EMPAT AMB GUST A VICTÒRIA

Els resultats, si un creu amb sí mateix, acaben arribant. Així és com es podria resumir el partit jugat a Valls aquest cap de setmana. Ens enfrontàvem, possiblement, al pitjor equip dels que ens havíem enfrontat fins ara. El Valls, recent ascendit aquesta temporada com nosaltres, és un equip de mitja taula que té la salvació com a objectiu d'aquesta temporada, i això es va notar força.

Va ser un partit molt igualat, d'aquells en els quals pot guanyar qualsevol dels dos conjunts i en el qual treure-hi un punt s'acaba veient com quelcom molt satisfactori. Sobretot en el nostre cas, ja que tant sols haviem sumat una victòria fins aquest moment per tres derrotes encaixades. 5-5 va ser el resultat definitiu d'un partit que va tenir emoció fins en el darrer segon de joc. 

La primera meitat va començar amb els nostres jugadors molt ben posicionats en defensa i sortint amb perilloses jugades a la contra. Fruit d'una d'aquestes contres va arribar el primer gol del partit. Una jugada que va acabar amb falta a la frontal de l'àrea va ser llençada magistralment per Pau, qui va fer passar la pilota directament a l'escaire esquerra de la porteria local. 

Desgraciadament, però, aquest 0-1 va durar molt poc. I és que amb el gol encaixat, el Valls va reaccionar. En cinc minuts l'equip local va poder capgirar el marcador ficant un 2-1 que es podia veure com una mica injust. 

Perdent per només un gol, Bieto es va decidir per sortir a la pista amb la samarreta del porter-jugador en busca del gol de l'empat abans d'arribar al descans. Però si hi ha una cosa clara en l'esport del futbol sala és que si un jugador de pista juga de porter-jugador no es pot ficar a regatejar ja que té tota la porteria buida i qualsevol pèrdua de la pilota pot significar un gol de l'equip contrari. Això sembla que Bieto no ho tenia massa clar i un jugador del Valls ho va aprofitar per fer el 3-1 i marxar al descans amb una ventatja de dos gols. 

Només iniciar-se el segon temps, dos errors més en defensa ens van costar dos gols més en tant sols vint segons. Quedava encara un quart d'hora de joc, però el partit semblava sentenciat ja amb un clar 5-1 en el marcador. Res més lluny de la realitat, aquí és on va sortir el millor joc del Torrente-Massalcoreig en el partit i, possiblement, en la temporada. 

Bon posicionament en defensa, sacrifici i lluita per cadascuna de les pilotes, bones transicions en atac i, el que és més destacable, molt d'encert en els metres finals. Gràcies a tot això es va poder empatar el partit en només cinc minuts. És cert que amb el 5-1 a favor els locals van abaixar el ritme, però els gols de Javi, Barneo en dues ocasions, i Mingo, van fer arribar l'empat quan menys s'esperava. 

Haver marcat el sisè ja hagués sigut massa. D'ocasions se'n van tenir per això. La més destacada, després d'unes quantes parades d'Oliver, que un cop més va tornar a fer una gran actuació, la va tenir Bieto en el darrer segon de partit quan després d'una jugada embarullada se li va quedar la pilota morta als seus peus dintre de l'àrea però va acabar pegant en el pal i sortint fora. 

Amb el 5-5 es va arribar al final. Ara ja podem dir que sabem el que és puntuar jugant com a visitant en la nova categoria de Territorial i segur que, després d'aquest empat, en venen molts més de punts a fora. On convé sumar els màxims punts possibles és a casa, on, després del pont de Tots Sants, hi disputarem dos partits seguits contra dos equips que han començat la temporada pitjor que nosaltres. El primer serà La Pineda. 

Valls: Enrique, Jose Luis, Juan Antonio, Ivan, Jordi - Jose Antonio, Josep, Adrià, Marc, Alberto

Torrente-Massalcoreig: David, Juanma, Bieto, Jaume, Javi - Oliver, Mingo, Barneo, Pau

Joan Fargues

Reportatge Fotogràfic (Paco Badia):