Començar l'any amb un derbi contra un vell conegut com l'Alcarràs, no està gens malament. Si aquest derbi acaba amb victòria del Torrente-Massalcoreig, la satisfacció ja és màxima. I encara ho és més si ens centrem en el transcorregut d'un partit que va tenir de tot i que es pot definir perfectament amb aquestes paraules: remontada davant d'un Alcarràs totalment impresentable. Sense oblidar el que va passar en el tema extraesportiu, val més parlar solsament del que realment importa, el tema esportiu.
No massa bé començaven les coses pels nostres interessos quan l'Alcarràs es ficava amb un 2-0 en el marcador als sis minuts de joc. Van ser, sense dubte, els pitjors minuts d'un Torrente-Massalcoreig al qual els locals no deixaven pràcticament passar de mig camp.
La reacció visitant no va trigar en arribar, i el primer gol, obra de Juanma, arribaria quatre minuts més tard. Aquest gol va ser la clau del partit. A partir de llavors els jugadors de l'Alcarràs van treure la seva pitjor cara, la bruta, i els nostres jugadors van treure la seva millor versió, la del control del partit.
Pau faria l'empat a 2 al quart d'hora de joc. Amb aquest resultat es va arribar al descans, tot i que el jove jugador de Mequinenza va tenir a les seves botes l'opció de fer el 2-3 amb un doble penalti fallat.
La segona part va començar amb el Torrente-Massalcoreig jugant amb superioritat numèrica. Aquest fet es va saber aprofitar de la millor manera, ja que Javi feia el 2-3 al primer minut de joc. El més difícil, la remuntada, ja s'havia aconseguit. Ara quedava per complir una feina potser encara més complicada, mantenir el resultat fins al final del partit.
Per sort, els jugadors de l'Alcarràs estaven totalment fora del partit. Gràcies, en bona mesura, al bon joc dels jugadors visitants, els quals eren els amos i senyors del partit. La ventatja en el marcador no tant sols es va mantenir, sinó que es va poder ampliar amb un gol de Gerard des del punt de doble penalti.
Perdent 2-4 a falta de sis minuts pel final del partit, els locals es van veure obligats a treure porter-jugador, i cal dir que, amb joc de cinc, ho van fer força bé. Van poder escurçar distàncies en una de les primeres jugades i, amb el 3-4, el partit va agafar un altre color. Menys mal, però, que Oliver es va mostrar, per enèsim cop, inconmensurable sota els pals.
El resultat ja no es va moure fins als darrers divuit segons de matx, quan Javi marcava a porteria buida i matava el partit. S'havíen passat uns minuts molt emocionants i plens de nervis i tensió, però el pitjor ja estava passat. La cel·lebració del gol va ser, està clar, la més efusiva d'aquesta temporada a Territorial Catalana. Guanyar un derbi a camp contrari, i encara més després de com havia transcorregut el partit, s'ho mereixia.
L'Alcarràs encara va tenir temps per fer el definitiu 4-5 als darrers segons, però ja era massa tard com per pensar en un possible empat.
S'han tingut que jugar fins a cinc partits a camp contrari per tal d'aconseguir la primera victòria com a visitants a Territorial Catalana. A partir d'ara en vindran moltes més.
Aquest proper dissabte, i coincidint amb la Festa Major de Sant Antoni, jugarem a Torrente de Cinca el partit més complicat dels tres que falten per acabar la primera volta. Ens visita l'actual segon classificat, l'Alforja. Amb un poliesportiu ple serà més senzill poder plantar-li cara a aquest rival tant fort. SOM-HI!
Alcarràs: Raul, Hector, David, Oriol, Marc - Joan, Antonio, David G., Jordi, Ramon
Entrenador: Joan Martínez
Torrente-Massalcoreig: David, Alvaro, Pau, Javi, Gerard - Oliver, Albert, Juanma, Fran, Mingo, Jaume
Joan Fargues
Reportatge Fotogràfic, (Paco Badia):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada