Recuperem velles sensacions, ni més ni menys. Quatre anys feia que no guanyàvem el Castellar de la Ribera, molt lluny ja quedava aquell 4-1 aconseguit la temporada 06-07, quan encara jugàvem a Primera i a Massalcoreig. Moltes coses han canviat durant aquest temps, ara els dos equips ja portem varies temporades a Preferent, sent dos dels equips més potents del grup 5è.
El Castellar sempre ha sigut un rival molt fort per nosaltres, ja que només l'haviem pogut guanyar, fins ara, una vegada en vuit partits. Però nosaltres teniem l'esperança de que aquesta mala ratxa s'havia d'acabar algún dia, i per sort ja podem dir que s'ha acabat.
El d'aquest dissabte, centrant-nos en aquestes dades, presumia ser un partit dels bons, d'aquells que donen per a molt i que donen goig de veure. I així va ser, 4-2 va ser el resultat final, resultat que no es va decidir fins als últims segons de joc.
El partit va ser molt igualat, i es pot dir que es va resoldre, possiblement, pel nombre de jugadors a la banqueta. I és que mentres que nosaltres comptàvem amb fins cinc jugadors de recanvi, el Castellar només en tenia dos. I en un partit com aquest és quan millor van les rotacions. Tot i això, els visitants van plantar cara fins l'últim segon de joc, i no precisament amb poc perill cap a la porteria defensada, primer per David, i després per Oliver.
A la primera meitat aconseguiem avançar-nos en el marcador passats ja els deu minuts i marcant dos gols en menys d'un minut. El primer en pròpia porteria d'un defensa del Castellar, i el segon de Barneo llençant un xut col·locat directament a l'escaire de la porteria.
Els visitants, malauradament, van poder empatar el partit abans d'arribar al descans en dos jugades en que David no va tenir gens de sort.
La segona meitat va tenir la mateixa tònica. Molta igualtat entre els dos equips i poques ocasions clares. Anaven passant els minuts i cada cop semblava més clar que l'equip que aconseguiria marcar seria el que guanyaria els tres punts en joc.
Per sort, aquest equip va ser el nostre. Javi, quan tant sol restaven tres minuts de joc, enxufava un gran xut a la mitja volta davant del qual res va poder fer el porter. Un gol estratosfèric que ens donava la victòria.
El Castellar va ficar porter-jugador per tal de buscar el gol de l'empat, però la nostra defensa, molt ben posicionada, i Oliver no l'hi van deixar les coses gens senzilles. El 3-2 semblava que seria el resultat final, però al darrer segon de joc, un xut de Fran des del seu propi camp i a porteria buida va significar el definitiu 4-2.
Victòria molt important, tant com necessària, i que ens ajuda a pujar fins la quarta posició de la taula situant-nos un punt per sobre del Alta Segarra, el nostre rival d'aquest proper dissabte.
Torrente-Massalcoreig: David, Mingo, Bieto, Óscar, Javi - Oliver, Juanma, Fran, Barneo, Jaume, Gerard
Entrenador: Xavier Molins
Castellar de la Ribera: Iván, Jordi, Alexandre, Jaume, Marc - Javier, Eduard
Joan Fargues
Reportatge Fotogràfic:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada