El passat dissabte ens enfrontàvem al Castellserà. Era tot just el segon partit de la temporada que disputàvem al poliesportiu de Torrente de Cinca i tocava sumar algún puntet després de dues derrotes consecutives contra dos equips de la part baixa com el Cambrils i el Botarell. Després de la desfeta contra el Cambrils, en el pitjor partit de la temporada, a Botarell ja hi va haver una clara sensació de recuperació i, tot i perdre, ens vam merèixer treure quelcom positiu d'aquell partit.
Contra el Castellserà s'havia d'afirmar aquesta recuperació i, tot i que el partit va acabar amb molt de sofrimet, els tres punts es van quedar a casa. 7-6 va acabar reflexant el marcador d'un encontre que va tenir dos parts ben diferenciades.
Els primers vint minuts van ser totalment nostres. El Castellserà, que semblava que havia vingut de passeig a Torrente de Cinca, es va mostrar totalment nefast davant del gran joc desplegat pels jugadors del Torrente-Massalcoreig en la que va ser, amb moltes possibilitats, la millor primera meitat de la temporada.
Un a un els gols van anar caient. Javi obria la llauna als tres minuts de joc i Álvaro, en dues ocasions, Mingo, Jaume i Pau el van seguir. Un 6-0 clar i merescut reflexava el marcador havent entrat ja al darrer minut de la primera meitat. Encara hi va haver temps, però, perquè el Castellserà marqués el seu primer gol abans d'arribar als vestidors.
Ni els més optimistes podien pensar que s'arribaria al descans amb el marcador de 6-1 i amb la sensació que s'hagueren pogut marcar uns quants gols més. Malauradament, però, tot canviaria a la segona meitat.
Massa relaxats van sortir els nostres jugadors al segon període. Uns massa relaxats i els altres, els del Castellserà, molt més enxufats del que ho havien estat en el primer temps. Aquest fet va propiciar que en només tres minuts els visitants retallessin encara més les distàncies amb dos gols de David.
Javi va fer el 7-3. Tot feia pensar que amb aquest gol el partit es tornaria a ficar en el seu lloc i que el Torrente-Massalcoreig tornaria a agafar el control de la pilota. Però res més lluny de la realitat, en un obrir i tancar d'ulls, el Castellserà va fer tres gols consecutius en poc més d'un minut i la tensió i el sofriment apareixien al pavelló.
Per sort, el sisè gol visitant va ser l'últim gol de la tarda. Tot i que qualsevol dels dos equips van disfrutar de clares ocasions de gol, el marcador ja no es va moure. Gràcies, en bona mesura, al gran joc en defensa realitzat pels jugadors locals durant els més de vuit minuts que restaven per la finalització.
D'aquest partit ens hem de quedar, més enllà de la victòria i els tres punts aconseguits, amb la gran primera meitat jugada, on vam passar totalment per sobre d'un equip, el Castellserà que la temporada passada va sumar un punt més que nosaltres a Preferent. Tot i això, tampoc s'ha d'oblidar que a Territorial no hi ha cap equip feble i que, a la mínima que et despistes, el rival pot canviar totalment la dinàmica d'un partit.
Ara venen dos caps de setmana de descans, un per la festivitat del 8 de desembre, i l'altre perquè el Prats de Rei es va retirar de la competició. Així doncs, només queda un partit per disputar en aquest 2012. Serà contra l'Aldea, un equip descendit enguany de 3a Nacional i que actualment té cinc punts més que el Torrente-Massalcoreig. No serà gens fàcil, però davant de la nostra afició tot és possible.
Torrente-Massalcoreig: David, Álvaro, Juanma, Bieto, Javi - Oliver, Fran, Mingo, Jaume, Pau, Gerard
Castellserà: Barbero, Marc, Moha, David, Castellà - Xavier, Sergi, Marcel, Oualid
Entrenador: Xavier Llobet
Joan Fargues
Fes-te Soci i posat La Bufanda del teu Club
3 de des. 2012
27 de nov. 2012
QUAN LA PILOTA NO VOL ENTRAR...
Una autèntica llàstima la que es produeix quan domines en un partit i tens les millors ocasions, i acabes perdent perquè la pilota no ha volgut entrar. Això és el que ens va passar aquest passat dissabte a Botarell. Ens enfrontàvem a un equip situat un punt per sota nostre i, per tant, tot feia preveure que almenys un empat es podia treure d'aquesta visita. Però no va poder. El resultat amb el qual es va arribar al final dels quaranta minuts mostrava un 5-3 totalment injust. Injust no potser pel fet d'haver jugat el millor partit de la temporada, però sí pel fet d'haver tingut moltes més ocasions que un equip local, el Botarell, que va tenir en tot moment la sort de cara i que va saber jugar molt bé les seves cartes.
A la primera meitat, el Botarell es va ficar en deu minuts amb el resultat de 2-0 gràcies a una bona jugada de Jordi i a una indecisió entre David i Jaume a l'hora de refusar la pilota. Van ser, possiblement, els pitjors minuts d'un Torrente-Massalcoreig que no va trigar gaire en reaccionar.
Només un minut després Juanma obria la llauna visitant i escurçava distàncies en el marcador. Amb el 2-1 el partit va canviar radicalment. Els nostres jugadors van crear moltes i diverses ocasions però que malauradament, entre els pals, el porter i la sort, es van encarregar de refusar.
Una ocasió rere l'altra anaven caient, fins que el Botarell, sense fer gran cosa, es va trobar amb un contraatac i amb el tercer gol de la tarda. Amb el 3-1 es va arribar al descans, tot i que Gerard, en un doble penalti, hagués pogut fer el 3-2. Però no, aquest dissabte no era el nostre dia.
A la segona meitat, més del mateix. Cert és, però, que durant els primers deu minuts no es va fer res de res. Però també és cert que a partir d'aleshores fins a la conclusió del partit, l'encontre va ser un monòleg ofensiu per part del Torrente-Massalcoreig. Tot i això, els nostres gols no van arribar fins als últims trenta segons de joc, quan ja perdiem 5-1 i quan els tres punts ja estava clar que es quedarien a casa. Els gols d'Álvaro i d'Albert, dos jugadors que aquesta temporada tornen a l'equip i que s'estrenaven així com a golejadors, només van servir per tancar el matx amb el 5-3 definitiu.
D'aquest partit ens hem de quedar amb la bona reacció de l'equip després del mal partit jugat la setmana passada. No vam guanyar, però podem dir que vam ser superiors al Botarell, i que ens vam merèixer, almenys, l'empat.
Aquest proper dissabte ens visita el Castellserà. Aquest equip, al qual ja ens vam enfrontar la temporada passada, només porta tres punts més que nosaltres. Així que toca esperar que no plogui i que es pugui jugar el segon partit del curs a Torrente de Cinca. Ara, més que mai, hem d'apretar i hem de creure en nosaltres mateixos. Ara, més que mai, PODEMOS!
Botarell: Guillem, Jordi, Iván, Lluís, Víctor - David, Andreu, Daniel, Arnau, Marc, Eric, Andrés
Torrente-Massalcoreig: David, Bieto, Pau, Javi, Gerard - Oliver, Albert, Álvaro, Juanma, Fran, Mingo, Jaume
Joan Fargues
Reportatge Fotogràfic (Paco Badia) :
A la primera meitat, el Botarell es va ficar en deu minuts amb el resultat de 2-0 gràcies a una bona jugada de Jordi i a una indecisió entre David i Jaume a l'hora de refusar la pilota. Van ser, possiblement, els pitjors minuts d'un Torrente-Massalcoreig que no va trigar gaire en reaccionar.
Només un minut després Juanma obria la llauna visitant i escurçava distàncies en el marcador. Amb el 2-1 el partit va canviar radicalment. Els nostres jugadors van crear moltes i diverses ocasions però que malauradament, entre els pals, el porter i la sort, es van encarregar de refusar.
Una ocasió rere l'altra anaven caient, fins que el Botarell, sense fer gran cosa, es va trobar amb un contraatac i amb el tercer gol de la tarda. Amb el 3-1 es va arribar al descans, tot i que Gerard, en un doble penalti, hagués pogut fer el 3-2. Però no, aquest dissabte no era el nostre dia.
A la segona meitat, més del mateix. Cert és, però, que durant els primers deu minuts no es va fer res de res. Però també és cert que a partir d'aleshores fins a la conclusió del partit, l'encontre va ser un monòleg ofensiu per part del Torrente-Massalcoreig. Tot i això, els nostres gols no van arribar fins als últims trenta segons de joc, quan ja perdiem 5-1 i quan els tres punts ja estava clar que es quedarien a casa. Els gols d'Álvaro i d'Albert, dos jugadors que aquesta temporada tornen a l'equip i que s'estrenaven així com a golejadors, només van servir per tancar el matx amb el 5-3 definitiu.
D'aquest partit ens hem de quedar amb la bona reacció de l'equip després del mal partit jugat la setmana passada. No vam guanyar, però podem dir que vam ser superiors al Botarell, i que ens vam merèixer, almenys, l'empat.
Aquest proper dissabte ens visita el Castellserà. Aquest equip, al qual ja ens vam enfrontar la temporada passada, només porta tres punts més que nosaltres. Així que toca esperar que no plogui i que es pugui jugar el segon partit del curs a Torrente de Cinca. Ara, més que mai, hem d'apretar i hem de creure en nosaltres mateixos. Ara, més que mai, PODEMOS!
Botarell: Guillem, Jordi, Iván, Lluís, Víctor - David, Andreu, Daniel, Arnau, Marc, Eric, Andrés
Torrente-Massalcoreig: David, Bieto, Pau, Javi, Gerard - Oliver, Albert, Álvaro, Juanma, Fran, Mingo, Jaume
Joan Fargues
Reportatge Fotogràfic (Paco Badia) :
Subscriure's a:
Missatges (Atom)