Doncs sí, una molt mala primera meitat, que va acabar amb un parcial de 4-1 favorable al Llardecans, va ser la principal responsable de trencar la ratxa que portava el Torrente-Massalcoreig amb una derrota per 6-5. El partit es jugava al Poliesportiu de Llardecans, on encara no s'hi ha guanyat mai malauradament, contra un equip, el local, que venia de guanyar a la sempre complicada pista de Balaguer. A més se li havia de sumar les tres baixes destacables amb que comptava l'equip, que va fer que només hi haguessin dos jugadors de recanvi. Per tant, es presentava ser un partit realment complicat, i així ho va ser.
La primera meitat va ser bastant trista. El Llardecans es va mostrar en tot moment molt superior als nostres, tot i que van ser aquests els que es van avançar amb un gol en pròpia porteria dels locals. Fins llavors havien transcorregut uns dotze minuts sense massa ocasions en general.
Aquest gol, però, va permetre veure un millor joc. Sobretot per part del Llardecans, que en tres minuts va fer tres gols que va deixar molt tocat al seu rival. Dos d'aquests gols els va aconseguir el jove David pujat enguany del Juvenil.
El Torrente-Massalcoreig va quedar molt tocat amb el 3-1, i encara va poder veure com li marcaven un altre gol abans d'arribar al descans.
L'inici del segon període encara va ser més nefast. Dos gols més en contra en dos minuts i la lesió d'Óscar, que deixava l'equip amb tant sols un canvi, empitjoraven encara més les coses.
Però la tònica del partit no va tardar massa estona en canviar, per sort. Potser el fet de treure a Bieto com a porter-jugador va resultar clau, però el Torrente-Massalcoreig no va tardar massa estona en agafar el control del partit i en anar redüint progessivament la renda de cinc gols amb que comptava l'equip local.
Primer va ser Javi el qui, amb un xut creuat des de fora de l'àrea, s'encarregava de marcar el 6-2 i fer recuperar la il·lusió perduda, ja que encara quedava un quart d'hora de joc.
També va ajudar que el Llardecans es carregués en pocs minuts amb les cinc faltes. Això ho va poder aprofitar Barneo, que aquest cop sí que va estar encertat des dels onze metres. En va fer tres des d'aquesta posició, l'últim dels quals quan encara quedaven cinc minuts de partit. S'havia passat del 6-1 al 6-5 en poc més de deu minuts i sense jugadors de recanvi, ja que els cinc que hi havia disponibles, amb Bieto com a porter-jugador, havien jugat durant tota l'estona. Encara que Bieto s'aniria alternant amb un Faustino també bastant encertat en aquesta posició de porter avançat.
Cal comentar les grans parades que va fer Bieto sota els tres pals, a l'estil d'un gran porter, i que van ajudar a no perdre l'esperança de treure alguna cosa positiva d'aquest tant difícil partit. En els cinc últims minuts de joc ja no va passar gran cosa més. El resultat ja no es va poder moure tot i alguna altra ocació amb que varen comptar els nostres jugadors. Tot i això, el més complicat ja estava fet. El resultat ja no era tant ampli i el bon joc va tornar per moments.
Cal destacar el gran esperit de lluita i sacrifici que van mostrar els jugadors durant el darrer quart d'hora de joc. Sense jugadors suplents, van treure el màxim d'ells mateixos per poder lluitar fins al final i prop van estar de poder rascar, almenys, l'empat. És això amb el que ens hem de quedar, i no en la pèssima primera meitat tirada a la brossa. Ens hem de quedar en que mai hi ha res impossible, per molt complicat i llunyà que es vegi.
Aquest esperit final és el que s'ha de treure des del començament del partit de dissabte que ve. Un partit encara més complicat que aquest anterior, i en els que ens enfrontem al sempre perillós Castellar de la Ribera, equip amb el qual es va perdre a la primera volta.
M'agradaria donar les gràcies als nostres jugadors, especialment als presents a Llardecans, pel seu gran esperit de sacrifici, de lluita i de coratge que van mostrar durant els darrers quinze minuts de joc i al gran nombre d'aficionats que van assistir, tant de Massalcoreig com de Torrente de Cinca, al partit.
També destacar que aquest proper dissabte l'afició no ha deixar sola a l'equip. Ens espera un partit encara més dur que el jugat contra el Balaguer fa dues jornades i necessitem el gran públic que sempre assisteix als partits jugats a casa. Entre els jugadors i els aficionats hem de derrotar al Castellar de la Ribera per tal de no deixar escapar la segona plaça de la classificació que ara ocupem.
Llardecans: Pau, Marc, Iván, Oriol, David - Lluïs, Eric, Alejandro, Josep, Heribert, Víctor
Entrenador: Josep Mateu
Torrente-Massalcoreig: Faustino, Juanma, Franc, Óscar, Javi - David, Bieto, Barneo
Entrenador: Xavier Molins
Joan Fargues
Reportatge Fotogràfic:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada