Quin partidàs es va veure el dissabte al pavelló de Torrente de Cinca. Quin partidàs jugat per dos grans equips, un partit d'aquells que són per disfrutar de l'esport del futbol sala, un partit d'infart, de passió i de gols, d'espectacle del bó, un partit dels que creen afició.
S'enfrontaven dos dels millors equips del grup 5è de Preferent, el Torrente-Massalcoreig i el Balaguer. Dos equips empatats a 39 punts en els llocs 4 i 5 de la classificació. El partit prometia molt i no va defraudar gens.
Començaven els nostres amb la possessió de la pilota, encara que sense crear massa perill. El Balaguer, ben plantat al darrera, esperava amb seguretat i paciència la seva oportunitat. Fruit d'aquest domini arribaria el primer gol del partit, marcat pel pichichi d'aquesta temporada Javi. Quina eficàcia davant de porta que està demostrant aquest noi enguany, realment imparable, i és que amb els dos gols que marcaria aquesta jornada ja en suma 31 en tant sols 18 partits.
Óscar, en el seu retorn a l'equip després d'unes jornades de baixa per lesió, seria l'autor del 2-0 al minut 10 d'aquesta primera meitat. Aleshores va arribar la reacció de l'equip visitant, qui fins llavors no havia portat massa perill a la porteria de David. Poc a poc anava semblant que estava més a prop el 2-1 que el 3-0, ja que el Balaguer s'havia fet de manera clara amb la pilota.
Tot i això, un gran David, quin gran partit el seu refusant mil i una pilotes, s'encarregava de mantenir el 2-0. Un 2-0 que es va veure incrementat al quart d'hora, quan Gerard, en un contraatac, augmentava la renda local fns als tres gols.
A les acaballes del primer període arribaria el primer gol del Balaguer amb un xut des de fora de l'àrea d'Eduard. Un gol que va fer molt mal als nostres i que va donar esperances als de la Noguera de cara a remuntar durant els segons vint minuts.
I és que aquest gol va donar energia als jugadors visitants a l'inici de la represa. Un inici molt diferent al de la primera part. L'equip que comptava amb la possessió de la pilota era en aquest cas el Balaguer, mentre que el Torrente-Massalcoreig estava tancat al darrere. No va tardar massa, desgraciadament, en arribar el 3-2, segon gol d'Eduard. I amb aquest va arribar, gairebé consecutivament, el gol de l'empat, obra de Tomàs.
Del 3-0 s'havia pasat al 3-3. Tot pintava molt negre, ja que el Balaguer estava molt millor psicològicament que els nostres jugadors. Encara es va enfosquir més la cosa quan Jordi feia el 3-4 i feia el que semblava pràcticament impossible pocs minuts abans com era el parcial de 4-0 visitant i, per tant, la remuntada.
Poc després arribava una jugada que hauria pogut canviar de manera definitva el signe del partit. El Torrente-Massalcoreig s'encarava directe a porteria amb un contraatac de tres davanters per només un defensa. La jugada semblava clara de gol, però l'àrbitre, en un dels pocs errors clamorosos que va cometre durant el partit no deixava continuar la jugada i pitava una falta anterior favorable als locals. Es va passar del més que probable empat a 4 al 3-5 que es veuria a la jugada següent amb els locals encara protestant.
Menys mal que Gerard escurçaria distàncies només trenta segons després. Aquest gol va donar l'esperada reacció al Torrente-Massalcoreig. Equip que es tornava a ficar dintre del partit i més que s'hi ficaria quan Bieto faria el 5-5 un minut més tard amb un gol de doble penal.
Quedaven tant sols quatre minuts i el partit estava d'allò més viu, qualsevol cosa podia passar. I bé que la va passar. Tot i que es va haver de patir un altre gol en contra, obra de Tomàs des del punt de doble penal després d'una falta més que dubtosa. Quedaven només dos minuts però els nostres no es desanimaven i, empesos per l'afició, quina gran afició un cop més, serien capaços d'aconseguir guanyar el partit.
Óscar, robant la pilota a l'últim defensa del Balaguer, faria l'empat a 6. El més gros arribaria quan restaven, tant sols, quaranta segons. Javi empalmava un gran xut des de fora de l'àrea que, després de rebotar en un defensa, introduïa la pilota dintre de la porteria.
El partit es va acabar aquí, amb el 7-6, amb un resultat inolvidable i que situa al Torrente-Massalcoreig segon a la classificació després de l'empat de l'Alcarràs. Aquesta temporada, més que mai, promet i de quina manera. De moment ja s'ha fet el primer pas deixant un rival directe, el Balaguer, tres punts per sota.
El pròxim partit es jugarà a la sempre complicada pista d'Almacelles dissabte dia 12, ja que aquesta setmana es descansa.
Torrente-Massalcoreig: David, Franc, Bieto, Javi, Gerard - Álvaro, Juanma, Barneo, Óscar
Entrenador: Xavier Molins
Balaguer: Xavier, Guifré, Tomàs, Josep, Eduard - Miquel, Aleix, Jordi, Raül, Cayetano
Entrenador: Jose Francisco Prior
Després d'aquestes línies, m'agradaria donar les gràcies als jugadors per haver-ho donat tot durant els quaranta minuts de joc i per haver-nos ofert un tant gran partit de futbol sala.
També voldria donar les gràcies a la gran afició, un cop més, que es va poder veure durant el partit. Una gran afició que mai ha deixat sola a l'equip i que dissabte no va ser menys. Sense dubte, la millor afició de tot el grup 5è de Preferent i, molt possiblement, de tota Preferent. Una afició que es necessita de cara a afrontar la recta final de la temporada amb les màximes opcions possibles d'acabar entre els dos primers de la classificació.
SOM-HI TORRENTE-MASSALCOREIG, ENTRE TOTS HO ACONSEGUIREM!!!
Joan Fargues
Reportatge Fotogràfic:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada