Aquest dissabte se'ns va escapar l'oportunitat de guanyar a un dels equips més forts del grup, l'Alforja. Els nostres jugadors van fer un gran partit, tenint al 2n classificat tancat al darrere i creant les millors ocasions d'un partit que es va escapar al minut 26 i que es va perdre havent fet mèrits, inclús, per haver guanyat. El resultat final va ser el d'un ajustat 4-5.
La primera meitat va començar amb un gol de l'Alforja als tres minuts de joc. Aquesta va ser una de les poques arribades dels visitants en tot el període, ja que a partir d'aleshores el Torrente-Massalcoreig es faria amb el control de la pilota. L'empat, totalment merescut, no arribaria fins nou minuts després sent Jaume el seu autor.
Possiblement, el fet negatiu d'una espectacular primera part es va trobar, a banda de les numeroses ocasions errades, fruit també de la mala sort, va ser el d'arribar a les cinc faltes comeses. Això va propiciar que l'Alforja, sense fer cap mena de mèrits per anar per davant en el marcador, marqués l'1-2 de doble-penalti.
Semblava mentida que després de l'espectacular primera part realitzada pel Torrente-Massalcoreig, s'estava a punt d'arribar al descans per sota en el marcador. Però encara quedava el millor.
En uns increïbles últims 30 segons, els nostres jugadors van marcar dos gols, concretament Pau i Mingo, que ens donaven una victòria parcial de 3-2 a la finalització dels primers vint minuts. Semblava mentida, però estàvem guanyant al 2n classificat i el resultat encara s'havia quedat curt veient els mèrits d'uns i altres.
La represa va tenir un minut fatídic, el sis, en el qual se'ns va escapar gran part del partit. Va ser un minut en el qual es va passar d'una jugada al contraatac, que hagués pogut significar el 4-2, a veure Javi, el nostre màxim golejador, una targeta vermella directa per haver-se encarat amb un rival.
Tot això ho va aprofitar l'Alforja per reaccionar i, jugant amb superioritat numèrica, fer el gol de l'empat pocs segons després. Més desgraciat va ser encara el 3-4, un gol fet de corner directe i en el qual la pilota va rebotar en Jaume abans d'entrar a la porteria defensada per David.
Ni anant per sota en el marcador els nostres jugadors van perdre els ànims, i van tornar a disfrutar d'ocasions per ficar l'empat a 4. Però l'equip que va marcar va ser el visitant. El 3-5, i faltant vuit minuts, ja es va veure com quelcom massa difícil d'aixecar i encara més tenint en compte que l'Alforja és un dels punters del grup.
Va sortir Juanma de porter-jugador per intentar escurçar les distàncies, però ni així es va poder crear massa perill a la porteria d'un Alforja que, anant per endavant en el marcador, ja es mostrava més segur al darrere. El gol d'Álvaro, el definitiu 4-5, va arribar des del punt de penalti quan només quedaven 30 segons per acabar el matx. Llavors ja era, per desgràcia, massa tard.
Una autèntica llàstima aquest partit, la veritat. Es va plantar cara al 2n classificat, es va jugar gairebé sempre en camp de l'Alforja, es van tenir les millors ocasions, i tot això no va ser suficient com per, almenys, treure-hi un empat. No en queda altra que aixecar-se, i que millor que fer-ho en el proper partit. Aquest dissabte viatgem fins a Solsona per jugar en una pista en la qual encara no hi hem jugat mai i on ens enfrontarem al Penya Barcelonista, un equip que tenim quatre punts per sobre. No serà gens fàcil, però es pot guanyar.
Torrente-Massalcoreig: Oliver, Álvaro, Juanma, Jaume, Javi - David, Fran, Mingo, Bieto, Pau
Alforja: Francesc X., Jordi, Òscar, Ivan, Sergi - Christian, Joaquim, Ernest, Joan, Gerard
Joan Fargues
Fes-te Soci i posat La Bufanda del teu Club
21 de gen. 2013
14 de gen. 2013
GRAN ESTRENA DEL 2013
Començar l'any amb un derbi contra un vell conegut com l'Alcarràs, no està gens malament. Si aquest derbi acaba amb victòria del Torrente-Massalcoreig, la satisfacció ja és màxima. I encara ho és més si ens centrem en el transcorregut d'un partit que va tenir de tot i que es pot definir perfectament amb aquestes paraules: remontada davant d'un Alcarràs totalment impresentable. Sense oblidar el que va passar en el tema extraesportiu, val més parlar solsament del que realment importa, el tema esportiu.
No massa bé començaven les coses pels nostres interessos quan l'Alcarràs es ficava amb un 2-0 en el marcador als sis minuts de joc. Van ser, sense dubte, els pitjors minuts d'un Torrente-Massalcoreig al qual els locals no deixaven pràcticament passar de mig camp.
La reacció visitant no va trigar en arribar, i el primer gol, obra de Juanma, arribaria quatre minuts més tard. Aquest gol va ser la clau del partit. A partir de llavors els jugadors de l'Alcarràs van treure la seva pitjor cara, la bruta, i els nostres jugadors van treure la seva millor versió, la del control del partit.
Pau faria l'empat a 2 al quart d'hora de joc. Amb aquest resultat es va arribar al descans, tot i que el jove jugador de Mequinenza va tenir a les seves botes l'opció de fer el 2-3 amb un doble penalti fallat.
La segona part va començar amb el Torrente-Massalcoreig jugant amb superioritat numèrica. Aquest fet es va saber aprofitar de la millor manera, ja que Javi feia el 2-3 al primer minut de joc. El més difícil, la remuntada, ja s'havia aconseguit. Ara quedava per complir una feina potser encara més complicada, mantenir el resultat fins al final del partit.
Per sort, els jugadors de l'Alcarràs estaven totalment fora del partit. Gràcies, en bona mesura, al bon joc dels jugadors visitants, els quals eren els amos i senyors del partit. La ventatja en el marcador no tant sols es va mantenir, sinó que es va poder ampliar amb un gol de Gerard des del punt de doble penalti.
Perdent 2-4 a falta de sis minuts pel final del partit, els locals es van veure obligats a treure porter-jugador, i cal dir que, amb joc de cinc, ho van fer força bé. Van poder escurçar distàncies en una de les primeres jugades i, amb el 3-4, el partit va agafar un altre color. Menys mal, però, que Oliver es va mostrar, per enèsim cop, inconmensurable sota els pals.
El resultat ja no es va moure fins als darrers divuit segons de matx, quan Javi marcava a porteria buida i matava el partit. S'havíen passat uns minuts molt emocionants i plens de nervis i tensió, però el pitjor ja estava passat. La cel·lebració del gol va ser, està clar, la més efusiva d'aquesta temporada a Territorial Catalana. Guanyar un derbi a camp contrari, i encara més després de com havia transcorregut el partit, s'ho mereixia.
L'Alcarràs encara va tenir temps per fer el definitiu 4-5 als darrers segons, però ja era massa tard com per pensar en un possible empat.
S'han tingut que jugar fins a cinc partits a camp contrari per tal d'aconseguir la primera victòria com a visitants a Territorial Catalana. A partir d'ara en vindran moltes més.
Aquest proper dissabte, i coincidint amb la Festa Major de Sant Antoni, jugarem a Torrente de Cinca el partit més complicat dels tres que falten per acabar la primera volta. Ens visita l'actual segon classificat, l'Alforja. Amb un poliesportiu ple serà més senzill poder plantar-li cara a aquest rival tant fort. SOM-HI!
Alcarràs: Raul, Hector, David, Oriol, Marc - Joan, Antonio, David G., Jordi, Ramon
Entrenador: Joan Martínez
Torrente-Massalcoreig: David, Alvaro, Pau, Javi, Gerard - Oliver, Albert, Juanma, Fran, Mingo, Jaume
Joan Fargues
Reportatge Fotogràfic, (Paco Badia):
No massa bé començaven les coses pels nostres interessos quan l'Alcarràs es ficava amb un 2-0 en el marcador als sis minuts de joc. Van ser, sense dubte, els pitjors minuts d'un Torrente-Massalcoreig al qual els locals no deixaven pràcticament passar de mig camp.
La reacció visitant no va trigar en arribar, i el primer gol, obra de Juanma, arribaria quatre minuts més tard. Aquest gol va ser la clau del partit. A partir de llavors els jugadors de l'Alcarràs van treure la seva pitjor cara, la bruta, i els nostres jugadors van treure la seva millor versió, la del control del partit.
Pau faria l'empat a 2 al quart d'hora de joc. Amb aquest resultat es va arribar al descans, tot i que el jove jugador de Mequinenza va tenir a les seves botes l'opció de fer el 2-3 amb un doble penalti fallat.
La segona part va començar amb el Torrente-Massalcoreig jugant amb superioritat numèrica. Aquest fet es va saber aprofitar de la millor manera, ja que Javi feia el 2-3 al primer minut de joc. El més difícil, la remuntada, ja s'havia aconseguit. Ara quedava per complir una feina potser encara més complicada, mantenir el resultat fins al final del partit.
Per sort, els jugadors de l'Alcarràs estaven totalment fora del partit. Gràcies, en bona mesura, al bon joc dels jugadors visitants, els quals eren els amos i senyors del partit. La ventatja en el marcador no tant sols es va mantenir, sinó que es va poder ampliar amb un gol de Gerard des del punt de doble penalti.
Perdent 2-4 a falta de sis minuts pel final del partit, els locals es van veure obligats a treure porter-jugador, i cal dir que, amb joc de cinc, ho van fer força bé. Van poder escurçar distàncies en una de les primeres jugades i, amb el 3-4, el partit va agafar un altre color. Menys mal, però, que Oliver es va mostrar, per enèsim cop, inconmensurable sota els pals.
El resultat ja no es va moure fins als darrers divuit segons de matx, quan Javi marcava a porteria buida i matava el partit. S'havíen passat uns minuts molt emocionants i plens de nervis i tensió, però el pitjor ja estava passat. La cel·lebració del gol va ser, està clar, la més efusiva d'aquesta temporada a Territorial Catalana. Guanyar un derbi a camp contrari, i encara més després de com havia transcorregut el partit, s'ho mereixia.
L'Alcarràs encara va tenir temps per fer el definitiu 4-5 als darrers segons, però ja era massa tard com per pensar en un possible empat.
S'han tingut que jugar fins a cinc partits a camp contrari per tal d'aconseguir la primera victòria com a visitants a Territorial Catalana. A partir d'ara en vindran moltes més.
Aquest proper dissabte, i coincidint amb la Festa Major de Sant Antoni, jugarem a Torrente de Cinca el partit més complicat dels tres que falten per acabar la primera volta. Ens visita l'actual segon classificat, l'Alforja. Amb un poliesportiu ple serà més senzill poder plantar-li cara a aquest rival tant fort. SOM-HI!
Alcarràs: Raul, Hector, David, Oriol, Marc - Joan, Antonio, David G., Jordi, Ramon
Entrenador: Joan Martínez
Torrente-Massalcoreig: David, Alvaro, Pau, Javi, Gerard - Oliver, Albert, Juanma, Fran, Mingo, Jaume
Joan Fargues
Reportatge Fotogràfic, (Paco Badia):
Subscriure's a:
Missatges (Atom)