EMPAT VALUÓS, TOT I QUE INSUFICIENT

Partit molt igualat el d'aquest passat dissabte contra el Botarell. Hagués pogut guanyar qualsevol dels dos equips, i al final va acabar amb un empat que no acaba de satisfer a cap dels dos equips. Possiblement beneficia més al conjunt tarragoní, que ja té la permanència gairebé assegurada, que a un Torrente-Massalcoreig que no s'acaba d'allunyar dels llocs perillosos de la classificació.
Amb un parcial de 2-2 semblava que acabaria la primera meitat. El Botarell es va avançar dos cops en el marcador, però els locals van saber empatar en les dues ocasions amb gols de Gerard i de Mingo, aquest des del punt de doble-penalti.
Però en la última jugada abans d'arribar als vestidors, el Botarell va marcar el tercer gol davant la falta d'atenció de la defensa del Torrente-Massalcoreig. 2-3 al descans i amb la sensació de sempre: poc encert en atac i poca fortalesa en defensa.
Als quatre minuts de la represa arribava el 3-3, obra, un altre cop, de Gerard. Amb aquest empat semblava que s'aniria a més i que era el primer pas cap a la victòria. Però res més lluny de la realitat, el Botarell es tornava a avançar i, aquest cop, amb dos gols consecutius.
Per sort, encara hi havia temps per reaccionar, i així va ser. Gerard feia el seu tercer gol de la tarda poc després del 3-5 i deixava oberta la porta de la possible remuntada. El Torrente-Massalcoreig, ara sí, es va fer amb el total domini del partit i de la pilota i va començar a crear més jugades de perill. Així com també va augmentar la pressió en defensa.
Tota aquesta millora va fer possible empatar un partit que s'havia posat costa amunt. En una jugada de pressió en la sortida de la pilota, Mingo li robava la pilota al defensa i es plantava sol davant el porter, al qui va superar amb un potent xut.
Quedaven cinc minuts encara. El marcador reflexava un empat a 5, i, tot i que qualsevol empat a hores d'ara té un gran valor, s'havia d'anar a per la victòria. Es van tenir oportunitats per fer el sisè gol, però, malauradament, el resultat de 5-5 ja seria el definitiu.
El partit va acabar amb la sensació de que l'empat sabia a poca cosa i que, d'haver estat més atents en defensa, s'hagués pogut guanyar.
Toca passar pàgina i centrar-se en el següent partit. Aquest proper dissabte viatgem fins Castellserà per enfrontar-nos a un equip que vam guanyar 7-6 a la primera volta, i que, a hores d'ara, es troba situat en l'últim lloc de la classificació. Per tant, perquè no pensar amb la victòria? Vamos equipo!

Torrente-Massalcoreig: Oliver, Álvaro, Mingo, Pau, Gerard - David, Albert, Juanma, Fran

Botarell: Guillem, Jordi, Iván, Lluïs, Edgar - Andreu, Daniel, Marc, Eric, Andrés

Joan Fargues

Reportatge Fotogràfic (Paco Badia):

NO HI HA SORT

Bon partit el jugat pels nostres jugadors aquest passat dissabte a Cambrils. Moltes ocasions creades, moltes arribades amb perill a la porteria contrària, però van faltar dos de les coses que més trobem en falta aquesta temporada, la punteria i la sort. Sense punteria ni sense sort, tot és fa més complicat, inclús guanyar en un partit en el que el rival et deixa tenir el control de la pilota. Així, es tornava a encaixar una derrota d'aquelles que fan mal, contra un rival directe en la lluita per la salvació, amb el definitiu resultat de 4-2.
El Cambrils va sortir amb una mica més d'empenta en els primers minuts. Fruit d'això va arribar el primer gol del partit als sis minuts de joc. Aquest gol va fer reaccionar al Torrente-Massalcoreig, el qual sense fer un gran joc, sí que començava a tenir el control de la pilota i alguna que altra ocasió. Encara que el Cambrils, tot i cedir la pilota al rival, també disposava de perilloses accions al contraatac.
Els minuts passaven i el resultat no es movia. De fet, no es va tornar a moure fins la recta final de la primera meitat. Quan quedaven poc menys de cinc minuts pel descans, els jugadors visitants aprofitaven una falta indirecta per cessió al porter per, després d'una bona jugada ensajada, ficar l'empat a 1 amb gol de Juanma.
Empat just el que reflectia el marcador en aquell moment. Però l'alegria va durar molt poc, ja que només un minut després el Cambrils es tornava a avançar. Amb el resultat de 2-1 es va arribar al descans.
La segona meitat, com no havia succeït en la primera, va tenir un dominador clar. El Torrente-Massalcoreig va ser l'amo i senyor dels darrers vint minuts. Tant en atac, creant moltes i perilloses ocasions però sense encert en els metres finals, com en defensa, on els nostres jugadors van estar molt encertats.
Però si una cosa hi ha clara en el món de l'esport, és que normalment si perdones cara a porta ho acabes pagant molt car. I així va ser. El Cambrils, sense fer res, marcava el 3-1 als deu minuts de la represa. Amb aquest resultat ja no en quedava cap altra que treure Juanma de porter-jugador, però res va canviar.
El Torrente-Massalcoreig només va estar encertat quan s'estava arribant al final del partit. Un gol de Fran quan restaven trenta set segons de joc encara ens va donar alguna esperança de poder treure, almenys, un empat. Desgraciadament, no era el dia. El Cambrils va marcar el 4-2 a porteria buida i el partit es va acabar.
El millor de tot és la sensació que va donar l'equip durant molts minuts. Unes ganes de superació, d'esforç, de treball i de sacrifici que, tot i la derrota, ens permeten estar més o menys contents i optimistes de cara a la propera jornada.
El dissabte que ve ens visitarà el Botarell. Ja toca guanyar un partit, i el Botarell sembla ser un rival propici per conseguir la victòria, ja que és un rival de la nostra lliga. S'ha d'anar a per totes i, si ens acompanyen la sort i la punteria, es podrà guanyar. Vamos equipo!

Cambrils: Josep Mª, Joan, Bernat, Jordi O., Catalin - Jordi S., Xavier, Albert
Entrenador: Jordi Armengol

Torrente-Massalcoreig: Oliver, Álvaro, Juanma, Jaume, Javi - Fran, Pau, Gerard    

Joan Fargues