb el seu segon gol de la tarda i abans de ser expulsat per doble targeta groga.
El fet de jugar amb superioritat numèrica fins l'acaabament del matx ho aprofitaria Eduard per escurçar el marcador fins al 3-5 final.
Com hem comentat anteriorment, el proper rival serà el Balaguer. Aquest és un dels quatre únics equips que enguany han pogut vèncer al Torrente-Massalcoreig. Serà, per tant, un partit força complicat davant un conjunt amb el que estem igualats a punts en la part alta de la classificació. Un partit molt dur davant el qual es necessitarà, un cop més, el recolzament de la sempre fidel afició de Torrente de Cinca.

Agramunt: Pere, Eduard, Bernat, Josep Mª, Marc - Sergi

Torrente-Massalcoreig: David, Juanma, Franc, Bieto, Javi - Faustino, Álvaro, Gerard
Entrenador: Xavier Molins

Joan Fargues Reportatge Fotogràfic:

14 de febr. 2011

UNA ALTRA VICTÒRIA... I JA EN VAN 6 DE CONSECUTIVES

El Torrente-Massalcoreig no afluixa. Comença la segona volta tal i com va fer la primera, amb una clara i molt merescuda victòria contra el Rest. Chino Hong-Kong. Una victòria que, sumada a les cinc de seguides amb que es va acabar la primera volta, és la sisena de consecutiva.
L'aconseguida aquest passat dissabte és tant, o més, merescuda que totes les anteriors. Per joc, per resultat, per esportivitat, per ganes... per tot es va ser molt superior a l'equip dels Mangraners. Un equip que no es mereixeria estar jugant a futbol sala en una competició federada, tal i com van demostrar el dissabte alguns dels seus jugadors. I es que sembla penós que en una competició com aquesta, on els equips no s'hi juguen practicament res i on gairebé tots juguen per disfrutar i passar una bona estona, hi hagi equips, o millor dit jugadors, que vagin només a fer mal. Mal, així com sona. Que s'oblidin de la pràctica esportiva i es dediquin només a fer mal als jugadors rivals, tal i com li va fer un jugador visitant a Mingo. Un cop de cap al més pur estil Zidane, però en comptes de al pit, a tot el nas... Realment vergonyós i digne de ser sancionat amb una gran multa. En fi, un altre fet trist dels tants que s'han vist ja en els partits contra aquest equip.
Però centremnos en el que realment val la pena. Centremnos en el gran partit que van fer els nostres jugadors, un altre gran partit dels molts que s'han fet durant el que portem de temporada. Una altra victòria que es suma a la classificació i ja se'n porten 12 en 16 partits. Sense dubte, unes grans estadístiques.
Pel que fa al joc, cal dir que va estar controlat en tot moment pel Torrente-Massalcoreig. Però la punteria, al principi, semblava que s'havia esfumat per una estona. Els primers deu minuts van passar amb l'inamovible 0-0 al marcador.
Semblava, però, bastant clar que el gol havia d'arribar en un moment o altre. I així va ser quan Álvaro feia l'1-0 després d'una efectiva jugada ensajada fent passar la pilota per tot l'escaire. Pocs minuts més tard arribarien dos gols gairebé consecutius que distanciaven els locals fins al 3-0. Els autors d'aquests van ser Gerard i Bieto.
De llavors fins a l'arribada al descans només hi va quedar temps per un gol de Romaní, qui engaltava un gran xut i escurçava així les distàncies. Amb el 3-1 s'acabava la primera meitat.
El control del joc encara va ser més clar en la segona part. Els gols anaven caient a mesura que passaven els minuts i davant de la total falta de reacció dels jugadors del Hong-Kong.
Javi feia dos gols seguits, dos gols que es sumen al seu registre golejador, on ja s'hi reflecteixen fins a 27 gols en 14 partits jugats, gairebé una mitjana de dos gols per partit. Molt bona la temporada que està realitzant el jugador de Torrente de Cinca.
El 6-1 seria obra d'Álvaro. El noi més jove de l'equip i que portava una mala ratxa cara a porta. Ja s'havia estrenat fent l'1-0 i encara en faria un altre, el 8-1. Sense dubte el millor jugador del partit, amb tres grans gols i grans jugades. Aquesta temporada, tant just la segona que porta a l'equip, ja ha fet dotze gols. Realment uns registres de verdadera estrella. El gol intercalat, el 7-1, el marcaria Juanma.
Amb el 8-1 es va acabar el partit. Llavors seria el moment de la polèmica i de l'antiesportivitat comentada anteriorment. El partit ja no s'hagués tingut d'acabar després de tot el que va passar. Tot i això l'àrbitre va decidir acabar el partit i jugar-se, per tant, els últims dos minuts. Temps durant el qual Romaní va poder fer el seu segon gol amb el 8-2 definitiu.
El proper partit es jugarà a Agramunt, contra un equip de la zona baixa de la taula com és l'equip d'aquell poble. Esperem que es pugui rescatar una altra victòria per encarar amb optimisme el següent duel a casa contra el Balaguer, un equip dels més bons del grup.

Torrente-Massalcoreig: David, Juanma, Bieto, Javi, Gerard - Faustino, Álvaro, Franc, Mingo, Barneo
Entrenador: Xavier Molins

Hong-Kong: Miguel, Samuel, Ivan, Jose Mª, Romaní - Sebastian, Carlos, Andrés, Matías, Manuel


Joan Fargues

Reportatge fotogràfic:

31 de gen. 2011

LA RATXA NO S'ATURA

Doncs no, la ratxa no s'atura. Ni el Borges, sempre un rival molt dur, va ser capaç de frenar la magnífica ratxa triomfant que han encadenat els nostres guanyant els últims cinc partits de la primera volta. Una primera volta que s'acaba amb 11 victòries i només 4 derrotes, 115 gols a favor per 74 en contra, unes dades espectaculars que situen el nostre equip en la cinquena plaça de la classificació. Cal comentar que d'aquestes 4 derrotes només una es va patir a casa, va ser contra l'Alcarràs en el que va ser un dia per olvidar. Les altres tres van arribar a fora, concretament a les pistes del líder Sant Julià, del Castellar de la Ribera, segon, i del Balaguer, quart. En resum, una espectacular primera volta la que es va acabar aquest passat dissabte.
El Borges, que també serà, està clar, l'últim rival de la temporada, venia a Torrente de Cinca aquest passat dissabte situat en sisè lloc i amb l'objectiu d'apropar-se encara més al Torrente-Massalcoreig. Però els nostres van demostrar, tot i que amb cert suspens en la segona meitat, que ara per ara formen un equip molt ben conjuntat i inexpugnable pels rivals.
La primera part, que va acabar 3-1, va estar controlada en tot moment pels locals. Aquest s'avançaven als dos minuts amb un gol de Mingo després d'una gran jugada de Javi. Tot i l'estrena tan ràpida, en aquest partit no es va tenir la mateixa punteria cara a porta que s'havia tingut en els anteriors.
El Borges, però, tampoc feia gran cosa per marcar, però l'1-0 resultava massa incòmode. Les conseqüències d'això no es van fer esperar massa estona. A l'equador de la primera meitat Álvaro, intentant refusar l'esfèrica, se l'acabava introduint dins de la seva pròpia porteria, fent així l'empat a 1.
Un temps mort demanat per Xavier Molins va ser clau, ja que poc després Javi tornava a avançar el Torrente-Massalcoreig amb un gol de cap. El mateix jugador faria, poc després, el definitiu 3-1 amb el que s'arribaria al descans.
L'inici de la represa, amb gols de Barneo i Mingo en sis minuts, semblava que sentenciaria el partit. Però malauradament es va haver de sofrir. La defensa no va estar tant encertada com en les anteriors jornades, potser provocat pel relaxament que causaven els quatre gols de ventatja.
El Borges va reaccionar, i de quina manera. Arnau feia el 5-2 poc després del gol de Mingo i Albert el 5-3 dos minuts més tard. Lluny de reaccionar, encara que la mala punteria i la bona defensa visitant no ajudaven massa, el Torrente-Massalcoreig s'anava apagant a poc a poc. I la numerosa afició que hi havia una jornada més al Pavelló de Torrente de Cinca es temia el pitjor.
I el pitjor va arribar. En només un minut, del que va al 16 al 17, el Borges aconseguia fer la gran proesa d'aconseguir empatar un matx que se li havia ficat tant costa amunt.
Per sort pels locals encara quedaven dos minuts de joc. Dos minuts afortunats i tocats per la glòria que van tenir a Bieto com al gran protagonista. Primer amb un gol seu sobre la mateixa ratlla de gol i a continuació amb un gol de Mingo, que sumava el primer hat-trik de la temporada i el segon des de que juga a l'equip, a assistència del mateix Bieto. Un gran final d'un gran partit entre dos grans conjunts per acabar una molt gran primera volta.
La setmana que ve es descansa. El proper partit, i primer de la segona volta, també es jugarà a casa. Serà contra el Hong-Kong, un vell rival.

Torrente-Massalcoreig: Faustino, Mingo, Bieto, Óscar, Gerard - Álvaro, Juanma, Barneo, Javi
Entrenador: Xavier Molins

Borges: Xavier, Josep, Martí, Arnau, Albert - Marc, David, Pau, Jordi, Herve, Robert

Joan Fargues

Reportatge fotogràfic

24 de gen. 2011

EL CRACK DE LA GRANJA HA SIGUT PARE!!!

Voldria felicitar, en nom de tots aquells simpatitzants del Torrente-Massalcoreig, al jugador de la Granja d'Escarp, Gerard Arbonès. El segon màxim golejador en el que portem de temporada amb 16 gols, justament a 7 del momentani "pixixi" Javi, va ser pare d'un preciós nen el cap de setmana següent de Reis.
També, clar està, s'ha de felicitar a la seva muller, la Cristina, per portar al món al futur crack del Torrente-Massalcoreig.
Enhorabona parella!!!


Joan Fargues

DE GOLEJADA EN GOLEJADA S'OMPLE LA PICA

L'any 2010 no podia acabar d'una millor manera que amb un contundent 12-3, però es que pocs ens podiem imaginar que l'inici del 2011 seria encara millor. O, si més no, que es continuaria amb el bon joc i l'encert cara a porta que es va mostrar en l'últim partit abans de les festes nadalenques.
En els tres partits que es porten jugats aquest mes de gener, els nostres s'han passejat de manera molt clara pels camps en que ha jugat. Es va començar l'any amb una clara victòria per 2-9 a Cervera (Repor. Fotogràfric), la següent jornada es rebia a Torrent a l'Artesa de Segre en un partit que acabaria 14-6, (Repor. Fotogràfric) i aquesta passada jornada es jugava a la pista de Pardinyes on es guanyava amb el mateix resultat que a Cervera, 2-9 (Repor. Fotogràfic).
Els tres rivals cal dir que es trobaven en la zona mitja-baixa de la taula i que, per tant, no aparentaven, a priori, massa perill. Però també està clar que els nostres jugadors s'han trobat bastants inconvenients en els tres partits.
El dia de Cervera s'ha de tenir en compte que era el primer partit que es jugava després de l'aturada per les festes de Nadal i que aquests partits sempre són perillosos. Després també es trobava el fet de que la temporada anterior s'havia perdut en aquella pista.
El dia de l'unic partit a casa dels tres, contra l'Artesa de Segre, també presentava un clar inconvenient. El partit es jugava enmig de la festa major d'hivern de Sant Antoni i en un horari intempestiu com són les 19:30 a causa de que el pavelló estava ocupat.
I, finalment, el partit d'aquesta passada jornada a Pardinyes. Els inconvenients que presentava aquest eren bastant significatius. Primerament, el fet de que es portessin moltes temporades, 4 concretament, sense disputar un partit al pavelló d'aquest barri de Lleida. D'altra banda, el bon estat pel que passaven els jugadors del Pardinyes, que havien guanyat l'anterior jornada a casa del Balaguer, un dels capdavanters de la taula.
Comptant amb l'ultim partit del 2010, ja són 4 les victòries consecutives que es porten acumulades, i s'està a només una d'igualar el registre de 5 victòries consecutives que es va aconseguir entre les jornades 14 i 18 de la temporada passada. En aquest cas serien entre les jornades 11 i 15.
Esperant al Borges aquest proper dissabte, cal dir que el Torrente-Massalcoreig es troba en un excel·lent moment de forma. El bon joc que s'està fent va donant els seus fruits amb molts gols a favor, pocs en contra i, el que és més important de tot, amb molts punts.
Com hem comentat, el proper rival és el Borges. L'equip de les Garrigues sempre ha resultat ser un equip dels més forts del grup i aquesta temporada no ho promet ser menys. Situat només un lloc per sota dels nostres en la classificació, vindrà a donar-ho tot per treure quelcom positiu.
Des d'aquestes línies, m'agradaria felicitar als jugadors del Torrente-Massalcoreig per tot el que estan fent des del principi de temporada i que poc a poc s'està premiant amb els seus resultats corresponents. També voldria animar-los a continuar fent aquest joc que s'està fent i que, a finals de temporada promet donar el seu fruit. Ara, però, cal anar partit a partit i ens hem de centrar en el d'aquest dissabte a casa contra el Borges. Un partit difícil i que s'ha de tirar endavant per acabar inmillorablement la primera volta del campionat.
A PEL BORGES, NOIS!!!

Joan Fargues